Reclamen que s'incrementi l'aportació de cabal al Gaià
El conveni entre Repsol i l'ACA que va permetre el retorn de l'aigua, l'any 2011, compleix cinc anys amb satisfacció a mitges
El riu ha tornat a discórrer en un tram de 4 quilòmetres i continua sec durant part de l'any
Ara fa quatre anys, l'estiu del 2011, el Tarragonès va poder viure un dia històric: el retorn del cabal al curs baix del riu Gaià, que s'havia vist estroncat des dels setanta com a conseqüència de la construcció del pantà del Catllar. La imatge va ser possible gràcies al conveni que totes les parts implicades van subscriure l'any 2010 i que, durant cinc anys que ara s'esgoten, proposava l'alliberament de cabals de l'embassament amb l'objectiu de satisfer una demanda històrica del conegut com a Baix Gaià.
Després de dècades de lluita capitanejades per la plataforma Salvem el Gaià, el territori valora positivament aquests darrers quatre anys en què l'aigua ha tornat a discórrer per, com a mínim, una part de la llera del Baix Gaià. “No hem de perdre de vista que va ser un acord històric i que tenim una situació segurament inèdita a nivell europeu”, detalla Hèctor Hernàndez, coordinador de l'Associació Mediambiental la Sínia, entitat que té encarregada la custòdia del riu i el seu entorn. “Com a pla pilot ho valorem positivament, però creiem que ens toca anar més enllà a mig termini o no haurem solucionat el problema”, subratlla Hernàndez.
L'aigua no arriba al mar
La principal reivindicació se centra en la quantitat d'aigua que s'aboca al riu des del pantà del Catllar, que ara se situa en un màxim de 124 litres per segon i sempre per damunt d'una cota determinada del pantà. L'experiència d'aquests quatre anys ha demostrat que amb aquesta aportació (equivalent a l'aigua que es perdia per les filtracions del pantà) el cabal tan sols arriba a discórrer pels quatre primers quilòmetres dels onze del curs baix del riu, assecant-se a l'entrada del nucli d'Ardenya (la riera de Gaià) i quedant-se lluny d'arribar al mar. I ho fa, a més, tan sols durant alguns mesos.
“No hem d'oblidar que el Gaià és un riu estacional”, assenyalava recentment Josep Francesc Font, director del complex industrial de Repsol a Tarragona. “Hem aconseguit fer conviure una necessitat industrial amb la recuperació d'un bé natural”, afegia Font.
Assignatures pendents
“Si volem aproximar-nos al règim natural del riu, ja que aconseguir-lo totalment és impossible, cal incrementar les aportacions”, detalla Hernàndez. Fer-ho, però, passaria per la renúncia de Repsol a fer servir encara més aigua del pantà del Catllar, opció que planteja també el cost de les alternatives. “Som conscients que a curt termini es continuarà amb les mateixes condicions, però creiem que s'ha de tractar amb més determinació a nivell polític”, afirma Hernàndez. Des del Baix Gaià, l'alcalde del Catllar, Antoni López, s'afegeix també a les reivindicacions per un increment del cabal.
Les assignatures pendents, però, no s'acaben totes en l'increment del cabal. La llera del riu, que durant quaranta anys va estar seca, presenta problemes com ara l'existència d'un col·lector d'aigües residuals que l'ACA té previst retirar abans de l'any 2021.
LA DATA
Reconstruint fauna i flora
El Catllar és el municipi que més directament ha viscut els beneficis d'aquests quatre anys de cabal al riu Gaià. És la població del curs baix on el riu està més integrat en la trama urbana, i l'única on, de fet, hi ha arribat l'aigua alliberada del pantà. “Ha permès recuperar la fauna i la flora de la zona”, celebra l'alcalde.
El principal exponent d'aquesta recuperació ha estat la coneguda com resclosa del Catllar, l'únic punt del curs baix del riu que sí que té aigua tot l'any gràcies a un acord amb els regants del Catllar, que hi desaigüen els seus recursos sobrants. S'hi han fet alliberaments de tortugues de rierol i hi han tornat per si soles espècies com ara les polles d'aigua o els ànecs coll verd. “Hem creat una ruta més per gaudi dels vilatans, però que també pot servir pel turisme”, diu l'alcalde. Des d ela Sínia, treballen pel condicionament de l'entorn del riu, amb el difícil objectiu a llarg termini de recuperar el bosc de ribera.
Al territori, aquests quatre anys d'experiència també han servit per eradicar les pors que el retorn del cabal havia generat, sobretot entre els regants. “No els ha faltat ni un dia aigua, i de seguida van ser els primers que ho van veure bé”, explica López.
