Què passa amb la C-31?

La carretera nova entre la Tallada d'Empordà i Torroella de Fluvià ha provocat una forta polèmica

Detractors i defensors del projecte viari s'han llançat acusacions en els últims mesos

Les obres avancen ràpidament i podrien estar acabades entre Setmana Santa i l'estiu de l'any que ve

Les obres de la C-31 van començar a prin­cipi d'any i com­por­ten la cre­ació d'una car­re­tera més ampla que l'actual, en un tram de més de setze quilòmetres entre Tor­ro­e­lla de Fluvià i la Tallada d'Empordà. L'objec­tiu del pro­jecte, valo­rat en sei­xanta mili­ons d'euros, és millo­rar la segu­re­tat de la via, on s'ha produït un gran nom­bre d'acci­dents en els últims anys. Segons dades del Depar­ta­ment de Política Ter­ri­to­rial i Obres Públi­ques, la reforma avança a molt bon ritme, la majo­ria d'estruc­tu­res estan fetes i en algun tram ja s'hi posa la pri­mera capa d'asfalt. De fet, el con­se­ller, Joa­quim Nadal, con­fia que les obres esta­ran aca­ba­des entre Set­mana Santa i l'estiu de l'any que ve, quan ini­ci­al­ment estava pre­vist que la car­re­tera entrés en ser­vei d'aquí a un any. «Com a molt abans de l'estiu ha d'estar», va avançar.

Al mateix ritme que les obres, en els últims mesos també ha cres­cut la polèmica sobre la infra­es­truc­tura, que ha pro­vo­cat mol­tes crítiques al ter­ri­tori, però també elo­gis per part dels alcal­des afec­tats, tots vin­cu­lats al PSC, que defen­sen la neces­si­tat de la car­re­tera nova. L'opo­sició al pro­jecte va començar a prin­cipi d'estiu, amb la visita del con­se­ller Nadal a les obres, però les decla­ra­ci­ons públi­ques, els arti­cles d'opinió i les car­tes al direc­tor es van inten­si­fi­car a par­tir del mes de setem­bre. Va ser lla­vors que artis­tes, eco­lo­gis­tes i veïns van qua­li­fi­car d'«exa­ge­rada», «sobre­di­men­si­o­nada» i «inne­cessària» la car­re­tera. I a par­tir de lla­vors l'espi­ral d'acu­sa­ci­ons dels uns i els altres ha anat crei­xent.

Ponts i talus­sos

Entre els argu­ments que usen els detrac­tors, hi ha l'impacte visual que asse­gu­ren que pro­vo­carà la nova via, amb els tretze ponts que s'hi cons­tru­ei­xen, però també l'afec­tació als camps de cul­tiu. Tam­poc no ha agra­dat que la via passi alçada amb un talús en algun tram. I això ha por­tat fins i tot cinc enti­tats eco­lo­gis­tes de la zona a pre­sen­tar una denúncia per fer atu­rar les obres.

El Depar­ta­ment de Política Ter­ri­to­rial i Obres Públi­ques res­pon a aques­tes qüesti­ons tècni­ques que la solució que s'ha tro­bat és la més ade­quada. El con­se­ller Nadal afirma que la decla­ració d'impacte ambi­en­tal deia que era pre­fe­ri­ble que el traçat passés baix, i es va rebai­xar el talús pre­vist entre dos i nou metres, segons el tram. «El que era impos­si­ble és que anés arran de terra, perquè s'ha de dei­xar un espai per als des­guas­sos i també per als pas­sos de fauna», explica Joa­quim Nadal.

El con­se­ller insis­teix, a més, que el fet de rebai­xar la car­re­tera per reduir-ne l'impacte va fer que s'optés per fer els enllaços amb els acces­sos als muni­ci­pis amb ponts. Nadal asse­gura que les carac­terísti­ques de la car­re­tera no per­me­tien solu­ci­o­nar els encre­ua­ments amb gira­to­ris, com defen­sa­ven alguns sec­tors, tot i que recorda que s'ha fet en algun punt. «Ningú mira enrere però a Vila­da­mat la car­re­tera de l'Escala ja passa més ele­vada i en altres trams de la C-31 també es va aixe­car una mica la car­re­tera», recorda.

