“Un pi afectat de <Tomicu> ja és mort”

Sí, i això que amb el vent va caure molta pinassa i ara no es veu tant a pri­mer cop d'ull. Un cop hi ha un arbre infec­tat amb el Tomi­cus, aquest es va con­ta­gi­ant en tots els altres. Hi ha alguns arbres que només han patit la sequera i se'n podran sor­tir. Però els que tenen el tronc i les bran­ques mar­rons ho tenen difícil; estan sen­ten­ci­ats pel Tomi­cus.

Un pi afec­tat de Tomicu ja és ben mort. Com passa sem­pre amb les pla­gues, s'hau­ria d'haver detec­tat abans i no dei­xar que s'escampi, però ara s'amaga el cap sota l'ala. Se'ls menja per sota l'escorça i l'única solució és treure'l com més aviat millor i tri­tu­rar-lo per evi­tar que l'esca­ra­bat faci ous a la fusta podrida, on hi ha més humi­tat.

Cadascú fa el que pot. Això és com quan ens afecta la pro­ces­sionària del pi, rui­xar els bos­cos és molt costós i els pro­pi­e­ta­ris cada cop ho tenim més pelut per treure ren­di­ment dels bos­cos. De la fusta només es valora l'alzina i la pro­ducció de pinyes ja no és negoci per culpa del mer­cat negre. Alguns con­fiem amb la bio­massa, però sem­bla que no es vol impul­sar, quan això està fun­ci­o­nant en altres països.

Sort n'hi ha; et com­pro­mets a fer una feina durant anys i tens l'accés a les sub­ven­ci­ons que es donen per nete­jar, refo­res­tar o arre­glar camins. Si no les hectàrees de bosc no es podrien man­te­nir i hauríem desis­tit. Abans, amb el que tre­ies del bosc podries com­prar maquinària: això ara és impos­si­ble.