Endreçar les urbanitzacions a l'Escala costarà 40 milions
L'Ajuntament posa en marxa un pla d'acció per adequar les set zones que estan en pitjor estat
La primera actuació que s'ha previst es tirarà endavant l'any que ve mateix
El nou govern municipal a l'Escala ha posat en el focus trobar una solució al mal estat de conservació d'algunes urbanitzacions del municipi i tirarà endavant un pla d'actuació per posar-les al dia. No serà un pla que es pugui aplicar ni en un mandat, “ni en cinc anys, ni en deu segurament”, adverteix l'alcalde, Víctor Puga. Però sí que vol posar fil a l'agulla i durant el 2016 el govern municipal té la intenció de fer ja la primera intervenció. I sobretot Puga considera que cal marcar un calendari, fixar prioritats i tenir clar el finançament.
De moment, l'Ajuntament ja té a punt una diagnosi de la situació de les urbanitzacions al municipi. L'estudi quantifica entre 35 i 40 milions d'euros el pressupost necessari per arreglar els set sectors on cal actuar. La majoria són barris que mai s'han urbanitzat, amb habitatges construïts als anys seixanta i setanta però on no es van fer els carrers. Per tant, ara tenen carrers sense asfaltar, sense voreres, sense clavegueram, sense un sistema de recollida d'aigües plujanes. El consistori creu que, en cinc d'aquestes urbanitzacions, cal actuar-hi de manera prioritària. I especialment a la zona de Terroges, el Riuet i el barri dels Emperadors; els dos últims casos, urbanitzacions que estan al voltant del jaciment d'Empúries. “En algun cas, com ara al barri dels Emperadors, on la part alta és la que està pitjor, ja hi ha un projecte d'urbanització fet”, concreta l'alcalde. Puga també parla dels carrers
Barcelona, Ventalló i Ginesta, entre els més degradats.
La necessitat de fer una intervenció a les urbanitzacions és un tema que va anar sortint en els debats dels plens de l'anterior mandat. Alguns grups en l'oposició havien denunciat l'estat de deixadesa en què estan alguns d'aquests sectors de l'Escala. Però fins ara el govern municipal (del PSC i ICV entre el 2011 i el 2015) havia prioritzat el fet que enmig d'una crisi econòmica com l'actual no era bon moment per demanar als veïns que paguessin una part de la urbanització del seu carrer, amb contribucions especials.
Finançament
De fet, l'alcalde assegura que es consensuarà al màxim però recorda que fins ara les millores en urbanitzacions s'han finançat en un 90% pels veïns i un 10% pel consistori. En algun cas aquest 10% de l'Ajuntament ha pujat en considerar que era un sector més degradat.
L'Ajuntament de l'Escala sap que plantejar el pagament als veïns podria ser polèmic. Però l'alcalde aclareix que aquest és un pla a mitjà termini, que pot ser perfectament plantejat per a un termini de deu o fins i tot vint anys. A més, perquè les actuacions i el pla d'actuació tinguin el màxim de consens, Víctor Puga avança que es crearà una comissió de seguiment en què hi haurà representada també l'oposició. L'objectiu és que aquesta comissió intervingui en la creació del pla, el calendari, el finançament i les prioritats, així com en la posada en marxa.
LES FRASES
El pla urbanístic, per ordenar
Redacció
També entorn a l'urbanisme, el govern que lidera Víctor Puga vol afrontar la redacció del nou pla d'ordenació urbanística del municipi (POUM), ja que l'actual data de 1985, amb una remodelació mínima de 1993. Víctor Puga explica que no serà un pla en què es plantegi un creixement del municipi: “El terme municipal està pràcticament tot ocupat.” En canvi, aquest pla sí que ha de servir per “ordenar” i per resoldre alguns problemes d'interpretació que porta l'actual planejament. L'alcalde avança que a final d'any vol tenir aprovat els tràmits per a la renovació del POUM. Puga assegura que el pla general actual és un dels més antics de la demarcació de Girona i que les propostes que portava aquell document “han quedat més que superades” i té “moltes incoherències” que dificulten, per exemple, temes de mobilitat.
Víctor Puga diu que hi ha un acord amb ICV per tirar endavant aquesta renovació del POUM.
Clavegueres, seguretat i aigua, entre els problemes
L'Escala ha decidit afrontar les problemàtiques que tenen les urbanitzacions fetes als anys seixanta i setanta. Però arreu de les comarques gironines hi ha diverses poblacions on les urbanitzacions porten o han portat maldecaps a veïns i ajuntaments. A Castelló d'Empúries, per exemple, la immensa urbanització d'Empuriabrava es va fer sense clavegueram i sense voreres, a tall d'exemple. Tot just en l'anterior mandat es va aconseguir que les cases deixessin de funcionar amb fosses sèptiques. I encara queda feina amb l'enllumenat, per exemple.
Una problemàtica diferent és la de les urbanitzacions Puigventós, Aiguaviva Park, La Goba i Terrafortuna de Vidreres, on els veïns han hagut de suportat talls d'aigua. De fet, la municipalització del servei de l'aigua és un dels temes que han generat més polèmica al llarg de l'anterior mandat. I encara s'hi busca una solució.
A Sils, hi ha hagut queixes per inseguretat als barris més allunyats del centre, a zones com ara les Comes, Vallcanera i Mallorquines.
A Ripoll, tot just fa tres anys es va fer la urbanització del sector de la Torre, que ha anat a càrrec de la immobiliària i constructora Núñez i Navarro després de gairebé quaranta anys de litigi. I a Maià de Montcal es va acabar ajornant la urbanització del Molí d'en Llorenç, ja que els propietaris la trobaven massa cara.
Són només alguns exemples de les problemàtiques diverses que viuen uns barris o urbanitzacions que estan allunyats dels nuclis antics i que en molts casos es van fer en èpoques en què no es va tenir en compte els serveis que havien d'anar vinculats a la construcció dels habitatges. Ara, amb molts d'aquests sectors convertits en zones de primera residència, els ajuntaments tenen un repte.
