Sant Adrià comença a dibuixar la façana litoral
Cinc equips d'arquitectes treballen en la definició del pas subterrani a l'altura de l'estació del tren
Els defensors de les Tres Xemeneies volen encetar el debat ciutadà sobre el futur de la zona
El principal punt d'accés a la franja litoral pendent de transformació urbanística de Sant Adrià de Besòs està en fase de redisseny. Cinc equips d'arquitectes han estat seleccionats pel Consorci del Besòs perquè presentin el seu projecte dintre de la convocatòria del concurs internacional Passages, espaces de transition pour la ville du XXI siècle, que es fa en col·laboració amb l'Institut pour la Ville en Mouvement. Es tracta de proposar idees per a la reforma del pas sota la via del tren que comunica l'avinguda de la Platja amb el mar, amb el tramvia i amb l'àmbit de l'antiga central tèrmica del Besòs, coneguda com les Tres Xemeneies, a l'altura del solar que havia ocupat l'antiga fàbrica de pintures Azko Nobel.
Els organitzadors s'han sorprès per la resposta dels professionals interessats a participar-hi. El concurs va rebre una trentena de sol·licituds, entre les quals el jurat va triar les cinc finalistes. El gerent del Consorci del Besòs, Antoni Alarcon, explica que els participants han estudiat sobre el terreny l'espai a remodelar i que a hores d'ara treballen en els projectes. El nom del guanyador es donarà a conèixer el 30 d'abril.
Sant Adrià de Besòs és l'única ciutat de l'Estat espanyol on es convoca aquest concurs, que premiarà un projecte “realista”, tal com expliquen els organitzadors. Es tracta de trobar la millor idea que es pugui executar amb un pressupost de menys de 500.000 euros. El guanyador rebrà 8.000 euros i l'encàrrec de redactar l'avantprojecte. L'execució de l'obra quedarà pendent que se'n resolgui el finançament, però es preveu que es podria fer durant el mandat que ve.
Debat ciutadà
Mentre els projectes prenen forma, la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies agafa la iniciativa per encetar el debat ciutadà sobre el futur de la primera línia de mar adrianenca. Ho farà dissabte amb una jornada en què plantejarà com ha de ser el front litoral i quin paper han de tenir les Tres Xemeneies en el futur disseny de la zona. El debat, que es farà a l'Ateneu Adrianenc, s'avança a la creació de la comissió ciutadana del Consell Local del Front Litoral, que l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va anunciar que crearia però que encara no s'ha materialitzat.
El president de la plataforma, Roger Hoyos, explica: “La intenció és donar a conèixer i compartir la informació que tenim, i retre comptes de la feina feta per la plataforma durant els seus vuit anys de funcionament.” Consideren que els ciutadans no han de quedar al marge del debat del projecte urbanístic, i per això volen posar al seu abast tota la informació i, amb les conclusions de la jornada, elaborar propostes de com hauria de ser el front litoral adrianenc.
LA XIFRA
LA DATA
Patrimoni “a preu de ferralla”
“Quatre contenidors de formigó buits d'elements patrimonials.” Això és el que, segons el president de la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies, queda al recinte de les centrals tèrmiques que s'està desmantellant. Les xemeneies també conserven, de moment, la part metàl·lica a dalt de tot dels tubs de formigó. Roger Hoyos denuncia que Endesa ha venut turbines, condensadors i calderes “a preu de ferralla”, i lamenta que s'hagi perdut l'oportunitat de conservar una part del patrimoni industrial de Sant Adrià. La plataforma va impulsar la declaració de les Tres Xemeneies com a bé cultural d'interès local i, fins i tot, va fer arribar a l'Ajuntament un informe tècnic que justificava la declaració. El consistori, però, va desestimar la proposta i la declaració no es va arribar a debatre en el ple municipal. Des de la plataforma tenen clar que la declaració tampoc no hauria frenat el buidatge de les xemeneies, “però almenys el propietari hauria hagut de demanar permís per fer-ho”, explica Hoyos. La plataforma insisteix que hi ha alternatives a “l'especulació urbanística” i proposa que es tinguin en compte “usos culturals i socials que poden generar activitat econòmica”.