Ryanair oferirà vols regulars des de l'aeroport de Castelló

La companyia Ryanair oferirà vols regulars des de l'aeroport de Castelló. Així ho han confirmat a l'ACN fonts de l'aerolínia, que ha convocat els mitjans aquest dimecres en la Diputació de Castelló a una roda de premsa en la qual anunciarà les destinacions i rutes. En la presentació, compareixeran el responsable de vendes i màrqueting de Ryanair per a l'estat espanyol i Portugal, José Espartero, així com el responsable de noves rutes, Luís Fernández-Mellado i el director general de l'aeroport de Castelló, Alain Russell. Ryanair esdevindrà així la primera companyia que oferirà vols regulars des que l'aeroport va ser inaugurat en 2011.

El director de l'aeroport va anunciar el passat desembre que els primers vols regulars arribarien a final del mes de març. La infraestructura va rebre tots els permisos per a acollir vols el desembre passat i fins ara ha acollit alguns vols xàrter del Vila-real club de futbol i, recentment, del FC Barcelona en un desplaçament per jugar contra el Vila-real.

La Generalitat valenciana va signar el maig de 2014 un contracte amb l'empresa canadenca SNC Lavalim per a la concessió de la gestió de l'aeroport de Castelló per un període de 20 anys. SNC-Lavalin rep prop de 24 milions d'euros durant els primers nou anys, als quals cal afegir els ingressos propis de la facturació de l'aeroport. Segons el contracte d'ajudicació, quan se supere la xifra d'1,2 milions de passatgers anuals l'empresa haurà de pagar un euro per cada passatger a la Generalitat valenciana. Les previsions de Lavalin són arribar als 200.000 passatgers en 2017 i al milió abans de 2025.

Aeroport amb polèmica

L'aeroport s'ubica al municipi de Vilanova d'Alcolea (Plana Alta) a uns 40 quilòmetres al nord de la capital de la demarcació i a una distància semblant de nuclis turístics de platja com Benicàssim, Orpesa i Peníscola. Es troba situat en una zona que s'ha projectat cap al turisme les darreres dècades amb projectes com Marina d'Or o l'impuls dels camps de golf en municipis pròxims.

L'oposició ha criticat durament el projecte pels sobrecostos i la proximitat a aeroports com el de València o Reus, ja en funcionament. Des de l'inici de la seua construcció, els grups de l'oposició han vinculat a una decisió personal de l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, la construcció de la infraestructura. Fabra va finalitzar la seua darrera legislatura inaugurant aquest projecte el dia que acabava el termini legal per a fer inauguracions abans de les eleccions autonòmiques i municipals de 2011. Carlos Fabra va presidir la societat pública Aerocas –que gestionava l'aeroport– fins que va haver de deixar el càrrec a causa de l'obertura de juí oral acusat de diversos delictes fiscals pels quals ha estat condemnat a presó.

La polèmica també ha acompanyat la construcció de la infraestructura. Aena va obligar a refer el febrer de 2012 la plataforma de gir dels avions per un error en la construcció. La capçalera de gir havia sigut construïda seguint unes previsions per acollir avions de menys envergadura que els models més comuns i es va haver de refer per qüestions de seguretat. Una altra de les polèmiques va arribar quan es va conéixer que l'artista Juan Ripollés construiria una estàtua de 24 metres d'alçada inspirada en Carlos Fabra i que es troba ubicada en una de les rotondes d'accés a l'aeroport per un import de 300.000 euros amb càrrec a l'empresa de societat pública Aerocas.

Amb un pressupost per a la seua construcció de vora 150 milions, l'aeroport és propietat de la societat pública Aerocas, participada majoritàriament per la Generalitat valenciana. Tot i no tindre detallades les despeses, l'oposició calcula que el govern valencià ha gastat uns 200 milions d'euros en l'aeroport ja que als 150 que va costar la construcció cal sumar diversos contractes publicitaris i altres despeses de manteniment i sous del director de l'aeroport i altres membres de l'equip directiu.

Segons les dades d'Aerocas, l'aeroport de Castelló disposa d'una pista de 2.700 metres de longitud i 45 metres d'amplada. Quan estiga a ple funcionament, indica Aerocas, la pista es podria allargar fins als 4.000 metres, i podria acollir vols intercontinentals o hangars per al manteniment de les flotes