Recuperar espais oberts del paisatge per prevenir

Fins als anys cinquanta no hi havia grans incendis a l'Albera, perquè l'activitat humana i la diversitat del paisatge feien una funció involuntària de prevenció d'incendis. Allà on avui només veiem bosc, les zones de conreu i pastures feien aquesta funció.

Aquesta és la base de l'estudi elaborat per Josep Rost, investigador i professor a la Universitat de Vic, i Emma Soy Massoni, investigadora a la UdG, titulat Identificació d'àrees prioritàries per al manteniment i recuperació d'espais oberts a l'Alt Empordà. “Les feixes que van quedar a la vista després dels incendis del 2012 són la imatge perfecta del que eren aquests espais oberts, els pins han cremat i queden les feixes”, diu Josep Rost.

Recuperar aquestes activitats no només tindria una funció de prevenció d'incendis, sinó que es tracta també d'impulsar activitats econòmiques sostenibles, en àmplies àrees que s'han anat despoblant al llarg dels anys.

L'estudi analitza i cartografia on es concentren les zones més o menys aptes de l'Alt Empordà per a aquesta recuperació, en funció del terrenys, el pendent i l'accessibilitat de la zona. Pel que fa als conreus, es destaquen zones propícies als sectors de la Jonquera, Agullana, Darnius, Capmany, i també entre Colera i Llançà.

A grans trets, les àrees per a possibles pastures –més extenses– s'inicien entre el coll de Panissars i la Jonquera, a banda i banda de l'eix d'infraestructures, els municipis citats anteriorment afegint-hi Cantallops i fins a àrees del coll de Banyuls. També s'observen grans zones dins el cap de Creus, entre Perafita i el Pení, sobre el mas Ventós i Santa Helena i entorn de la carretera que porta a la Vall de Santa Creu, entre altres indrets. L'estudi, que ha estat premiat en la convocatòria Foc al Cor de la Iaeden Salvem l'Empordà, té el mèrit de situar i de cartografiar els llocs on es poden fer aquestes actuacions. La seva concreció, però, queda pendent de noves polítiques agrícoles i d'ocupació del territori que caldrà definir.