El TSJC tomba el pla per desviar el barranc de Barenys a Salou
El jutge ha estimat diversos recursos dels propietaris del sector perquè la canalització prevista no resol la inundabilitat de manera suficient
L'Ajuntament estudia si presenta recurs o replanteja el projecte urbanístic
El pla parcial que ha de permetre el desviament del barranc de Barenys a Salou, per posar fi a les inundacions endèmiques al municipi, torna a estar aturat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat diversos recursos presentats per propietaris dels terrenys on està previst desenvolupar una zona hotelera i esportiva, i ha anul·lat el projecte i els articles del POUM que en fan referència perquè considera que no resol de manera suficient la inundabilitat del sector. La decisió judicial, sobre la qual l'Ajuntament de Salou estudia si presentarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem, suposa una altra aturada del projecte per desviar el barranc, les obres del qual estava previst que comencessin enguany.
En concret, el pla parcial que va aprovar definitivament el consistori el 2011 –i que el 2014 va modificar en introduir-hi el compromís de la Generalitat d'assumir els costos que abans s'imputaven als propietaris– havia establert un traçat i una canalització tenint en compte l'anomenada Q200, és a dir, la probabilitat d'una gran inundació en un període de 200 anys. El jutge, però, considera imprescindible que en aquest cas s'apliqui la figura de la Q500, que amplia aquest càlcul a un període de 500 anys i, per tant, requereix una capacitat de desguàs de la canalització el doble de gran.
El recurs va néixer de la negativa dels propietaris a assumir els costos, extrem que l'acord amb la Generalitat de l'any passat ja va deixar sense efecte. “Aquesta resolució és negativa per a tothom, també per als propietaris que van recórrer”, va dir ahir l'alcalde de Salou, Pere Granados.
L'Ajuntament està valorant també l'escenari d'acceptar la resolució judicial i reformular el projecte, fet que, segons Granados, suposaria doblar l'amplada de la canalització, incrementar les expropiacions a la zona de la desembocadura del barranc a quatre blocs més i doblar el cost. El projecte tenia ara un cost de dotze milions, incloent-hi les expropiacions, que estava previst que es paguessin just la setmana vinent.
La decisió d'aplicar la figura Q200 parteix del conveni signat entre l'Ajuntament i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) el 2008 per tal de minimitzar les expropiacions.
Un altre endarreriment a la llista
El projecte de Barenys neix de la tramitació del POUM de Salou, aprovat el 2003, i ja en aquell mateix mandat el govern d'Esteve Ferran va fer un primer intent per tirar-lo endavant. La capacitat de desguàs del barranc ja va donar llavors maldecaps al consistori, que va haver de replantejar el projecte per incloure-hi les exigències de l'ACA pel que fa a la resolució de la inundabilitat. En el dibuix inicial es preveia que els costos serien a càrrec dels propietaris de la part alta del barranc –on es preveu una zona hotelera i esportiva–, a més de diverses expropiacions a la zona de la desembocadura del barranc. La pressió social i política d'aquests expropiats, que van denunciar l'existència d'un cas de corrupció en què finalment els jutjats van absoldre els acusats, va acabar frenant el projecte amb el canvi del color polític al consistori.
El 2008, el nou govern local liderat pel PSC va apostar per derivar el cabal del barranc per cinc sortides, i va pactar amb l'ACA la rebaixa de les exigències sobre la canalització. El nou canvi polític, amb la moció de censura del 2009, va fer que es tornés al projecte de desviament amb una única sortida, projecte que el govern va acordar finançar al cent per cent dins les negociacions pels impostos de Port Aventura i el seu entorn.