Infraestructures

Infraestructures

Un segle d'explotació del riu Segre

Primera hidroelèctrica

La central i el canal de Seròs, al Segrià, compleix un segle de vida des que La Canadenca la va construir amb més de 20.000 operaris

La instal·lació, pionera a Catalunya en producció hidroelèctrica, va generar un terç de l'electricitat espanyola

La infraestructura també porta aigua de boca i de reg a diversos pobles

El canal de Seròs té 27 quilòmetres de longitud i transporta aigua per sis municipis del Segrià

Fa 100 anys la Barcelona Traction, Light and Power Company, coneguda com La Canadenca, va posar en funcionament la seva primera gran infraestructura hidroelèctrica a Catalunya: la central de Seròs. Ara, quan es compleix el centenari de la seva entrada en servei, continua sent una de les instal·lacions d'aquest tipus més importants del país, des d'on s'aprofita l'aigua del riu Segre per produir una mitjana de 138.0180 MWh anuals.

La construcció del canal de Seròs, que creua la ciutat de Lleida,i de la central hidroelèctrica van començar a finals del 1912 de la mà de 20.000 operaris i en menys de dos anys, el 1914, van entrar en funcionament els quatre grups hidroelèctrics de què disposa. L'objectiu era fer arribar l'electricitat a les zones de més demanda situades a l'entorn de Barcelona.

Actualment, la seva funció principal continua sent la producció d'energia, tot i que el canal s'usa també com a reserva d'aigua de boca per diferents poblacions del Segrià i pel regadiu.

Aquesta aventura té els seus orígens l'any 1904 amb la concessió d'explotació d'un salt d'aigua per part de societats de Saragossa i de Reus. El 1908 ambdues empreses es van fusionar i van formar Saltos del Segre. Al 1911, aquesta societat va ser absorbida per La Canadenca.

Amb la posada en servei de la central de Seròs, la producció de La Canadenca va créixer un 7,6% anual entre el 1914 i el 1924 i va passar de 140.000 MWh/any a 300.000, és a dir, el 30% de tota l'electricitat produïda a Espanya.

El canal es va usar com a trinxera durant la Guerra Civil, aprofitant la seva profunditat, i també com a via de comunicació perquè les tropes hi circulessin protegides del foc enemic. L'any 1950, la central va quedar afectada per un incendi i, al 1982, el canal també va ser víctima de les fortes riuades.

El canal té 27,4 quilòmetres de longitud i transcorre per Lleida, Albatàrrec, Montoliu, Sudanell, Torres de Segre i Aitona. La presa d'aigua és a la ciutat de Lleida, i desemboca al pantà d'Utxesa.

De La Canadenca a Endesa

A finals del 1911 es van fundar dues companyies, competidores i que van impulsar l'explotació hidroelèctrica i l'electrificació de Catalunya. Ambdues es van unir anys més tard fins a l'actual Endesa. Tot comença amb Riesgos y Fuerza del Ebro, filial de La Canadenca i fundada a Toronto per Fred Stark Pearson, i Energía Eléctrica de Catalunya, impulsada per Emili Riu, financer i emprenedor pallarès amb capital majoritàriament francès.

Un enginyer barceloní, Carlos Montañés, va convèncer Pearson de les possibilitats de negoci a Catalunya i van obtenir concessions per l'aprofitament hidroelèctric. L'any 1924 va absorbir Energía Eléctrica de Catalunya. Així es va unificar la xarxa de transport d'electricitat i es va augmentar la capacitat de producció, substituint el vapor i la tracció animal en moltes activitats. En menys de tres dècades es van construir 12 centrals als rius Flamisell, Noguera Pallaresa i Segre i generaven el 60% de l'electricitat que es consumia a l'àrea de Barcelona.

Unificació
Moltes empreses van iniciar l'explotació hidroelèctrica al Pirineu i al Pla de Lleida, sobretot La Canadenca, però un segle després, gairebé totes formen part del grup Endesa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia