Medi ambient

L'aeròdrom d'Alfés aixeca el vol

El govern i l'Aeri Club volen traslladar l'activitat a Alguaire

Pagaran a mitges anar-se'n d'Alfés

El 3 d'agost és la data límit per tancar el camp d'aviació

Ipcena no vol que el govern pagui les instal·lacions d'un club privat

Falta un mes perquè venci el termini de tancament de l'aeròdrom d'Alfés i la Generalitat i el Reial Aeri Club de Lleida continuen negociant un acord que els permeti traslladar l'entitat i la seva activitat a l'aeroport de Lleida-Alguaire.

En el club d'aviació sabien que tard o d'hora els tocaria fer-ne el tancament perquè des de feia anys, els ecologistes i alguns grups polítics feien pressió per deixar la timoneda d'Alfés lliure d'avions. També, perquè les lleis i normatives cada vegada són més sensibles cap a la preservació mediambiental. Per tot plegat, les sentències judicials són fermes i l'aeròdrom serà història.

Mentre es formalitza el compliment de les resolucions judicials, se'n negocia el trasllat. El delegat del govern a Lleida, Ramon Farré, confia tancar aviat un acord per repartir les despeses de construir un nou hangar i un nou local social a l'aeroport perquè la voluntat és que a principi d'agost l'operació estigui completada.

L'operació també interessa a la Generalitat perquè el concurs per a la construcció d'hangars a Alguaire va quedar desert i l'activitat de l'Aeri Club podria ajudar a dinamitzar el vessant esportiu i industrial al voltant de l'aeroport.

Mentrestant, però, el grup ecologista Ipcena exigeix que no es destinin diners públics a unes instal·lacions privades.

El club, per la seva banda, afirma que tindrà base operativa a Alguaire encara que s'estimi el seu recurs de nul·litat del procés judicial que resta pendent de resolució. L'entitat al·lega indefensió en aquest procés de tancament de l'aeròdrom, ja que en cap cas no se'ls va tenir en compte tot i ser usuaris i inquilins de la propietat des de fa dècades.

Dijous va fer un mes que el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar l'anul·lació de l'articulat del pla d'aeroports que emparava l'activitat aeronàutica a l'espai natural de la timoneda d'Alfés. Això, després que el Tribunal Suprem va ratificar una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que donava la raó als ecologistes i reconeixia la incompatibilitat de l'aviació esportiva amb la preservació de l'àrea protegida.

L'endemà, el 3 de juny, la secretaria d'Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat va emetre la resolució que establia el tancament de l'aeròdrom en el termini de 60 dies i n'insinuava el possible trasllat a l'aeroport d'Alguaire.

Tant el govern com l'Aeri Club asseguren que el cost del trasllat no està quantificat perquè encara no se n'han decidit les característiques de les noves instal·lacions. “La voluntat d'entesa i de fer-ho fàcil hi és tota, però les coses no poden ser sempre a cost zero”, assegura Ramon Farré. S'ha de tenir en compte que “es farà un ús privat d'uns serveis públics i cal veure quines contrapartides hi ha, quin interès públic hi ha i com es pot defensar”, hi afegia el delegat. En aquest sentit, Farré considera que el fet que el club abandoni Alfés per protegir la timoneda “és objectivament d'interès públic i, per tant, hem de fer-ho fàcil i ser escrupolosos amb la legalitat”, ha insistit.

El delegat de la Generalitat a Lleida també ha explicat que formalment es podria demanar una ampliació del termini d'execució de la sentència més enllà del 3 d'agost, però Farré ja diu que ara per ara no és la voluntat del govern i que només es farà si no hi ha més remei perquè ha estat impossible completar-ne el trasllat abans d'aquesta data.

