Senglars sense fre
Creix la població d'aquests animals als parcs del Montnegre-Corredor, la serralada Litoral i la serralada de Marina, segons un estudi fet amb dades aportades pels caçadors
Els danys que provoquen van en augment
La població de senglars continua a l'alça a diferents punts de Catalunya, i prova d'això és l'estudi fet als parcs naturals del Montnegre-Corredor, serralada Litoral i serralada de Marina, amb les dades aportades per les diferents colles de caçadors que actuen al territori. El treball, presentat recentment en una trobada d'experts organitzada per la Diputació de Barcelona, mostra que l'increment més espectacular s'observa al Montnegre-Corredor, on durant la temporada de caça 2014/2015 es va registrar una densitat estimada de deu senglars per quilòmetre quadrat.
Els tres parcs gestionats per la Diputació tenen situacions diferents, tot i que la tendència al creixement és comuna. En el cas del Montnegre-Corredor, fa catorze anys que es fa el seguiment de la població de senglars, mentre que a la serralada Litoral en fa deu i la serralada de Marina s'ha incorporat aquest any al programa de seguiment fet amb les dades aportades per les colles de caçadors. De fet, la cacera és l'única via de control de la població de senglars, i així com el nombre d'exemplars detectats creix, no ho fa el de caçadors. La biòloga dels parcs del Montnegre-Corredor i serralada de Marina, Mireia Vila, explica que la majoria són persones d'edat avançada i això s'ha incrementat els darrers anys perquè no hi ha hagut incorporacions de caçadors nous. “No se'ls pot exigir que cacin més perquè ho fan per afició”, justifica Vila, que hi afegeix que durant les setmanes al final de la temporada autoritzada es nota encara més la davallada de batudes. Durant les caceres, les colles participants abaten una mitjana per sota del 30% dels senglars que han observat. La tendència marca que disminueix el nombre de captures i creixen les batudes excepcionals, que es fan fora del període autoritzat de caça, tot i que aquest període s'ha ampliat. En la temporada 2014/2015 va ser del 7 de setembre al 22 de febrer. Durant les batudes dintre del període autoritzat, la temporada passada es van caçar 1.242 senglars al conjunt dels tres parcs. A aquests animals s'hi han de sumar els que es van abatre en les batudes excepcionals autoritzades per l'amenaça dels senglars als conreus. En el cas del parc del Montnegre-Corredor, se'n van fer 27 i es van abatre 69 senglars. Al parc de la serralada de Marina, també s'hi fan aguaits nocturns a la zona protegida dintre dels límits de Badalona i Santa Coloma de Gramenet, per sobre de la carretera B-20. Entre el febrer i el juny del 2014, es van fer 143 aguaits en 14 paratges diferents i es van abatre 62 senglars.
La cacera d'aquests animals és necessària perquè es tracta d'una espècie que cada cop s'apropa més a zones urbanes, amb els perills que això comporta. Als accidents de trànsit que poden provocar, s'hi sumen els danys ambientals que causen, segons explica Mireia Vila. “Ens trobem que els senglars es mengen els ous d'alguns ocells i destrueixen bulbs d'orquídies i plantes amenaçades.” A més, una alta densitat posa en risc la pròpia espècie, perquè facilita que es propaguin malalties en zones on hi ha molta concentració d'exemplars.
LA XIFRA
LA FRASE
L'efecte ‘Porca Misèria'
La sèrie dirigida i protagonitzada per Joel Joan és, en part, la culpable de la proliferació dels senglars a Catalunya. I és que l'aparició d'una porca vietnamita a la ficció televisiva va popularitzar la compra d'aquesta mena d'animals com a mascotes. Molts van acabar abandonats quan les seves dimensions van deixar de fer-los compatibles amb l'estada en un pis de dimensions reduïdes. Alguns d'aquests exemplars s'han acabat ensalvatgint i creuant amb els senglars. El fet que els porcs de raça vietnamita tinguin més fertilitat que els senglars ha fet augmentar ràpidament la població d'animals creuats entre totes dues espècies, que es reconeixen per les clapes a la pell. A això s'hi afegeixen els porcs domèstics que s'han escapat de les granges i que també acaben als boscos i es creuen amb els senglars. Aquest fet provoca conflictes en l'espècie, segons explica la biòloga Mireia Vila, que recalca que no és gens recomanable que aquestes espècies es creuin. Tant els porcs vietnamites com els senglars creuats es poden caçar durant les batudes ordinàries i també en les excepcionals autoritzades amb l'objectiu de fer net d'aquests animals al medi natural. Vila insisteix també en la pedagogia entre els propietaris de porcs vietnamites perquè no els alliberin al bosc, així com entre els responsables de granges o nuclis zoològics, per evitar que estiguin lliures i puguin creuar-se amb senglars.