Convivint amb el soroll
Fa deu anys que funciona la tercera pista del Prat, que va començar amb grans molèsties
El soroll ha minvat però encara hi ha queixes
Els ajuntaments temen que la privatització d'Aena invalidi els avenços aconseguits
“El 30 de setembre del 2004 va començar el xou.” L'espectacle a què es refereix Elisabet Martínez, veïna de Gavà Mar i presidenta de l'associació de veïns, és el pas dels avions a tocar dels blocs de pisos que va comportar la posada en marxa de la tercera pista del Prat, ara fa deu anys. “Els avions aterraven per la tercera pista i passaven a 200 metres de les teulades. El soroll arribava als 120 decibels”, explica la presidenta de l'entitat veïnal, que afegeix, a tall d'exemple, que quan els avions aterraven els veia reflectits al vidre de la taula del menjador. “L'angoixa era tal que em vaig quedar en 40 quilos i vaig haver de prendre Trankimazin. Una veïna va aturar el procés de fecundació in vitro per l'angoixa que vivia i la gent gran revivia la caiguda de les bombes que van viure durant la Guerra Civil”, assegura.
Mónica Rodríguez i Eduard Quintana, que viuen als pisos de Gavà Mar més propers a l'aeroport –un bloc dels anys setanta–, recorden que era impossible mantenir una conversa telefònica quan passava un avió. “Recordo el primer avió que va aterrar a la tercera pista. Pensava que l'avió xocaria amb el nostre bloc”, explica Quintana. Aquell avió seria el primer de molts, moltíssims, ja que cada dos minuts i mig, entre les set del matí i les onze de la nit, un aparell sobrevolava els pisos a una altura tan baixa que “els vidres tremolaven, era impossible mirar la televisió i molt menys sortir a la terrassa”, recorda Quintana.
L'impacte va ser tal que els Mossos van convertir uns dies el centre cívic de Gavà Mar en una oficina on van recollir les queixes dels veïns, que aportaven certificats mèdics que assenyalaven problemes d'insomni, ansietat, migranyes i taquicàrdies.
Castelldefels no era aliè al problema, tot i que els avions els sobrevolaven a més altura. El pas per sobre d'escoles i el centre d'atenció primària de Can Bou, així com per una zona residencial, va ser motiu de manifestacions convocades per la plataforma Prou Soroll, que es lamentaven de sorolls que superaven els 80 decibels. També els de Gavà es van manifestar diversos cops i es van tancar a les terminals aeroportuàries per exigir la fi dels sorolls. Els ajuntaments s'hi van afegir, tot i que la relació primera amb els veïns va ser tibant.
Els afectats es van agrupar i van presentar denúncies. La tercera pista del Prat ha arribat a judici, ja que els veïns es van querellar contra alts càrrecs de l'Estat. El procés encara està obert, ja que la manca d'un acord extrajudicial ha fet ajornar el judici fins al maig.
Millores i reptes
El cert és, però, que la situació del 2014 no té ni punt de comparació a la del 2004. La pressió dels veïns i dels ajuntaments va ser tal que, el 2006, Aena va habilitar un carrer de derivació per permetre que els avions passessin de la pista principal a la capçalera de la tercera pista, unes obres que van superar els 12 milions d'euros. Això va permetre un fet cabdal: que els avions s'enlairessin per la tercera pista i fessin un gir al mar, a l'altura de Viladecans, de manera que van deixar de sobrevolar Gavà i Castelldefels. Així doncs, la pista més propera al mar queda per als enlairaments i la principal, per als aterratges dels avions que baixen per la Zona Franca i no pas per Gavà i Castelldefels. Això és el que es coneix com a configuració oest, la que es fa servir en la majoria d'ocasions. La pista transversal, perpendicular al mar, s'usa per aterrar en horari nocturn –les aeronaus s'enlairen en direcció a Barcelona per la principal–. I queda la configuració est, la que es reserva quan hi ha problemes meteorològics i els avions han d'aterrar per la tercera pista sobrevolant els pisos. En teoria no hauria de ser més del 15% de les ocasions, però el cert és que això depèn de l'any.
