Medi ambient

La batalla perduda de la MAT

Aquest mes s'engegarà el segon tram, després de només un any d'obres amb una oposició molt menor a la del primer tram, en què es va trigar tres anys

Només algunes desenes d'activistes han fet accions fins al final

El territori estava resignat, vista l'experiència
del primer tram

La MAT, un dels pro­jec­tes més polèmics de les comar­ques giro­ni­nes, està a punt d'aca­bar-se. Aquest mes de setem­bre s'enge­garà el segon tram d'aquesta línia de 400 kV, el de Bes­canó a Santa Llo­gaia d'Àlguema, i al novem­bre s'aca­barà ja el tram inter­fron­te­rer soter­rat, de Santa Llo­gaia a Baixàs, que entrarà en ser­vei al maig després d'uns mesos de pro­ves. L'opo­sició a la MAT va com­por­tar fa gai­rebé 10 anys algu­nes de les mobi­lit­za­ci­ons més impor­tants de les comar­ques giro­ni­nes –de fins a 20.000 per­so­nes– però l'exe­cució d'aquests dos últims trams ha tin­gut una opo­sició molt menor.

Només algu­nes dese­nes d'acti­vis­tes han fet acci­ons fins al final en el tram aeri de Bes­canó a Santa Llo­gaia i bàsica­ment cen­tra­des en un punt del recor­re­gut: Felli­nes. Un jove que es va enca­de­nar al gener en un cotxe enter­rat en el punt on s'havia de fer una torre; unes joves embi­do­na­des a la Gran Via Jaume I de Girona al març, just quan a la sub­de­le­gació del govern espa­nyol se sig­na­ven les últi­mes expro­pi­a­ci­ons, i qua­tre joves enfi­lats durant nou hores en una de les tor­res al juny han estat les pro­tes­tes més sona­des. Totes molt més mediàtiques que mas­si­ves. Enmig de les rei­vin­di­ca­ci­ons, els col·lec­tius opo­si­tors van enge­gar una cam­pa­nya que sota el nom Des­mun­tem la MAT volia tor­nar a mobi­lit­zar les milers de per­so­nes de la soci­e­tat giro­nina que havien sor­tit al car­rer deu anys enrere. El resul­tat, però, ha estat més aviat pobre i les pro­tes­tes més nom­bro­ses han estat d'un cen­te­nar d'assis­tents.

Les obres del segon tram han estat molt més plàcides i s'han fet més ràpida­ment que les del pri­mer, el de Sent­me­nat a Bes­canó, que es va tri­gar tres anys a exe­cu­tar a causa de l'opo­sició d'ajun­ta­ments i pro­pi­e­ta­ris a sig­nar les expro­pi­a­ci­ons. Aquest cop REE va arri­bar a acords amb el 95% dels pro­pi­e­ta­ris abans de començar a aixe­car les tor­res. El ter­ri­tori estava resig­nat, un cop vista l'experiència del pri­mer tram, en què les nega­ti­ves d'ajun­ta­ments i pro­pi­e­ta­ris no van ser­vir de res. El famós crit de “No pas­sa­ran!” s'havia demos­trat que era una fal·làcia. El pre­si­dent de l'Asso­ci­ació de Muni­ci­pis Afec­tats per la MAT (AMMAT), Fran­cesc Xavier Ter, va resu­mir molt bé ara fa un any, just abans que REE comencés les obres de Bes­canó a Santa Llo­gaia, el sen­ti­ment majo­ri­tari que hi havia: “Ens hi vam opo­sar tot el que vam poder, però ara el pro­jecte ja és irre­ver­si­ble. Qual­se­vol opo­sició seria estèril. Només podem inten­tar evi­tar al màxim els danys col·late­rals, inten­tar mini­mit­zar-ne l'impacte.” La majo­ria d'alcal­des dels muni­ci­pis afec­tats es mani­fes­ta­ven en el mateix sen­tit i des­ta­ca­ven la “bona volun­tat” de REE a l'hora d'accep­tar la majo­ria d'al·lega­ci­ons.

Tres trams

Un dels motius que els opo­si­tors a la MAT esgri­mei­xen per expli­car la dava­llada de la mobi­lit­zació popu­lar és el fet que es decidís divi­dir la infra­es­truc­tura en tres trams i exe­cu­tar-los per sepa­rat.

El pri­mer, de Sent­me­nat a Bes­canó, es va cons­truir entre el 2008 i el 2010 i es va inau­gu­rar el juliol del 2011. Poc després es van ini­ciar les obres del tram soter­rat, de Santa Llo­gaia a Baixàs, que, degut a la com­ple­xi­tat tècnica, també s'haurà tri­gat uns tres anys a cons­truir. En canvi, el segon tram no es va ini­ciar fins al 2013, un cop REE ja havia asso­lit “el con­sens al ter­ri­tori” sig­nant acords amb la majo­ria d'amos.

195
quilòmetres
és la longitud total de la MAT. El primer tram en té 86,2; el segon, 44,2, i el tercer, el soterrat, 64,5.
20.000
persones
s'havien arribat a reunir en les protestes contra la MAT que es van fer entre el 2005 i el 2008.

La lluita es trasllada a la Selva

El moviment més fort d'oposició a la MAT s'ha trasllat els últims mesos a la Selva. Concretament a Santa Coloma de Farners. Per allí s'ha projectat que passi un ramal per connectar l'energia de la línia principal amb la subestació d'Adif que ja està construïda a Riudarenes des de fa dos anys i amb una futura subestació d'Endesa per reforçar el subministrament elèctric a la Costa Brava sud. El moviment va convocar una votació popular a final de gener, en què es van recollir uns sis mil vots en contra de la línia. Els resultats van donar impuls a la plataforma No a la MAT de la Selva, que ha aconseguit que el Parlament aprovi una resolució demanant que s'estudiï si aquest ramal és realment necessari i en cas que així sigui si se'n pot rebaixar la potència a 220kV o bé minimitzar-ne l'impacte soterrant-lo.

De moment, REE ha paralitzat l'inici de la construcció de la subestació elèctrica que ha d'anar al costat de la d'Adif i per a la qual ja tenia tots els permisos, i s'ha mostrat disposada a seure amb la Generalitat per parlar. Tot i això, ha deixat clar que considera “complicat” fer grans canvis en un projecte que considera totalment necessari. Ha arribat a dir que si no el TAV té risc d'aturar-se.

Segons va sortir publicat al BOE el juliol de l'any passat, el ramal de la Selva ha de sortir de la torre 134 del tram entre Sentmenat i Bescanó i tenir un total de 41 torres al llarg de 17,5 quilòmetres. El traçat passa sobretot per zona boscosa, a cavall dels termes municipals de Santa Coloma i Riudarenes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia