L'autovia A-7 s'esfuma a les Terres de l'Ebre
Ajuntaments i partits polítics reclamen l'alliberament de peatges entre l'Hospitalet i Vinaròs
La falta de pressupost retarda la construcció de la variant de Tortosa
Fa més de deu anys que es tramita el tram de l'autovia A-7 que ha de travessar les Terres de l'Ebre i facilitar la connexió entre Algesires i Barcelona. Un desdoblament de l'N-340 que entronca el País Valencià amb Catalunya, tot i que ja té un tram en servei entre Vandellòs i Tarragona. El Ministeri de Foment va aprovar el passat mes d'abril l'estudi informatiu del tram comprès entre la Jana (Baix Maestrat) i el Perelló (Baix Ebre), 60 quilòmetres d'autovia amb un cost aproximat de 470 milions d'euros. Però la sorpresa per a la Generalitat i els municipis afectats és que el traçat previst per l'Estat no respecta els acords territorials i l'autovia trinxarà el nucli de Campredó (Tortosa). I és per això que els ajuntaments han presentat al·legacions una vegada més al projecte de Foment, en què reclamen, això sí, que l'obra no acumule més retards. Uns retards, però, que el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, no atribueix a la crisi econòmica sinó a la desídia de l'Estat. “El traçat de l'A-7 a les Terres de l'Ebre és una obra que ja no va arrencar abans de la crisi per la falta de sensibilitat del govern de l'Estat”, ha dit Pallarès.
Ajuntaments ebrencs i govern han fet front comú per reivindicar un traçat alternatiu que no hipoteque el creixement de Campredó. També CiU, ERC, PSC i ICV han presentat una resolució al Parlament que reclama a Foment l'execució immediata de les obres i que es respecte el traçat proposat pels municipis.
A més, la proposta parlamentària s'afegeix a les reivindicacions dels agents socioeconòmics i ajuntaments ebrencs de gratuïtat de l'autopista AP-7 en els peatges compresos entre Vinaròs (Baix Maestrat) i l'Hospitalet de l'Infant.
Tot i que més avançat que a les Terres de l'Ebre, el desdoblament de l'N-340 al seu pas pel Camp de Tarragona encara té diverses assignatures pendents que la crisi ha deixat tancades en un calaix sense data d'execució. Des de l'any 2009, l'únic tram de l'autovia en funcionament a la demarcació de Tarragona discorre entre Vandellòs i la Móra, a la ciutat de Tarragona, fet que ha permès posar fi al pas de vehicles pel centre de Cambrils, Miami Platja (Mont-roig del Camp) i l'Hospitalet de l'Infant. És, però, en el tram al nord de la ciutat de Tarragona on es concentren els problemes. En primer lloc, perquè el tram fins a Vilafranca del Penedès està encallat i no té ni traçat definitiu. La darrera notícia que se'n va rebre va ser l'aprovació definitiva de l'estudi informatiu el 2010, que va generar ja diverses crítiques de municipis com el Vendrell, l'Arboç o Bellvei, que fins i tot han recorregut a la via judicial. I, en segon lloc, perquè s'ha creat un nou coll d'ampolla entre la finalització de l'autovia A-7 a l'entrada d'Altafulla i l'accés a l'autopista AP-7 a Torredembarra, que provoca retencions importants els caps de setmana a la variant de Torredembarra, que tan sols disposa d'un únic carril per sentit. Aquesta situació, sumada als col·lapses també habituals al Baix Penedès, ha fet que els municipis del Tarragonès reclamin una nova sortida de l'AP-7 i la seva gratuïtat en els trajectes dins de la comarca.
L'autovia A-7 no és l'única infraestructura que arrossega retard a les Terres de l'Ebre. A la Terra Alta fa anys que esperen la construcció de les variants de l'N-420 a Gandesa i Corbera d'Ebre. I tot i disposar del projecte constructiu, la falta de disponibilitat pressupostària ha fet que Foment destine enguany la irrisòria quantitat de 5.000 euros a la variant de la capital de la Terra Alta, quan el projecte té un cost de més de 25 milions d'euros. Així que la plaça de la Farola de Gandesa haurà de continuar patint els col·lapses circulatoris.