El director de l'Oficina Municipal de Seguiment i Control de l'Aeroport (Omsica) de Castelldefels, Javier Delgado, explica que aquest any ha estat particularment molest: “Els avions han aterrat sobrevolant Castelldefels en el 21% de les ocasions.” El president de Prou Soroll eleva aquest percentatge al 40%. A la configuració est, cal afegir-hi una altra molèstia: els pesants avions de càrrega s'enlairen per la pista principal perquè la tercera és massa curta per al seu volum. “Són pocs, un 5% del total, però tenen un impacte greu perquè volen prop de la nit i la gent s'altera”, explica Delgado.
Tothom reconeix que la situació ha millorat moltíssim, però encara queden serrells molestos que tracten de polir. Per Gavà, la prioritat és, com explica Isabel Arnet, cap de l'oficina municipal de control de l'aeroport, “minimitzar el gir al mar”. L'acord amb Aena és que els avions facin un gir de 60 graus quan arribin als 500 peus des del punt en què han deixat terra. Però això no implica que els avions virin al mar al mateix punt. “Depèn del pes i les dimensions de l'avió. Com més pesant més trajectòria necessita per enlairar-se, i això ho determina el pilot”, precisa Arnet. Això provoca que alguns avions sobrevolin els pisos. “Tot i que no hi hagi incompliment, tractem de sensibilitzar els pilots perquè intentin evitar sobrevolar els barris”, diu Arnet, que afegeix que cal explicar als veïns que queda poc marge de maniobra per millorar.
El segon aspecte, compartit amb Castelldefels, tracta de reduir al màxim la molesta configuració est. “Sempre ha de ser per condicions meteorològiques, i quan ha estat per un excés de trànsit els ajuntaments ens hi hem pronunciat en contra”, afirma la cap de l'oficina. Aquest estiu ha estat especialment turbulent en aquest sentit, i els consistoris han exigit un informe a Aena.
A Castelldefels han proposat la construcció d'una tercera pista, superposada a l'actual, amb un angle diferent. “Proposem dues pistes pràcticament paral·leles, el que portaria tot el soroll al mar”, diu Delgado. Aquesta proposta costaria prop de tres-cents milions i per a Castelldefels seria la solució definitiva. Prou Soroll planteja que s'incrementi l'ús de la pista transversal, reservada ara per a l'horari nocturn, en les èpoques de menys trànsit.
Però aquestes propostes no tindrien cap sentit –de moment Aena no se les planteja– si, com es temen ajuntaments i veïns, la privatització parcial d'Aena comporta canvis en l'operativitat per treure més rendiment a l'aeroport. “Hem aconseguit certa convivència pacífica i no volem que l'entrada de capital privat posi en risc la manera d'operar”, diu l'alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez. Per això els ajuntaments treballen en un document que blindi l'operativitat actual.
El judici, ajornat fins al maig
Rosa M. BravoA mitjan novembre s'havia de celebrar, a la Ciutat de la Justícia, el judici contra els responsables de la posada en marxa de la tercera pista: l'expresident d'Aena Manuel Azuaga, l'exdirector de Qualitat Ambiental del Ministeri de Medi Ambient Jaime Alejandre, l'exdirector d'Aviació Civil Manuel Bautista, l'exresponsable del Pla Barcelona Francisco Gutiérrez i l'exdirector de gestió urbanística i ambiental de les obres de l'aeroport Xavier Montoro. Durant tres dies es va intentar arribar a un acord, però finalment les negociacions es van interrompre i el judici s'ha ajornat fins al maig.
Una de les tres associacions que van presentar la querella, Platja de Gavà, no es va mostrar conforme amb l'acord, que preveia la creació d'una comissió en què els veïns estarien presents i serien informats de les decisions que els poguessin afectar. Platja de Gavà exigeix la clausura de la capçalera oest de la tercera pista i augmentar l'ús de la pista transversal.
Aquest, però, no seria l'únic desacord, ja que els querellants –a banda de les associacions de Gavà Mar, Platja de Gavà i Prou Soroll hi ha un particular– asseguren que la ministra de Foment, Ana Pastor, no va donar el vistiplau a la creació d'una comissió en què participarien els veïns. El motiu seria, afirmen, que Foment no vol crear un precedent amb altres zones, com ara l'entorn de Madrid, on també hi ha col·lectius que es queixen del soroll dels avions.