Crítiques d'Ipcena

El portaveu de l'entitat ecologista Ipcena, Joan Vàzquez, es mostra taxatiu a l'hora d'exigir que el govern no aporti diners públics a la construcció de les noves instal·lacions per a l'Aeri Club a Alguaire. Ipcena traslladarà aquesta petició als grups del Parlament, ja que “les entitats privades ens hem d'autofinançar, no poden pretendre anar a l'aeroport amb les mateixes condicions i que ho pagui tot la Generalitat, són un club privat i s'ho han de pagar de la seva butxaca”, afirmava el portaveu de l'entitat.

Per la seva part, el president del club d'aviació de Lleida, Josep Maria Niubó, confia que el TSJC es pronunciï aviat sobre el seu recurs tenint en compte que el termini s'acaba.

Tot i així, a l'entitat no estan aturats i donen per fet que tindran base operativa a l'aeroport de Lleida-Alguaire, tant si el tribunal anul·la el procés judicial i els permet continuar a l'aeròdrom d'Alfés com si els en fan fora. “Ara que ja hem iniciat els tràmits no volem renunciar a tenir una base a l'aeroport de Lleida-Alguaire, encara que sigui de dimensions més reduïdes en relació amb les que ara disposem”, explicava Niubó.

Des que la sentència de tancament és ferma, la Generalitat ha limitat l'aviació a l'aeròdrom a 35 operacions aèries setmanals.

35
vols setmanals són els que
la Generalitat permet mentre sigui operatiu l'aeròdrom aquest darrer mes.
12
alumnes a l'escola de vol
són els que a partir de setembre s'hauran de buscar un altre emplaçament.

“Espero poder mantenir l'escola de vol a Alguaire”

J. Tort

L'aeròdrom d'Alfés i l'Aeri Club disposen de l'escola de vol La Plana, una de les poques que hi ha a Ponent i que dirigeix Roger Escribà. Aquest emprenedor, pilot i instructor veu perillar el negoci per aquesta disputa mediambiental i legal “que no té ni cap ni peus”.

Per això, va manifestar: “Espero poder mantenir l'escola de vol a Alguaire.” També confia que li expedeixin un permís especial per operar en aquesta instal·lació. En cas contrari, haurà de demanar aeròdrom per aeròdrom que l'acceptin i li deixin continuar l'activitat o, en el pitjor del casos, haurà de tancar el negoci.

Escribà també treballa amb el club i la Generalitat per poder fer aquest trasllat a l'aeroport. Josep maria Niubó va confirmar que també s'estan fent gestions amb Aviació Civil perquè els ultralleugers de l'escola de vol puguin operar a Alguaire. D'entrada, la normativa prohibeix que aquest tipus d'aeronaus operin en aeroports comercials, però segons Niubó, sí que seria possible si compleixen uns requisits extres. Concretament, que portin transpondedor (sistema de comunicació entre l'aeronau i la torre de control) i tinguin un pla de vol.

L'escola de vol La Plana va obrir fa dos anys i mig, té 12 alumnes i permet obtenir el títol de pilot d'aeronaus de fins a 450 quilos.

Què es farà amb l'hangar i la seu social del club?

Josep Maria Niubó ha volgut deixat clar que si han de marxar d'Alfés “les instal·lacions continuaran sent de l'Aeri Club i no donaré les claus a ningú”. Així de contundents van ser les declaracions del president de l'entitat, bo i afegint-hi que, a tot estirar, hi pot haver una entesa amb l'Ajuntament d'aquesta localitat del Segrià perquè l'hangar es pugui visitar com a centre d'interpretació històrica de l'aviació.

Per tant, el president de l'Aeri Club de Lleida no vol sentir a parlar de l'opció que les instal·lacions es converteixin en un centre d'interpretació de les zones estepàries de la plana de Lleida com proposen els ecologistes.

Niubó té clar que l'hangar i la seu social són propietat de l'entitat, mentre que el delegat del govern vol estudiar-ho a fons per ajudar a aclarir els costos de trasllat que ha d'assumir cada part.

En tot cas, sembla que un cop vetada l'aviació a l'aeròdrom aquestes instal·lacions es degradaran si no s'hi fan actuacions o projectes d'usos nous a curt termini.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia