El cargol poma no s'eradicarà

La preocupació del sector arrosser del delta de l'Ebre per la plaga del cargol poma ha portat la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre a tornar a contactar amb l'expert internacional en aquest mol·lusc invasor, Ravindra Joshi. Fa cinc anys va ser al delta de l'Ebre, on va avaluar l'abast de la plaga i va fer un seguit de recomanacions per eliminar-la, i aquesta setmana repeteix estada a l'Ebre. “Tot i els esforços que estem fent des del marge dret de l'Ebre per evitar que el mol·lusc invasor s'estengui, cada cop és més difícil”, va explicar ahir el president de la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre, Manel Masià. I és per això que han buscat la veu d'un expert internacional que ha col·laborat en la lluita contra la plaga a les Filipines, Cambodja, l'Equador, etc. “Les accions del Departament d'Agricultura, les comunitats de regants i els pagesos han evitat l'expansió de la plaga al marge dret del Delta, on la presència d'exemplars adults i ous és baixa. En canvi, al marge esquerre s'ha incrementat molt la població del mol·lusc invasor”, va dir Joshi, que és professor universitari a les Filipines i Fiji, i assessor de Deltamed, l'associació de deltes del Mediterrani de la qual forma part la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre.

L'expert internacional en cargol poma va assegurar que la plaga no es podrà eradicar al marge esquerre del Delta, on es va detectar el 2009. “Al marge dret de l'Ebre s'ha actuat des d'un principi, mentre que a l'esquerre no es va interpretar que comportaria un problema tan greu”, va dir Joshi. Amb tot, l'expert sosté que el delta de l'Ebre és l'espai on més accions i més recursos s'han destinat a combatre la plaga i garantir la producció d'arròs.

Durant la seua visita al delta de l'Ebre, Joshi s'ha entrevistat amb arrossaires dels dos marges del riu, per conèixer de primera mà quines són les tècniques que usen per combatre el mol·lusc. En aquest sentit, l'expert valora positivament que al Delta s'hagi optat més per mètodes mecànics que químics per eliminar la plaga. “Estic en contra de l'ús de productes químics per l'impacte que provoquen sobre el medi ambient i les persones”, va dir Joshi. Així, el professor universitari proposa com una de les accions més contundents, i amb poc cost econòmic, llaurar intensivament els camps abans de la sembra i després de la sega de l'arròs. Aquesta operació, els productors l'haurien de fer diverses vegades a la setmana i amb els camps eixuts per evitar que els exemplars adults de cargol poma s'enterrin, ja que, quan ho fan, són capaços de sobreviure durant mesos. “Sense aigua als camps i ben llaurats, els cargols poma quedarien exposats a la temperatura ambient”, va explicar Joshi, que sosté que amb més de 35 graus centígrads els exemplars adults es moren. Aquesta pràctica tindria èxit a l'Ebre si es fes durant els mesos d'estiu, però justament és quan no es pot dur a terme perquè els camps estan en cultiu. Amb tot, des de la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre consideren que la proposta de l'expert mundial també funcionaria a l'hivern, quan les baixes temperatures tindrien el mateix efecte sobre la plaga.

D'altra banda, Joshi rebutja la salinització dels arrossars, un mètode que es va provar l'any passat al Delta, però que va provocar problemes en la producció del cereal per la salinització dels camps. “La salinització només és efectiva si es du a terme en una fase molt inicial de la plaga”, va manifestar l'expert en la plaga, que sí que considera un encert la salinització dels desguassos.