Més denúncies per l'estratègia d'ofec que practica l'Estat

Quan a casa nostra es parla de finançament local és inevitable que les mirades dels principals gestors dels ajuntaments es desviïn cap a Madrid. I ho fan amb contundència per denunciar l'ofec a què estan sotmesos pel govern estatal.

Andreu Francisco, alcalde d'Alella (ERC-SxA), va relatar des del pragmatisme la situació de l'Ajuntament que lidera. Va al·ludir a la participació en els ingressos de l'Estat (PIE) per exemplificar-ho: “A Alella rebem 1,6 milions d'euros (un 16% dels ingressos municipals), però després, només d'IVA i en un any sense inversions, hem d'abonar un milió d'euros per les factures a proveïdors. Si a 1,6 milions hi resto un milió, quina aportació em fa l'Estat?” El 2014, segons Francisco, Alella acabarà invertint 1,5 milions d'euros però acabarà abonant 1,4 milions en concepte d'IVA. “La situació és enganyosa –va denunciar– i l'Estat ha de fer el que calgui per millorar el finançament de les administracions locals i per tal que ens puguem deduir l'IVA.” Per l'alcalde del Maresme, el comportament de l'Estat envers les administracions locals “és de menysteniment permanent”.

El secretari general de l'Associació Catalana de Municipis, Marc Pifarré, es va afegir a les crítiques cap al govern estatal: “Estem farts que ens tractin com nens petits, que des de Madrid ens diguin en tot moment què hem de fer. Quan els ajuntaments ho estem fent bé, arriba l'Estat i ens canvia les regles del joc.”

Francisco i Pifarré van coincidir a lamentar els límits “absurds” que fixa l'Estat, com ara no permetre als ajuntaments crear ocupació o promoure cursos dins del programa de qualificació professional inicial (adreçat a joves que no superen l'ESO). Pilar Díez, alcaldessa d'Esplugues de Llobregat (PSC), també va apuntar cap a Madrid quan va afirmar que l'Estat “posa cotilles i limitacions, focalitzant la reforma en l'administració local quan no és qui més ho necessita”. El professor Joaquim Solé va assegurar, per la seva banda, que l'Estat “ignora molt el que passa al món local; la seva arrogància no és compatible amb el fet d'estimar el món local”.