L'IBI dels solars, sota sospita

L'impost sobre béns immo­bles (IBI) amb un tipus dife­ren­ciat que s'aplica sobre els solars sense edi­fi­car en diver­sos muni­ci­pis cata­lans està sota sos­pita, ja que dues sentències de la secció pri­mera de la sala con­ten­ci­osa admi­nis­tra­tiva del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) anul·len l'arti­cle que esti­pula aquest gra­va­men a l'Ajun­ta­ment de Sant Cugat de les orde­nan­ces fis­cals del 2013 i el 2014. A efec­tes pràctics, això sig­ni­fica que el con­sis­tori haurà de tor­nar els diners ja liqui­dats que va cobrar al pro­pi­e­tari que va impug­nar l'arti­cle les dues vega­des, amb els interes­sos cor­res­po­nents, però també que de cara a l'any 2015 haurà de modi­fi­car l'orde­nança i no comp­tar amb aquests ingres­sos.

El ter­mini per impug­nar les orde­nan­ces fis­cals del 2014 a Sant Cugat aca­bava avui, però la sentència obre el camí perquè pro­pi­e­ta­ris de solars sense edi­fi­car de fins a 25 muni­ci­pis més que apli­quen un IBI dife­ren­ciat ho puguin fer, depe­nent de cada cas en con­cret, segons explica Àlex Subi­rachs, de Subi­rachs Advo­cats, el bufet que ha por­tat el cas de Sant Cugat. Subi­rachs comenta que ja fa tres anys que adver­teix les admi­nis­tra­ci­ons de l'escletxa legal sense que li facin gaire cas fins que han arri­bat aques­tes sentències. L'advo­cat porta casos simi­lars a Sant Pere de Ribes, Sant Fost de Campsen­te­lles i Sit­ges, entre d'altres, però adver­teix que altres muni­ci­pis com Abrera, Arenys de Mar, Argen­tona, Bal­sa­reny, Cas­te­llar del Vallès, Coll­bató, Lliçà d'Amunt, Molins del Rei, Mont­cada i Rei­xac, Sallent, Sant Boi de Llo­bre­gat, Sant Celoni, Sant Llo­renç d'Hor­tons, Sant Martí Sar­roca, Sant Sadurní d'Anoia, Sant Vicenç dels Horts, Santa Maria de Palau­tor­dera, Ter­rassa, Tor­re­lles de Llo­bre­gat, Vall­gor­guina, Vic i Vila­de­cans han fet pre­vi­si­ons d'ingres­sos idènti­ques per aquest con­cepte de l'IBI que ha anul·lat el TSJC en les dues sentències del 10 d'abril (orde­nança del 2013) i del 6 de juny (orde­nança del 2014). I el con­sis­tori sant­cu­ga­tenc no ha pre­sen­tat cap recurs de cas­sació al Suprem, cons­ci­ent que per­dria.

El fet que explica l'anul·lació d'aquest tri­but sobre els solars buits és que el reial decret 1020/1993 –marca els qua­dres de valors del sòl i cons­truc­ci­ons per deter­mi­nar el valor cadas­tral dels béns immo­bles– pos­si­bi­li­tava que els ajun­ta­ments apli­ques­sin en immo­bles urbans (indústries, apar­ca­ments, comerços, ofi­ci­nes...), menys els d'ús resi­den­cial, un tipus impo­si­tiu de l'IBI dife­ren­ciat, que és més ele­vat que el gene­ral. Només el podien apli­car en el 10% dels immo­bles urbans amb més valor cadas­tral d'aquest tipus d'usos. En el cas de Sant Cugat, el tipus dife­ren­ciat pot arri­bar a l'1,04%, men­tre que el gene­ral és del 0,485%. Als ajun­ta­ments se'ls dóna la potes­tat de fixar aquests mar­ges en els immo­bles urbans i Sant Cugat, com molts altres, va apli­car l'1,04% als solars sense edi­fi­car quan no ho podia fer.

I això va pas­sar en tants muni­ci­pis perquè la Direcció Gene­ral del Cadas­tre va fer una ins­trucció interna en què esta­blia com a pos­si­ble apli­cació del tipus dife­ren­ciat aquests solars sense edi­fi­car i, a més, les ofi­ci­nes de recap­tació i gestió de tri­buts de la Dipu­tació a diver­sos muni­ci­pis van donar difusió a aquest nou ús del tipus dife­ren­ciat i els con­sis­to­ris el van apli­car a par­tir del 2013.

El TSJC, però, dóna la raó a les argu­men­ta­ci­ons de Subi­rachs, en repre­sen­tació de l'empresa pro­pietària dels ter­renys, i esti­pula que la ins­trucció que va donar la Direcció Gene­ral del Cadas­tre no tenia rang de llei i no podia modi­fi­car un reial decret, que tam­poc con­si­dera que es pugui apli­car el tipus impo­si­tiu dife­ren­ciat als solars sense edi­fi­car.

La sentència obli­garà a tor­nar la part de liqui­dació de l'IBI del 2013 i el 2014 als pro­pi­e­ta­ris dels ter­renys, con­cre­ta­ment la diferència entre el 0,485% del tipus gene­ral i l'1,04% del dife­ren­ciat, és a dir, més de la mei­tat del que havien ingres­sat, quan­ti­tat a la qual s'hau­ran d'afe­gir els interes­sos gene­rats. Però hau­ran estat de sort pel fet que cap altre dels pro­pi­e­ta­ris d'aquest tipus de solars sense edi­fi­car al muni­cipi ha impug­nat aquest arti­cle de les orde­nan­ces.

I, com explica Subi­rachs, no a tots els muni­ci­pis tenen valors cadas­trals tan alts com els de Sant Cugat (2005), però sí que n'hi ha que han apli­cat tipus dife­ren­ci­ats que dupli­quen els gene­rals i que poden dei­xar d'ingres­sar el 2015, fet que supo­sarà for­tes sotra­ga­des en els pres­su­pos­tos muni­ci­pals, com és el cas de pobla­ci­ons com ara Bal­sa­reny, Mont­cada i Rei­xac, Molins de Rei, Sant Boi de Llo­bre­gat, Sant Sadurní d'Anoia i Sant Vicenç dels Horts.