El futur dels Aiguamolls, a debat
La direcció del Parc Natural dels Aiguamolls nega que hi ha hagi una davallada del nombre d'aus per una mala gestió del parc
Si algunes espècies han retrocedit, ho atribueixen al canvi climàtic i als depredadors
“No hi ha alarma i les crítiques simplistes són un actitud irresponsable”, diu Paco Cano, subdirector de Medi Natural i Biodiversitat. L'alarma, l'han aixecat alguns naturalistes i aficionats a l'ornitologia que afirmen que el nombre d'aus que es poden observar al Parc Natural del Aiguamolls de l'Empordà cau en picat [vegeu la peça]. Per això ahir, aprofitant que aquests dies s'està fent un cens d'aus, la direcció del parc va voler ser contundent i va sortir en defensa de la gestió actual als Aiguamolls. Tant Paco Cano com Sergi Romero, director del parc, afirmen que actualment no hi ha cap dada objectiva que permeti afirmar que el nombre d'aus retrocedeix en aquest espai protegit per culpa d'una mala gestió. No neguen que el nombre d'exemplars d'algunes espècies pugui fluctuar, però avisen que les causes poden ser múltiples: en primer lloc, perquè quan es va crear el parc, tenint en compte que tota aquesta zona estava molt degradada, era normal que els primers anys de protecció provoquessin una fase d'expansió. L'època amb més aus va ser la dels noranta, i a continuació és normal una fase d'estabilització, diuen.
Com a altres factors, Cano recalca que la zona dels Aiguamolls és una zona de pas per a les aus i que els canvis climàtics globals també són un element que cal tenir en compte a l'hora de fer valoracions. “Si no fa fred al nord d'Europa, com passa ara, les aus no vénen”, diu el subdirector. Responent a les crítiques segons les quals els ramats de vaques que pasturen dins el parc poden perjudicar les aus, Cano també es mostra contundent: “No hi estem d'acord; els ramats són un element de gestió del parc, si no hi ha ramaderia tindrem un excés de vegetals” diu Cano. Sergi Romero afirma, per la seva banda, que la ramaderia sempre ha existit als aiguamolls i que el que s'està impulsant és la substitució de les ovelles per les vaques, perquè la seva manera de pasturar és més adequada pel parc.
Depredadors
Un altre aspecte que subratlla el subdirector de Medi Natural és el dels depredadors. “Que ningú s'escandalitzi si hem de matar senglars, daines i visons americans”, adverteix Paco Cano. Siguin autòctons, exòtics o reintroduïts voluntàriament, la proliferació d'aquests animals és un problema per a les aus que hi nidifiquen. L'anàlisi de l'estómac de senglars abatuts ha posat i evidència restes de polla blava, una au protegida, i el visó americà és un carnívor agressiu que en els últims 10 anys ha reduït els exemplars de fotja d'uns 700 a uns 30 el 2014. Els responsables del parc, però, admeten que potser caldrà reduir les batudes de senglars amb fusells, i privilegiar les captures amb paranys per mantenir la quietud del parc.
El cens d'hivern donarà a conèixer la situació real
Esteve CarreraL'argument principal de la direcció del Parc Natural dels Aiguamolls per rebatre les crítiques és que avui dia no hi ha dades objectives que permetin afirmar que hi ha un descens d'aus al parc. Les dades estaran disponibles d'aquí a pocs dies, un cop analitzats els resultats del cens que s'està fent actualment, arreu de Catalunya i d'Europa, sempre entre els dies 10 i 20 de gener.
Concretament ahir, a la platja, una desena de persones entre agents rurals, tècnics de medi ambient i voluntaris de l'Institut Català d'Ornitologia, efectuaven aquest cens als Aiguamolls. Els agents rurals espanten les aus a una punta del Parc i a l'altra banda, els tècnics i voluntaris, equipats amb binocles i telescopis, les comptabilitzen un cop han aixecat el vol i tornen cap al seu espai natural.
Ricard Gutiérrez, tècnic de biodiversitat, afirma que les dades obtingudes són fiables amb un marge d'error de només un 2%. Les persones que participen en aquests dispositius de comptatge són capaces de distingir fins a 400 espècies diferents, pel seu vol, forma o pels sons que emeten.
Un cop recollides aquestes dades, es compararan amb les dels anys anteriors i s'avaluarà quin tipus d'actuació cal desenvolupar, si es detecta una fluctuació inusual.
Sergi Romero, director del parc, assegura que el nombre d'espècies d'anàtids que es poden observar als aiguamolls de l'Empordà continua estable des dels any noranta: entre 15 i 16 espècies. “El nombre d'exemplars d'una espècie en concret pot baixar –ha passat amb els collverds–, però l'índex de biodiversitat és manté intacte” diu Romero.
Entre les espècies més amenaçades i que els visitants intenten observar als aiguamolls de l'Empordà hi ha la polla blava i la fotja. El bitó, en canvi, sembla que ja no nidifica als Aiguamolls; en èpoques més favorables n'hi havia hagut un màxim de 6 exemplars en aquest parc natural.
Recollida de firmes des del sector crític
Un dels elements que han portat la direcció de Medi Ambient a sortir en defensa de la gestió dels Aiguamolls, és la recollida de firmes que es va iniciar al desembre passat al portal Change.org . Joan Pibernat, que es defineix com un aficionat a l'ornitologia i la fotografia, hi ha penjat una carta en forma de petició, titulada Demanem que s'estudiï el problema de la gestió al Parc Natural dels Aiguamolls i dirigida a Josep Maria Pelegrí, conseller d'Agricultura, l'administració que gestiona els parcs naturals. Ahir aquesta carta acumulava un total de 937 signatures de suport. Mitjançant aquesta carta, les persones signants denuncien “un procés de degradació en diversos fronts” del parc.
La carta no només alerta del descens constant del nombre d'ocells que es poden observar, sinó que afirma que hi ha descontentament entre els “pagesos, empresaris turístics, propietaris, veïns de la zona, etc.”. Joan Pibernat ha rebut el suport d'aficionats a la fotografia i entitats, però també de naturalistes, entre els quals Jordi Sargatal, que va ser el primer director del Parc dels Aiguamolls. Segons Sargatal, entre els principals problemes hi ha els trets de les batudes, que perjudiquen la tranquil·litat del parc, i l'excés de ramats. “La ramaderia és útil, però no cal convertir el parc en zona ramadera”, diu el naturalista.
Els signants de la carta reclamen “un cop de timó”. La resposta ahir va ser que la gestió no està en causa.