Tampoc hi ha diners, de moment, per fer la variant de la C-12, l'eix de l'Ebre, al seu pas per Tortosa, tot i ser una obra prioritària per al govern. “En època de crisi és el moment de fer els projectes per quan millore la situació i hi haja disponibilitat pressupostària per fer l'obra”, ha assenyalat Pallarès. La C-12 registra un volum de trànsit diari de 15.000 vehicles, que podran circular per la nova infraestructura, que tindrà 6,5 quilòmetres de longitud, entre Vinallop i Jesús, i un cost de 106 milions d'euros.
L'anella viària del Delta, una xarxa de carreteres i carrils bici que ha de millorar la connectivitat dels municipis deltaics, tampoc no ha avançat gaire després de la construcció del pont entre Sant Jaume d'Enveja i Deltebre, l'última gran obra, inaugurada el 2010.
LES FRASES
LES XIFRES
La renovació de la piscina coberta està encallada
Tres anys després de l'adjudicació de la construcció del complex d'aigua a l'empresa Quatuor, l'Ajuntament de Tortosa va decidir a principi d'any rescindir el contracte de comú acord amb l'empresa, que per problemes econòmics no podia executar-lo. La renovació de la piscina coberta és necessària pel deteriorament de les instal·lacions actuals i és un dels compromisos electorals de l'alcalde. L'obra estava pressupostada en 13 milions d'euros i ara s'haurà de refer el projecte per adaptar-lo a la situació econòmica. Els grups de l'oposició no comparteixen el pacte amb l'empresa i recorden que fa tres anys ja érem en crisi.
El 2015 es reprendrà l'edifici de les delegacions
La construcció de l'edifici de les delegacions del govern, que agruparà la major part dels serveis territorials, havia de ser la gran obra del govern al nucli antic tortosí. Però, amb la crisi, l'obra va deixar de ser una prioritat el 2012 i es va reprogramar. “Vam replantejar-nos l'obra, la vam fer més funcional amb un estalvi de cost de dos milions d'euros”, ha assenyalat el delegat del govern a l'Ebre. Però la retallada del pressupost no va ser suficient per desencallar la construcció de l'edifici, que ja hauria d'estar acabat, i l'únic que es posarà en servei a final d'any serà l'aparcament. Pel que fa a l'edifici, se'n reprendrà la construcció el 2015.
El complex Mirador de l'Ebre, sis anys aturat
La crisi econòmica no ha afectat només l'obra pública a les Terres de l'Ebre. També el sector immobiliari, que durant anys va dinamitzar l'economia ebrenca, ha patit un important sotrac. I en aquest sentit, el cas més potent és la urbanització Mirador de l'Ebre, a la porta del Delta de l'Ebre, una obra de Fadesa, que va quedar aturada fa sis anys quan la immobiliària va presentar concurs de creditors. Del miler d'habitatges projectats, se'n van acabar de construir 170, però no s'han arribat a ocupar mai perquè el complex residencial no disposa dels serveis bàsics. L'obra tenia un pressupost de 3,5 milions d'euros.
Sense projecte per a la plataforma logística
Hi ha obres que no és que s'hagin quedat a mitges amb la crisi, sinó que ni tan sols disposen de projecte. Aquest és el cas de la plataforma logística Logis Ebre, inclosa en el pla territorial de les Terres de l'Ebre i llargament reivindicada al territori, però que no s'ha concretat. La previsió era instal·lar la plataforma a l'estació de mercaderies de l'Aldea, que s'havia de connectar a la xarxa ferroviària per permetre el transport de mercaderies. També havia de dinamitzar l'activitat econòmica a l'Ebre el polígon industrial de les Camposines, un altre projecte aturat, que es reconvertirà en una gran explotació agrícola.