Deu anys d'espera

També s'han decan­tat a favor de la via els ajun­ta­ments afec­tats, que afir­men que els han con­ce­dit totes les peti­ci­ons que han fet i que feia deu anys que espe­ra­ven l'obra. De fet, els alcal­des van fer a prin­cipi de mes un acte con­junt en defensa del pro­jecte que va aca­bar amb crítiques molt dures als eco­lo­gis­tes i als artis­tes con­tra­ris a l'obra. Aquesta decla­ració pública va pro­vo­car més mani­fes­ta­ci­ons dels opo­si­tors a l'obra, que han acu­sat els alcal­des de posar-se al cos­tat del seu par­tit polític, el PSC, i no dels veïns del'Empordà.

què s'ha dit

LLUÍS ROURA
pintor empordanès
«Els enginyers que han dibuixat aquest traçat no han tingut pietat de la nostra terra» (20/05/09)
JOAQUIM NADAL
conseller del DPTOP
«Hi ha arguments per ponderar l'obra i per no desqualificar-la des de la subjectivitat» (11/09/09)
JOAQUIM NADAL
conseller del DPtOP
«Les acusacions de cinisme prosperen; regna la confusió» (19/09/09)
ANTONI PUIGVERD
escriptor i periodista
«Respongui amb arguments, i no menyspreant els crítics des de la seva posició de força» (23/09/09)
JOAQUIM NADAL
CONSELLER DEL DPTOP
«Força, mai, només la que sempre m'ha pogut donar un mandat popular; menyspreu, de cap de les maneres» (25/09/09)
JOAN ARMANGUÉ
exalcalde de figueres
«A l'Empordà ens hi trobem una societat civil sense ambició i amb poca visió de futur» (1/10/09)
EUDALD CASADESÚS
president de convergència
«Fa les coses sense tenir en compte l'opinió de ningú i molt menys la dels ciutadans (9/10/09)
ARIANA SEGLAR
portaveu salvem l'empordà
«Els càrrecs socialistes s'han alineat amb el partit deixant de banda l'opinió del territori» (16/10/09)
IRENE PALOL
salvem el terraprim
«L'antiga carretera necessitava un condicionament, però no de manera desmesurada» (16/10/09)
LLUÍS ROURA
pintor empordanès
«[Els ecologistes] estan contra les accions aberrants que maltracten la terra» (17/10/09)
PERE MORADELL
ALCALDE DE TORROELLA F.
«És necessària, reclamada i millora la mobilitat» (17/10/09)

Per què no?

1.
Trenca la visual del paisatge.
Entitats ecologistes alerten que la construcció de tretze ponts i també el pas de la carretera sobre talús en alguns punts trenquen la visual del paisatge de l'Empordà.
2.
Amb rotondes n'hi havia prou.
Els detractors de la infraestructura defensen la necessitat de reformar la carretera, però asseguren que no calia la construcció dels ponts, ja que les variants de les poblacions es podien enllaçar amb giratoris.
3.
Repercussions negatives als camps.
Organitzacions agràries han denunciat que el traçat de la carretera tindrà efectes negatius en els camps.
4.
Sobredimensionada pel volum de trànsit de vehicles.
Diversos sectors apunten que el pas de vehicles no és tan important –només a l'estiu– per la carretera que es fa. Per això consideren que l'obra de la C-31 és exagerada.
5.
La carretera obre la porta a la urbanització de la zona.
S'ha apuntat que l'explicació per projectar la via és que es vol urbanitzar la segona i la tercera línia de l'Empordà.
6.
Irregularitats en la tramitació.
Diverses entitats ecologistes han presentat una denúncia per fer aturar les obres, perquè consideren que hi ha hagut irregularitats, com ara que falten informes d'alguns departaments i que no es va fer la declaració d'impacte ambiental després de fraccionar el projecte.
7.
Falta participació ciutadana.
Alguns sectors critiquen que no s'ha consensuat prou.
8.
Es podia seguir el traçat actual.
Entre els opositors es critica que la carretera s'allunyi de la via actual en comptes de seguir-ne el traçat.
9.
No es va fer cas d'al·legacions.
Salvem l'Empordà i Salvem el Terraprim defensen que quan es va obrir el període d'exposició pública van presentar al·legacions que han estat desestimades.
10.
Els alcaldes no escolten el territori.
És una de les crítiques, en relació amb la defensa de la C-31 que fan els batlles.

