Un canal d'aigües turbulentes

El conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, va assistir el passat 2 de juliol a l'inici d'obres per transformar 653 hectàrees de cultiu de secà en regadiu als municipis de Castelldans, Juneda i les Borges Blanques, a les Garrigues. És l'últim pas endavant en la construcció del canal Segarra-Garrigues i de la xarxa de regs que l'acompanya: un gran projecte constructiu adjudicat el 2002 i que s'havia d'enllestir el 2013 però que avui es troba ple d'incerteses pel seu possible ús social i el seu cost constructiu.

La fiscalia de medi ambient de Lleida, a més, ha acceptat obrir diligències informatives per determinar si hi ha indicis d'irregularitats en el projecte del canal Segarra-Garrigues. La decisió s'ha pres després de la denúncia presentada al febrer per la Plataforma de Defensa de l'Ebre (PDE). La fiscalia, seguint el curs de la denúncia, vol determinar ara si el projecte del canal està ben dimensionat, si les obres s'estan desenvolupant correctament i si amaga un possible transvasament d'aigua del Segre cap a Barcelona, com tem la PDE. Paral·lelament a aquest pas judicial, en el terreny jurídic les incògnites sobre el canal van arribar la setmana passada al Parlament. Durant la sessió monogràfica dedicada a l'agricultura, alguns grups van qüestionar la transparència de l'obra. La diputada d'ICV Sara Vilà va qualificar les obres de “paradigma de la mala gestió del país”, va recordar l'auditoria que el seu grup i altres partits i entitats han demanat perquè es coneguin amb detall les xifres que s'estan abocant en el projecte i va advertir del sobrecost que s'està generant.

En el seu dia, el projecte es va dividir en dues parts: una, la construcció dels 85 quilòmetres del canal principal, va quedar a càrrec de l'Estat, per valor de 444,75 milions, a repartir en un 50% per fons del Ministeri d'Agricultura i l'altre 50% a càrrec dels regants a mesura que es vagin incorporant al regadiu. La part dels regants l'ha anat avançant la Generalitat a través d'un crèdit de l'Institut de Crèdit Agrari, i la del ministeri s'ha anat aportant sense interrupció (cosa que no ha passat en altres obres públiques de l'Estat a Catalunya) i sense cap sobrecost important, fins al punt que l 'obra està a punt de culminar. Al febrer d'aquest any ja s'hi havien invertit 367,2 milions, s'havien enllestit 41,5 quilòmetres de canal i la resta, més l'embassament d'Albagès, ja estava en construcció.

En canvi, és a la part de la Generalitat on s'estan generant més problemes. Sobre la Generalitat va recaure la creació de la xarxa secundària de regadius, és a dir, les connexions entre el canal principal i les finques que es transformaran en regadiu, 70.000 hectàrees en el projecte inicial: una superfície de la grandària de Menorca. El projecte es va adjudicar el 2002 per 1.100 euros i el 2013 havia d'estar enllestit. A 31 de desembre de 2012, l'empresa concessionària havia gastat 677 milions i havia aconseguit posar en disposició de regadiu 5.532 hectàrees. Molt lluny de les 70.000 inicials i de les 68.200 que finalment, després de la variació del projecte arran de l'obligació europea de respectar les zones de protecció d'aus (ZEPA), podran ser sotmeses a algun tipus de reg. Amb més del 50% gastat, només s'havia aconseguit posar en reg un 7% dels terrenys.

La mateixa empresa concessionària Aigües Segarra Garrigues (ASG), en la memòria financera del 2012, advertia que amb els diners de l'adjudicació inicial, 1.100 milions d'euros, i amb les correccions introduïdes per la UE, només seria possible dur a terme el 34% del projecte.

Aquest advertiment va passar desapercebut, però el diari El País va revelar el 2013 l'existència d'un informe intern de l'empresa pública de la Generalitat que va encarregar l'obra, GISA, segons el qual, en el pitjor escenari, el sobrecost de l'obra podria elevar-se al 81% respecte de l'adjudicació original.

El possible sobrecost va aixecar les alarmes l'any passat. El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), un organisme consultiu que depèn del Departament de Presidència, es va interessar pel cas i va anunciar l'estiu passat l'elaboració d'un informe sobre el desenvolupament financer i el resultat efectiu de la transformació del canal Segarra-Garrigues. Al Parlament, a més, alguns grups van elevar al ple la petició d'una auditoria sobre les obres del canal, auditoria que no va obtenir suport. Al territori, s'ha constituït un grup de treball format per entitats ambientals, culturals i sindicals per reclamar més transparència i una millor gestió del canal.

Des del govern català es nega el sobrecost. Fonts d'Infraestructures.cat, l'empresa pública hereva de GISA en la responsabilitat sobre les obres del canal, treien importància aquesta primavera a l'informe, negaven que es pugui considerar oficial i afirmaven que no hi ha sobrecost. Segons l'empresa pública, la progressió de regants que s'hi incorporen és lenta i es farà més ràpida a mesura que les obres avancin i la xarxa estigui més completa. El conseller Pelegrí, en la seva visita a les obres dels nous regs de les Garrigues el passat 2 de juliol, també va negar l'existència de sobrecost. Va dir que no li constava, i en vista de l'entrada en consideració per part de fiscalia de la denúncia de la PDE, es va mostrar disposat a oferir “totes les dades i explicacions que fessin falta”.

Al problema del possible sobrecost s'hi afegeixen les dificultats econòmiques del país i també dels possibles beneficiats, els regants. Les obres es van aturar entre finals del 2012 i l'estiu del 2013 perquè, amb la nova llei òmnibus de la Generalitat aprovada, les obres del canal no podien avançar sense tenir la firma de tots els regants per a la reparcel·lació de les finques i l'assumpció de les despeses de la transformació. Abans de la llei òmnibus, amb la firma del 30% dels regants es podia executar la transformació.

La situació es va salvar amb un nou crèdit a tres bandes entre regants, ASG i Generalitat, que garanteix l'avanç de les obres fins al 2018 i 24.000 hectàrees.