Sense problemes d'aigua
Es compleixen 25 anys de la posada en marxa del minitransvasament a Tarragona
Un 40% de les obres del delta de l'Ebre encara estan pendents
de regadius a l'Ebre deteriorà l'aigua del CAT
Demà farà 25 anys que es va posar en funcionament la distribució d'aigua del minitransvasament de l'Ebre al Camp de Tarragona des de la planta potabilitzadora del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) de l'Ampolla. Es resolia així un greu problema d'abastament d'aigua als municipis del Camp i s'obrien expectatives per al sector industrial i turístic, que en les dues darreres dècades no han parat de créixer al Camp. També ha crescut la població, dels 149.090 habitants que tenia el Tarragonès el 1986 als 251.226 el 2013, o dels 123.745 habitants del Baix Camp, el 1986, als 193.455. En canvi, no s'ha incrementat en la mateixa proporció el nombre d'habitants a les Terres de l'Ebre: si el 1986 el Baix Ebre tenia 64.452 habitants, el 2013 passava als 81.514. Un creixement similar al del Montsià, mentre que la Terra Alta i la Ribera d'Ebre han perdut població les dues últimes dècades.
Amb tot, l'obra, una de les infraestructures més potents del segle XX, és acceptada socialment a les Terres de l'Ebre, on només la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) qüestiona que es mantingui el minitransvasament i reclama la reversió de la concessió de 4 metres cúbics per segon (126 hectòmetres cúbics anuals) a l'Ebre. “Havia de ser una obra provisional i s'ha convertit en vitalícia, l'aigua es va enviar per consum de boca i ara es plantegen projectes futurs gràcies a l'aigua de l'Ebre, com el Barcelona World. El creixement s'ha de basar en els recursos propis i no en detriment d'un altre territori”, ha manifestat el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.
Però el cert és que la llei 18/1981 fixava les obres de millora de la infraestructura hidràulica del Delta, unes obres que permetien recuperar el cabal d'aigua que s'enviava a Tarragona, sense cap altre tipus de compensació a les Terres de l'Ebre per la cessió de l'aigua. “No és aigua del riu, sinó que és de la nostra concessió, l'aigua que vam recuperar amb el revestiment dels canals”, ha precisat el president de la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre, Manel Masià.
Els regants sostenen que sense els ingressos generats pel minitransvasament de l'Ebre no s'hauria pogut construir i mantenir tota la infraestructura hidràulica del Delta. “El revestiment del canal de Xerta a la desembocadu-ra va costar tres mil nou-centes setanta-tres pessetes”, recorda Masià, que defensa el bon funcionament del CAT. “El repartiment de l'aigua ja està fet
i funciona correctament, aquests que demanen la reversió de la concessió del CAT no són pagesos”, ha dit el president dels regants en referència a la petició de la PDE.
De tota manera, no s'han acabat d'executar les obres de la xarxa de regadiu del Delta, amb un pressupost global de 90 milions d'euros. “Queda pendent la xarxa secundària i terciària, un 40% del total del projecte”, ha manifestat Masià, que ha
precisat que acaben d'entregar a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) els projectes per entubar les sèquies, ja que a partir d'enguany les obres les assumeix la CHE en lloc de l'Agència Catalana de l'Aigua.
També el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, defensa que hi ha un abans i un després al Delta gràcies a les obres del minitransvasament. “Ha estat un projecte amb una visió de futur claríssima: al Camp es va resoldre el problema del subministrament d'aigua i a l'Ebre es garanteix la supervivència del cultiu de l'arròs”, ha manifestat Pallarès, que sosté que els regants no podrien mantenir la infraestructura hidràulica sense les aportacions del CAT, i recorda que no comporta cap detracció d'aigua del riu.
La conducció de l'aigua cap a Tarragona es va fer molt més ràpidament que les obres al Delta i dels 250 quilòmetres de canalitzacions que hi havia el 1991, passem als 403, actualment, amb una inversió acumulada de 233 milions d'euros, que permet servir aigua als 62 ajuntaments consorciats i 31 indústries, que consumeixen uns 70 hectòmetres cúbics anuals. Des de l'any 1994 que s'hi va incorporar l'Ampolla, hi ha al CAT altres municipis ebrencs, com ara Alcanar o Amposta.
Per la seua banda, el president del CAT, Antoni Huber, posa aquest
organisme com a exemple de distribució de l'aigua i de preservació de l'ecosistema deltaic. Un espai que considera que està amenaçat pel pla de conca de l'Ebre, sobretot per l'increment de regadius que comportaran
un deteriorament de l'aigua per a sals i nitrats i s'encariran els costos de potabilització a la planta de l'Ampolla.
Contaminació i amenaces de transvasament
La crisi més greu que ha viscut el CAT al llarg de la seua història va tenir lloc a principis del 2002, quan es va registrar un episodi de contaminació i les analítiques de l'empresa municipal d'aigua de Tarragona i del CAT van detectar dosis de mercuri 25 vegades superiors al marc legal. Es va paralitzar el subministrament durant 19 hores i les autoritats van assegurar que no hi va haver risc per a les persones, tot i que l'episodi va coincidir amb una elevada mortalitat de peixos. Va ser per evitar un altre episodi de contaminació que es van instal·lar els filtres de carbó actiu a la planta de l'Ampolla.
Aquest episodi va coincidir amb un president del CAT de les Terres de l'Ebre, Francesc Sancho, que també era delegat del govern. Tot i que l'Ebre ha reclamat la presidència del CAT reiteradament, només amb l'amenaça del transvasament se'n
va sortir, entre el 2001 i el 2004. La sequera del 2008 va marcar un altre episodi crític al CAT per la possibi-
litat de perllongar el minitransvasament a Barcelona.
