Vint anys del pont fronterer entre l'Empordà i el Vallespir
Efemèride L'any 1995 es va inaugurar l'obra llargament reivindicada a banda i banda Balanç El flux de visitants és majoritàriament de nord a sud Pas Albanyà vol un nou accés transfronterer
El president Jordi Pujol va qualificar el pont del riu Major, que va inaugurar el dia 7 de juliol del 1995, com “un símbol nacional i sentimental”. Fa 20 anys que l'obertura d'aquest pas fronterer entre l'Alt Empordà i el Vallespir (entre els municipis de Maçanet de Cabrenys-Tapis i Costoja) era esperada i desitjada a banda i banda. Aquest juliol del 2015, però, l'aniversari ha passat gairebé desapercebut i només l'Ajuntament de Costoja va prendre la iniciativa de celebrar-ne l'efemèride. Ho va fer convidant-hi els alcaldes dels municipis més propers (Sant Llorenç de Cerdans, Maçanet de Cabrenys, Albanyà), algunes autoritats franceses i el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. En els parlaments que es van fer en l'acte d'aniversari, Puigbert va recalcar que la visió dels estats que es va projectar fa 20 anys “era la de fer territoris tancats per les fronteres i poc permeables”. Però 20 anys després no ha canviat gaire: “Entre Molló i el mar només hi ha pocs punts asfaltats que travessen els Pirineus” va concloure Puigbert.
Amb tot, avui els alcaldes valoren positivament l'existència del pont: “És un nexe d'unió important, hi ha molta gent que ve, i és bo per als intercanvis”, diu l'alcaldessa de Maçanet de Cabrenys, Mercè Bosch. Michel Anrigo, alcalde de Costoja, també considera que el balanç és clarament positiu, tot i que també és un balanç limitat. “La vida de Costoja no s'ha capgirat i els nostres pocs comerços segueixen sent modestos. Són els intercanvis culturals i polítics els que s'han beneficiat més del pont” diu Anrigo. Però el flux de visitants és majoritàriament de nord a sud. És una situació que Louis Caseilles, alcalde de Sant Llorenç de Cerdans, també va recalcar amb motiu d'aquests vint anys, i ho va fer bo i apel·lant que aquesta situació s'equilibri.
LA DATA
LA XIFRA
Una obra que va trigar un segle a concretar-se
Les primeres converses entre les administracions espanyola i francesa per construir aquest pont es van produir el 1896. Llavors es van redactar diferents projectes, però no va ser fins al 1936 quan els dos estats es van posar d'acord per construir una carretera entre Costoja i Albanyà. La Guerra Civil Espanyola va estroncar aquesta iniciativa i els tràmits es van reprendre a partir dels anys 80, i 90 amb l'impuls de polítics gironins, entre els quals Lluis Maria de Puig, Ernest Lluch i el president Jordi Pujol (amb arrels familiars a Darnius), que coneixia aquesta zona. L'any 1993, dos anys abans de la inauguració, els veïns i els ajuntaments de Tapis, Maçanet de Cabrenys, Albanyà, Costoja i Sant Llorenç de Cerdans havien engegat una campanya amb el lema 68 anys que esperem: ja n'hi ha prou, falta el pont. Les poblacions d'aquests nuclis eren les que més reivindicaven i esperaven la construcció del pont interfronterer del riu Major, un afluent de la Muga. Entre aquests pobles veïns, els seus habitants es coneixen, es relacionen o són família. La comunicació entre els seus nuclis era el que fallava en les seves relacions de veïnatge. El pas sempre havia existit, i mentre els desplaçaments es feien anant a peu d'un lloc a l'altre, es mantenien els antics camins que havien utilitzat contrabandistes o maquis; aquest també va ser un pas que van utilitzar al final de la Guerra Civil Espanyola unes 70.000 persones per fugir de les tropes franquistes, com recorda un monòlit a l'entrada de Costoja. Amb l'època moderna i la necessitat de desplaçar-se amb cotxes, però, els pobles de banda i banda quedar en dos culs de sac, i per això els veïns dels nuclis de l'Alt Empordà i el Vallespir i els seus respectius ajuntaments van ser els que van pressionar més les administracions perquè impulsessin aquest projecte. El pont fa 70 metres de llarg i en el seu moment va costar 95.011.000 pessetes (571.027,61 euros), pagats per la Generalitat (313.829,53 euros) i la part francesa del Consell General dels Pirineus Orientals (257.198,08 euros).
Albanyà reivindica obrir el pas de l'antic hostal de la Muga
E. Carrera
El pont del riu Major és al terme municipal d'Albanyà, però des d'aquest poble, per anar fins a Costoja passant per la carretera de Tapis cal gairebé una hora i mitja. En canvi, des d'Albanyà hi ha una carretera de terra que porta a l'antic hostal de la Muga; allà només faltaria obrir un pas d'uns 100 metres (per passar el còrrec de la Muga que marca la frontera), i enllaçar amb una altra carretera de terra ja al terme de Costoja, al Vallespir.
En l'acte dels 20 anys del pont del riu Major, Joan Fàbregas, l'alcalde d'Albanyà va tornar a reivindicar que s'obri aquest pas. “És una reivindicació històrica des d'Albanyà, són passos que sempre han existit i cal que els governs es posin d'acord, perquè crec que als pobles de cada banda ens aniria molt bé” diu Fàbregas. Segons l'alcalde, l'obra seria molt senzilla (uns tubs per passar el còrrec, al punt on ja hi ha un sender), i a l'Ajuntament estudien un projecte per concretar-ho.
“L'enllaç entre les dues pistes es farà sens dubte un dia, perquè és lògic, al dia d'avui, que els atzucacs es transformin en cruïlles; però caldrà temps”, diu per la seva banda Michel Anrigo, alcalde de Costoja.
Més passos fronterers
Entre els municipis de la Vajol i de Morellàs i les Illes hi ha un altre pas, també amb una carretera de terra, que els dos municipis voldrien potenciar. Fa prop de dos anys es va arreglar i el pas existeix tot i que la pista es deteriora fàcilment per les intempèries. Un altre pas fronterer és el del coll de Banyuls, entre Espolla i Banyuls de la Marenda, on ja fa uns 15 anys que la carretera està enquitranada. Carles Lagresa, alcalde d'Espolla, recalca l'encert que va ser adequar aquesta carretera: “La carretera és utilitzada per gent del Rosselló que pot anar fins a Figueres, i és clar que ha tingut un impacte positiu per la cooperativa d'Espolla i establiments de la zona”, diu Lagresa. Per ara la carretera és municipal, però segons l'alcalde s'està treballant en un conveni perquè passi a ser de titularitat de la Diputació.