Dos anys per buidar de residus tot l'abocador de Vacamorta
El TSJC dóna a la Generalitat sis mesos per iniciar els treballs i 24 per enllestir la restauració
Territori hi recorrerà perquè sosté que calen un mínim de cinc anys
L'abocador de residus industrials de Vacamorta s'ha de buidar en dos anys. És el termini que els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han fixat per “restaurar completament el paratge a la situació que tenia abans del 10 d'abril del 2003”, segons la darrera interlocutòria referent a la sentència que ordenava el cessament de l'activitat de dipòsit de residus i condemnava la Generalitat, que havia tramitat les successives llicències ambientals, a assumir els costos de restauració.
De la seva banda, fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat s'han limitat a avançar que recorreran contra la resolució, amb l'argument principal que els 24 mesos de termini són insuficients per retirar amb garanties els més de 2,2 milions de tones de deixalles dipositades durant els prop de quinze anys que l'abocador ha estat en servei.
L'informe encarregat l'any passat per la Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles (PAAC) recomanava el buidatge de l'abocador per les “deficiències de gestió” i el risc que els residus colgats sota terra reaccionin en compostos químics contaminants que es filtrin a les capes freàtiques i emanin a l'atmosfera. Amb tot, els experts del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) plantejaven fer abans “una diagnosi acurada” i una “avaluació de riscos” prèvia a la tria dels mètodes per extreure els materials abocats. I tampoc no sembla fàcil trobar un abocador alternatiu per poder-hi dipositar els 2,2 milions de tones de residus.
Qüestió de temps
La Generalitat havia adjuntat un informe de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), sobre els riscos ambientals de remoure els residus, però la interlocutòria reflecteix que del document “se'n desprèn que no resulta impossible tècnicament la restauració a executar”. D'aquesta manera, el tribunal diu que l'operació s'hauria d'engegar abans de sis mesos, un cop la resolució sigui ferma.
Però des del Departament de Territori s'argumenta que en dos anys no hi ha prou temps material. Segons els càlculs de la conselleria, recollits ahir per l'agència ACN, si cada sis minuts sortís un camió carregat amb 40 tones d'escombraries i no deixessin de circular les 24 hores del dia, farien falta almenys cinc anys per buidar tot l'abocador. En paral·lel, han encarregat un informe tècnic (als col·legis d'enginyers industrials, geòlegs i ambientòlegs) per saber quines opcions hi ha per buidar i restaurar el paratge i, també, quin cost suposarà complir la sentència.
Executar la fiança
En aquest sentit, l'alcalde de Cruïlles, Salvi Casas, plantejava la possibilitat de sufragar l'inici dels treballs de buidatge amb els diners de la fiança que l'empresa titular de l'abocador, Recuperació de Pedreres, SL, va haver de dipositar com a garantia quan va rebre l'autorització ambiental a l'activitat, tot i que el TSJC ja ha declarat la Generalitat, que és qui atorgava els permisos, com a responsable subsidiària. Al marge d'això hi ha el procés emprès per l'empresa contra l'administració catalana arran de l'ordre de clausura, amb una reclamació econòmica pel lucre cessant i els perjudicis econòmics. Malgrat ésser un procediment aliè, la interlocutòria del TSJC qüestiona el dret de l'empresa a ser indemnitzada per una activitat declarada il·legal.
LES XIFRES
“Podem parlar del termini però s'ha de buidar, i bé”
E.A
La PAAC, que aquest setembre complirà quinze anys de mobilització i oposició judicial contra l'abocador, ha rebut de bon grat la interlocutòria del TSJC, i insisteix que la instal·lació s'ha de buidar. Respecte al termini de dos anys, que per la Generalitat és insuficient, una de les portaveus de la plataforma, Montse Tena, apuntava que poden ser flexibles: “El termini no el posem nosaltres, sinó el tribunal, però ens sembla bé que per primer cop es fixin dates i estem disposats a dialogar; si no es pot fer en dos anys, que siguin tres, però que es buidi i es faci bé”, explicava ahir.
La PAAC havia valorat el canvi d'actitud del govern de la Generalitat respecte al futur de l'abocador, després que l'actual conseller de Territori, Santi Vila, decretés la clausura de la instal·lació i un segellament provisional amb l'estesa d'una capa superficial de terra. Però es van desmarcar de la decisió de recórrer contra l'operació de buidat. Per Tena, és “una mena de trampa per anar omplint abocadors il·legals, mirant quinze anys cap a una altra banda”, i per això insisteixen que ara cal afrontar la descontaminació.
Tena recordava que els efectes sobre les aigües subterrànies i la contaminació atmosfèrica persisteixen a 400 metres d'habitatges, quan la distància mínima segons la normativa serien 2.000. I l'alcalde, Salvi Casas, també insistia que “la Generalitat pot recórrer, però cada cop té menys alternatives” més enllà d'acatar el buidatge i, com a molt, acordar amb els denunciants un compromís de terminis més llarg.
Respecte als costos i les complicacions de l'operació, Casas argumentava que les sentències anteriors també eren clares: “Es podria haver ordenat la clausura molt abans, però la política de fets consumats a la llarga es paga.”
La PAAC insta a reunir la comissió
Tant els opositors de la PAAC com l'alcalde del municipi, Salvi Casas, que també defensa la restauració ambiental dels terrenys, demanaven ahir al conseller Vila que reuneixi la comissió de seguiment de la clausura de Vacamorta. La creació de l'òrgan es va acordar el 12 de desembre passat en una reunió a diverses bandes a l'ajuntament de Cruïlles, per decidir quines opcions de tancament i de buidatge hi ha. A la reunió hi van assistir diversos representats d'organismes de Territori i Sostenibilitat implicats en el procés de clausura, a més de diversos membres del consistori de Cruïlles i de la PAAC. La segona reunió dels agents implicats es va celebrar el 23 de gener, trobada en què es va avançar en el procés de redacció del conveni que ha de servir per pactar a diverses bandes la comissió. Però des d'aleshores no hi ha hagut més trobades. La comissió hauria d'aplegar representants de l'administració, la plataforma i tècnics independents del CEPA.