L'aigua del riu Siurana, en disputa
Un grup de prioratins s'uneixen per defensar el cabal del riu Siurana aigües avall de l'embassament
La plataforma està recollint signatures i redactant un manifest que lliurarà a les institucions
Volem lo riu Siurana viu és el lema de la plataforma que ha unit un grup de prioratins per defensar el cabal del riu Siurana aigües avall de l'embassament. El problema és que durant alguns períodes de l'any aquesta part de la conca del Siurana queda sense aigua. Per una concessió que data del 1935, la comunitat de regants de Riudecanyes pot desviar del riu Siurana fins a 4m³/s al pantà de Riudecanyes. La inauguració, aquest estiu, de l'empresa Riudecanyes Aventura, que ofereix activitats esportives, ha exaltat els ànims i el Priorat s'ha omplert de pancartes reivindicatives.
La plataforma en defensa del riu Siurana, en el seu manifest, exposa que “en una comarca que aspira a ser reconeguda per la Unesco com a patrimoni mundial, la vitalitat del sistema hídric ha de ser determinant”. Per això, tal com explica el seu portaveu, Jordi Aixalà, consideren que “s'ha d'assegurar el cabal ecològic del riu, aigües avall de l'assut i reivindiquen que, si no pot ser el 100% de l'aigua, se'ns torni la part més important”.
La problemàtica és complexa, ja que implica diverses organitzacions. Un dels agents principals és la comunitat de regants de Riudecanyes. Des de la comunitat, “l'any 1930 es demana una concessió d'aigua del riu Siurana cap a Riudecanyes per cobrir les necessitats hidràuliques”, explica Miquel Àngel Prats, administrador i secretari de la comunitat de regants de Riudecanyes. Aquesta concessió es fa el 1930, però és ampliada cinc anys més tard a 4m³/s, una xifra superior d'aigua que fa referència “a les aigües sobrants del riu Siurana, sempre que el cabal reservat als usuaris d'aigües avall quedi assegurat”, tal com indica la resolució ministerial.
Amb l'ampliació de la conca, “de seguida es va veure que el pantà de Riudecanyes quedava petit i per això la comunitat va proposar a l'Estat la construcció del pantà de Siurana”, explica Miquel Àngel Prats.
Actualment, aquesta concessió encara és vigent, ja que “amb la llei d'aigües del 1986, totes les concessions administratives van passar a ser de 75 anys amb opcions de renovació”, explica l'administrador de la comunitat.
El problema que reivindica la plataforma no és que hi hagi una quantitat d'aigua que es desviï cap al pantà de Riudecanyes, sinó que es permeti que en alguns períodes de l'any, riu avall després de l'assut, la llera estigui seca. Des de la plataforma es creu que la solució ha de ser “bàsicament política. La Generalitat i les institucions s'han de creure que els rius han de tenir vida. Vivim en un país on estem deixant assecar rius per portar-los cap a una altra banda”, s'assenyala des de la plataforma.
LA DATA
LA XIFRA
L'ACA té la gestió del riu Siurana
El nivell d'aigua que s'ha de deixar anar després de l'assut, riu avall, el controla l'ACA. “En principi, està previst que, en el moment de sequera més extrema, el riu baixi amb un cabal com a mínim de 25l/s. Aquesta aigua, ningú la pot tocar”, afirma Carlos Loaso, responsable de l'Agència Catalana de l'Aigua a les Terres de l'Ebre. Explica que “nosaltres intentem que l'aigua pugui arribar fins a la plana cega, el tram del riu que hi ha entre Poboleda i Torroja del Priorat, on hi ha bosc de ribera i és important que aquest tram tingui manteniment. Si aquest tram aguanta amb aquests 25l/s, garanteix que arribi una mica d'aigua a Torroja. Més avall, ni en situacions naturals baixaria aigua. El riu, de manera natural, a ple estiu o a començaments d'estiu, queda eixut aigües avall de Torroja”.
La conca del Siurana pertany a la conca de l'Ebre, i per tant la seva gestió correspondria a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, però “l'embassament de Siurana és un cas especial i la gestió de l'aigua pertany a l'ACA per un acord mutu. És una possibilitat que existeix”, explica Carlos Loaso. Sobre el pantà de Siurana, l'ACA exerceix les mateixes tasques que a qualsevol embassament de les conques internes on té la gestió.
