L'aigua de l'Ebre conté més metalls pesants
Un estudi constata un increment de crom i l'atribueix al procés d'extracció dels llots tòxics
Tot i l'augment, no és perjudicial per a la salut
L'aigua del riu Ebre, al tram català, conté més metalls pesants que fa un parell d'anys. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi que ha elaborat el grup d'investigadors del laboratori de toxicologia i salut ambiental de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i que ha estat publicat a la revista científica Biological Trace Elemental Research. Els investigadors han avaluat l'impacte ambiental i els riscos per a la salut dels humans associats a l'exposició de metalls abans i després dels treballs de descontaminació del pantà de Flix. Així, han trobat un increment de la concentració dels metalls pesants en les aigües de consum, especialment de crom, un fet que atribueixen directament al moviment de fangs durant els treballs de descontaminació.
Pel que fa a la presa de mostres per fer les anàlisis, es van fer des de Mequinensa fins al Delta, i els municipis on es van agafar mostres d'aigua de l'aixeta van ser: Riba-roja d'Ebre, Flix, Ascó, Garcia, Móra d'Ebre, Benifallet, Xerta, Tortosa, Amposta i Deltebre. Al marge de l'increment de crom els investigadors detecten una concentració més elevada de manganès en l'aigua del riu que en la potable, mentre que no han detectat presència de mercuri ni abans dels treballs d'extracció dels llots tòxics de Flix ni durant l'obra.
Amb tot, el grup d'investigadors del laboratori de toxicologia i salut ambiental de la URV sosté que no apareix cap indicador que supose un risc per a la salut, ja que els índexs de concentració de metalls estan per sota de les recomanacions de la legislació. En aquest sentit, els autors de l'estudi conclouen que no hi ha cap perill per a la població ni a través de l'aigua d'ingesta ni els regadius. El quocient de perill de tots els elements estava per sota del que es considera el llindar de seguretat. En el cas de riscos cancerígens, els valors obtinguts són inferiors a 10 (-5, concretament), que és el màxim recomanat.
En canvi, sí que s'ha detectat un nivell elevat d'arsènic al sòl i l'aigua potable, però els investigadors no ho atribueixen als treballs de descontaminació de l'embassament, sinó a una contaminació natural.
Avaluació continuada
En l'opinió dels autors de l'estudi, els resultats apunten cap a la necessitat d'efectuar una avaluació continuada dels nivells de metalls no només a les aigües del riu, sinó també en la potable, per assegurar que el procés de descontaminació de Flix és innocu en la salut de la població aigües avall. L'estudi, dut a terme durant el 2014, analitza les concentracions d'arsènic, cadmi, coure, crom, manganès, níquel i mercuri al riu, els regadius, l'aigua potable i els sòls, i els compara amb dades anteriors.
Després de múltiples retards, l'obra de descontaminació del pantà de Flix va començar el març del 2013. Actualment, s'han extret un 80% dels fangs tòxics acumulats a l'Ebre, prop d'un milió de tones de metalls pesants i radioactius. L'obra, que ha costat 165 milions d'euros, es completarà la pròxima tardor.
LES XIFRES
El govern valencià reclama un transvasament
El govern valencià ha presentat al·legacions a la revisió del pla hidrològic de la conca de l'Ebre. En el document reclama a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) que el nou document de planificació hidrològica inclogui un transvasament de l'Ebre cap al País Valencià, atès que hi ha excedents. De fet, el govern valencià va aprovar el 2013 el pla de conca –el document que ara es revisa– amb la condició que més endavant s'inclogués un transvasament de l'Ebre. Segons la Generalitat Valenciana, el consum d'aigua actual i futur representa la meitat del cabal existent a l'Ebre i estima que anualment arriben a la desembocadura uns 7.000 hectòmetres cúbics d'aigua –un cabal que no es compleix tots els anys–. En aquest sentit, el govern valencià sosté que, després de restar els 3.000 hectòmetres cúbics del cabal ambiental previstos en el pla, hi ha un excedent de 4.000 hectòmetres cúbics. Un extrem que no comparteixen el govern català i la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que insisteixen en la necessitat d'incrementar el cabal ambiental del tram final de l'Ebre per garantir la supervivència del Delta. “El transvasament cap al País Valencià es reactiva, s'ha fet un pla de conca de l'Ebre sense preservar el Delta i amb l'existència d'uns cabals sobrants que després diran que s'han de distribuir de forma solidària”, ha manifestat el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. També el moviment social presentarà al·legacions al pla de conca; d'una banda, unes de tècniques i, de l'altra, al·legacions individuals. Fins ara, la PDE ha recollit 1.500 firmes que rebutgen el pla. “Tancarem la recollida d'al·legacions el 15 de juny i després les entregarem totes juntes a la CHE”, ha dit Tomàs.
El període de presentació d'al·legacions al pla de conca finalitza el 30 de juny. La Generalitat les aprovarà a través de la comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre. “Reclamem al govern català que negocie amb Madrid el cabal ambiental per l'afectació que té sobre el Delta, que no sigui una al·legació més”, ha manifestat Tomàs.