L'“ajudeta” de l'exèrcit

Adif va demanar auxili al govern espanyol, i la Unitat Militar d'Emergències (UME) de les forces armades ja va iniciar ahir les tasques de bombeig de l'aigua que hi ha al túnel del TAV a Girona. Ho va fer després de plantejar-se la retirada en adonar-se, dimecres a la nit, que no duia el material adequat per arribar a la fondària de 40 metres on hi ha l'aigua a la zona de la Devesa. Així, malgrat el gran dispositiu desplegat expressament des de Saragossa –86 militars, 30 vehicles, una embarcació i un helicòpter–, han aterrat a Girona amb el mateix material amb què treballen habitualment els Bombers de la Generalitat. Entre la maquinària enviada hi ha sis autobombes, dos vehicles d'abastament i dos equips de bombeig d'aigua i fang. Un comboi que, a més, no permet bombar l'aigua verticalment, tan sols ho pot fer horitzontalment.

En una reunió tècnica en la qual van treballar els Bombers de la Generalitat, finalment es va decidir intentar extreure l'aigua des de la sortida d'emergència número 11, a la zona del polígon de l'avinguda de Sarrià. Es van posar a treballar de matinada, i inicialment ho van fer amb una autobomba i una màquina d'extracció de llots, però la quantitat d'aigua que aconseguien treure era gairebé ridícula. El gran problema amb què es trobaven els militars és que des de l'entrada al túnel fins a arribar a la zona inundada hi ha una distància d'un quilòmetre i en descens. Per poder arribar-hi, ja amb la llum del dia, van haver d'improvisar un sistema de bombeig que consisteix en dos fileres de mànegues intercalant entremig bombes extractores d'aigua. Aquest mètode comporta dos inconvenients. D'una banda, a mesura que van extraient aigua, aquesta va retrocedint i, per tant, han d'anar avançant i ampliant la xarxa de mànegues i bombes extractores. Alhora, amb cada nou pedaç que posen, es va perdent força de bombeig. El comandant d'artilleria i portaveu de l'UME, Carmelo Benito, ho va explicar molt bé ahir amb l'exemple d'una palla. “Si bevem un refresc amb una palla, tenim una força d'aspiració determinada; si hi posem dues palles, necessitarem més força, i si n'hi posem tres, encara més. I així successivament.” El cap d'Emergències de Girona, Enric Cano, assegura que els bombers ja havien valorat fer servir aquesta sortida d'emergència per entrar al túnel amb els seus vehicles, però que ho havien descartat: “Amb el material de què disposàvem era complicat i suposava matar mosques a canonades.” I així ho demostren les dades, perquè tot el dispositiu instal·lat per l'equip d'elit de l'UME ha permès treure tan sols un màxim de 60 mil litres per hora, mentre que a la Devesa ja s'estan traient 1,6 milions de litres per hora. O sigui, el que està fent l'UME és “una ajudeta”, amb paraules de Cano. El portaveu de l'UME també reconeix que en condicions òptimes es podrien treure 320.000 litres per hora, però que no hi arribaran per les dificultats que estan tenint. Segons explica Benito, es tracta de la primera vegada en la història de la UME que fan una operació d'aquestes característiques.