Polítics i ciutadans fan pinya i tallen l'N-340 com a protesta

Prop d'un miler de persones es van manifestar ahir a l'N-340, a Camarles, per exigir solucions immediates que evitin els permanents accidents mortals en aquesta carretera. Les dades parlen soles: al tram que travessa les Terres de l'Ebre (des d'Alcanar fins a l'Ametlla de Mar), enguany ja han mort 13 persones, i 48 des del 2010. Les xifres van en augment si es compten les víctimes del Camp de Tarragona i del Penedès.

El tall de la carretera s'havia autoritzat durant una hora. Una pancarta on es llegia “Les Terres de l'Ebre volem l'-AP7 ja” era subjectada per una quinzena de polítics del territori, principalment alcaldes. Hi eren els de Tortosa, Ferran Bel (també senador de CiU a Madrid); d'Amposta, Adam Tomàs (ERC), i també els de Camarles, l'Aldea, El Perelló, Alcanar, l'Ametlla de Mar, el de Sant Jaume d'Enveja i Deltebre, a més dels presidents del consells comarcals del Baix Ebre i el Montsià. També van baixar representants polítics de municipis del Camp de Tarragona i del Penedès, que tenen la mateixa problemàtica.

Cal destacar que també subjectaven la pancarta el delegat del govern, Xavier Pallarés, i la diputada i candidata de Junts pel Sí Meritxell Roigé, i també càrrecs municipals. La majoria tornaven a manifestar-se l'endemà de l'acte de l'ANC a la Meridiana, però en aquesta ocasió síque hi havia diversos regidors i càrrecs del PSC i ICV. El gran absent d'ahir va ser el diputat i regidor de Deltebre Joan Bertomeu (PP), interlocutor de les inversions estatals al territori, que hauria d'explicar –si més no– per què als pressupostos estatals del 2016 no hi ha partida per executar l'acord subscrit l'any 2000 que preveia desdoblar l'N-340 en una autovia, tal com passa des de l'Hospitalet de l'Infant direcció a Tarragona, i per tot el pas de l'N-340 al País Valencià, fins a generar “un forat negre, quan entra a Catalunya”, com deia un dels manifestants.

Quant al desenvolupament de l'acte, executat al llarg d'un quilòmetre, destacaven els centenars de vehicles mal estacionats concentrats a l'entorn de l'antiga discoteca Contacto (on fa vint anys van arrancar les primeres manifestacions antitransvasament). Persones de totes les edats van caminar fins a l'altura del polígon industrial de Camarles. L'acte va acabar amb un sentit minut de silenci per les víctimes de la que ja s'anomena “la carretera de la mort”.

Pel que fa a organització, un comandament dels Mossos feia aquesta precisió: “No hem desviat el trànsit. És important dir que allò que hem fet és instal·lar punts d'informació als dos extrems, per dir als conductors les alternatives: o esperar-se una hora, o entrar a l'autopista, o anar per carreteres secundàries del Delta.” És a dir, que si les concessionàries van tornar a fer pagar peatge –com ja va passar durant els accidents mortals del Perelló–, la responsabilitat era del conductor.