Per què sí?

1.
La via actual és perillosa.
El Departament de Política Territorial i els alcaldes de la zona recorden que el fet que la carretera actual sigui tan estreta la fa perillosa (hi ha hagut diversos accidents) i per això se'n va tirar endavant la reforma.
2.
Cal evitar el pas per dins els pobles.
La C-31 passa per l'interior de diverses poblacions en el traçat entre la Tallada i Torroella de Fluvià. Es van projectar sis variants per evitar aquests passos.
3.
S'elimina l'encreuament alçat de Viladamat.
L'enllaç entre la carretera d'Orriols a l'Escala amb la C-31 es feia amb un pont que s'ha desmuntat i que s'ha substituït per una rotonda per millorar-ne la seguretat.
4.
Reclamació històrica dels ajuntaments.
Els alcaldes feia més de deu anys que reclamaven una reforma de la carretera, que s'havia anat ajornant.
5.
Poc impacte visual quan estigui acabada.
Tot i que el moviment de terres que es fa ara té un impacte sobre el territori, cosa que admeten els defensors, alcaldes i Generalitat defensen que quan estigui acabada la carretera no provocarà gaire impacte en el paisatge empordanès.
6.
Els ponts construïts eviten que s'hagi de fer un gran talús.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques va optar per aquesta opció per evitar haver de fer un talús molt més alt.
7.
Una carretera transitada.
El volum de trànsit que té la C-31 ha fet necessària la reforma.
8.
Talussos només per evitar camps inundables i passos de fauna.
La carretera es fa amb talús en algun tram perquè tècnicament calia evitar les zones possiblement inundables.
9.
S'ha millorat el projecte inicial.
Inicialment estava previst que la carretera passés tota amb talús, i es va canviar com demanaven els alcaldes, que ho consideren una millora.
10.
Igual que els altres trams.
La Generalitat defensa que trams ja fets són semblants a aquest.
CARLES GORBS

«Un alcalde no pot actuar d'esquena al poble»

No era necessària una millora de la C-31?
–«Sí, nosaltres estem d'acord que feia falta una ampliació; el problema principal és el sobredimensió, per les necessitats de la zona i la planificació agressiva que s'ha fet.»
–Però hi ha qui defensa que es fa amb les dimensions que calia per al territori...
–«Encara que els alcaldes defensin la infraestructura com està projectada, no sabem quanta gent hi està d'acord. Creiem que cada vegada hi ha més gent a la qual no agrada. Els alcaldes són representants del poble i no poden actuar-hi d'esquena. S'hauria d'escoltar més els veïns, i s'hauria d'haver fer amb consens.»
–Què en pensa, de les crítiques dels alcaldes?
–«Recordo que van dir que ens oposem a tot, i no és veritat: ens oposem a aquest model que trinxa el territori. S'ha de valorar el projecte en conjunt amb la resta d'infraestructures: parcs eòlics, TAV, MAT...»
–La carretera ja s'està fent. S'actua tard?
–«No, el 2004 es van presentar les al·legacions, quan era el moment, i no van servir de res. S'havia de ser més transparent.»
JOAN BARDERA

«La crítica és una excusa pels molins»

Hi ha alguna crítica contra la carretera amb la qual podria estar d'acord?
–«No podem estar d'acord amb cap de les crítiques, perquè una carretera tan necessària com aquesta, que no ens costa res i que el Departament de Política Territorial ens va demanar què volíem a cada poble... És el món a l'inrevés.»
–Doncs a què ho atribueix?
–«No ho entenem. Per mi que fan servir d'excusa la C-31 pel que vindrà ara amb els molins de vent. Aprofiten el remenament de les obres, quan està a punt de sortir el mapa de parcs eòlics de la Generalitat.»
–Hi ha qui diu que fins i tot s'hauria d'haver desdoblat. Hi està d'acord?
–«Jo crec que com s'ha fet és suficient, perquè és una via de dos carrils però ràpida. El perill és a les sortides, i tal com s'ha fet és molt segur. De fet, el tram del Pont del Príncep a Vilamacolum ja es va fer d'aquesta manera, també amb ponts.»
–La polèmica va tard?
–«Home, la carretera ja està pràcticament feta, hi ha trams que s'estan asfaltant.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.