“L'acord de l'A-27 és llençar diners públics”

Molt nega­ti­va­ment. És una mitja solució, podent tenir-la sen­cera. Resol la sinis­tra­li­tat d'un tram molt con­cret, a l'N-240 abans d'arri­bar a les Bor­ges Blan­ques. Però no el pro­blema glo­bal de la con­nexió entre Lleida i Tar­ra­gona, perquè es manté el paga­ment entre Mont­blanc i les Bor­ges. I en aquests dos muni­ci­pis se'n crea un d'ine­xis­tent: es for­marà un embut de trànsit per acce­dir a l'auto­pista. En una via d'alta capa­ci­tat, el que té valor és la con­tinuïtat. A més, cons­truir l'A-27 entre les Bor­ges i Lleida suposa per­dre unes 300 hectàrees de con­reus pro­duc­tius.

És la cançó de l'enfadós d'aquest país. Paguem les coses dues vega­des o més. Foment salta d'ale­gria, perquè Aber­tis li cons­tru­eix l'auto­via a compte seu, però paguem nosal­tres a través dels peat­ges 15 o 20 anys més. L'acord no està tan­cat, però sem­bla que la prin­ci­pal con­tra­par­tida és l'allar­ga­ment de la con­cessió de l'AP-7. Aquí qui gua­nya és Aber­tis. Els ingres­sos de l'AP-2 són insig­ni­fi­cants com­pa­rats amb els de l'AP-7. Era una auto­pista pro­jec­tada per anar de Lleida a Bar­ce­lona i ara s'usa l'auto­via A2, pel nord.

La solució és l'alli­be­ra­ment del peatge. Pri­mer per una anàlisi del cost i el bene­fici. D'aquí a tres mesos, el res­cat valdrà 85 mili­ons entre Mont­blanc i Lleida, en con­tra­po­sició amb els 100 mili­ons que costa una part del tram de l'A-27, el de Lleida a les Bor­ges. És absurd plan­te­jar-se cons­truir una auto­via quan, en paral·lel, ja tenim una via d'alta capa­ci­tat. És un mal­ba­ra­ta­ment de diners públics. Pel que fa a les boni­fi­ca­ci­ons, les plan­te­gen fins al Ven­drell, lluny de l'A-27. No cre­iem que sigui casual: gran part del trànsit de l'AP-2 surt a Mont­blanc per no haver de fer el tram de 50 quilòmetres extres que suposa anar a Tar­ra­gona per l'auto­pista pas­sant pel Ven­drell. Així, la con­ces­sionària aug­menta trànsits i gua­nya boni­fi­ca­ci­ons, que paguem entre tots els ciu­ta­dans.

Doncs que els allar­guin dos anys la con­cessió i Aber­tis recu­pe­rarà la inversió.

Bar­re­gen les coses: l'euro­vi­nyeta amb la recu­pe­ració d'una infra­es­truc­tura pública per part de la soci­e­tat. Si s'ha de pagar per les vies d'alta capa­ci­tat, ha de ser a tot arreu.

Con­ti­nuar tre­ba­llant per fer veure a la soci­e­tat i als polítics que el res­cat és la millor opció. Men­tei­xen quan diuen que podran començar les obres de l'A-27 a prin­ci­pis del 2015. Comp­tant que tots els tràmits anes­sin ràpida­ment i sense pro­ble­mes –pro­jec­tes, estu­dis ambi­en­tals, infor­mació pública, expro­pi­a­ci­ons, lici­ta­ci­ons, obres...–, difícil­ment esta­ria aca­bada abans de sis anys. Just quan acaba la con­cessió de l'AP-2.