Els regants defensaran el pla hidrològic de l'Ebre a Europa
La Federació de Comunitats de Regants i Usuaris de l'Ebre aprova a Amposta un document, que només rebutja la Comunitat de l'Esquerra
La consellera d'Agricultura defensa el Segarra-Garrigues i el Xerta-Sénia
Els regants de la conca de l'Ebre també volen fer arribar la seua veu a Europa, per tal de contraposar els informes de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i fer una defensa aferrissada del pla hidrològic de l'Ebre. Així, la junta de govern de la Federació de Comunitats de Regants i Usuaris de la Conca de l'Ebre (Ferebro) va aprovar ahir a Amposta un document a favor del pla hidrològic, en el marc d'unes jornades sobre la vulnerabilitat del Delta davant l'impacte del canvi climàtic. Un document que s'enviarà a la direcció general de l'Aigua per tal que el Ministeri de Medi Ambient el faci arribar a la Comissió Europea el pròxim mes de març quan traslladi el pla hidrològic de l'Ebre per a la seua avaluació. “Volem que la Comissió Europea conegui no només el que diu la PDE, sinó l'opinió de tots els usuaris de la conca de l'Ebre. Defensem que el pla és equilibrat”, va manifestar el president de Ferebro, César Trillo.
Amb tot, una de les comunitats de regants de la junta de govern de Ferebro, la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre, no va subscriure el document favorable al pla hidrològic. “El pla hidrològic de l'Ebre posa en perill el Delta i les relacions entre els regants de la conca per les noves concessions previstes”, va assenyalar el president de la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre, Víctor Delsors. Tot i que la Comunitat de Regants de l'Esquerra va demanar que constés el seu desacord en el document aprovat, Ferebro no ho va permetre. “No hem signat el document però no se'ns ha permès manifestar el nostre desacord”, va lamentar Delsors, que també lamenta la falta d'unió entres les dues comunitats de regants del Delta.
Per la seua banda, el president de Ferebro va minimitzar la negativa dels regants de l'Esquerra de l'Ebre a donar suport al pla hidrològic. “Només una de les setze comunitats de regants que formen part de la junta de govern rebutja el pla, són 14.000 hectàrees enfront les 600.000 hectàrees de regadiu”, va dir Trillo.
Pel que fa al cabal ambiental que reclamen la PDE i la Generalitat, els regants sostenen que és “inviable”. “No es pot pretendre que un riu que travessa nou comunitats autònomes aporte el 65% del cabal a la desembocadura”, va explicar Trillo. El cabal ambiental previst en el pla hidrològic és de 3.009 hectòmetres cúbics anuals, mentre que la Generalitat en reclama 5.871.
Modernització del reg
La consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, va inaugurar les jornades dels regants sobre la vulnerabilitat del Delta, en què va defensar uns regadius “moderns” i “eficients” que siguin compatibles amb un cabal ecològic sostenible. “S'han de modernitzar els regadius històrics i consolidar els que estan en curs, com el Segarra-Garrigues o el Xerta-Sénia”, va dir Serret, que considera els regadius un “aliat” contra el canvi climàtic. “Mirem amb els regants com millorar desguassos i canalitzacions per fer una bona sectorització de la xarxa de reg i un pla d'atac contra el cargol poma”, va assenyalar la consellera d'Agricultura. Serret va rebutjar el pla hidrològic de l'Ebre perquè el cabal ambiental no està avalat per estudis científics rigorosos.
D'altra banda, el ple de la Diputació de Lleida va explicitar ahir el seu rebuig al pla de conca de l'Ebre, però també el seu suport als regants.
LA FRASE
Dics per frenar la regressió
El president de la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre, Manel Masià, va tornar a reclamar ahir actuacions dures al Delta per frenar la regressió del territori. “Ja s'han fet tots els estudis necessaris, cal actuar de forma immediata amb una protecció dura, no de sorra”, va manifestar Masià. De fet, els regants de la dreta de l'Ebre defensen el pla hidrològic perquè sostenen que inclou algunes d'aquestes obres de protecció. I una d'aquestes obres consisteix en la instal·lació d'una barrera al tram final del riu, un sistema de comportes que evite la penetració de la falca salina riu amunt. “Es planteja la construcció d'un sistema amb deu comportes que aturaria la sal i permetria alimentar amb aigua dolça les badies del Delta”, va explicar el president de la Comissió Internacional de Grans Preses, Luis Berga, un dels ponents en la jornada organitzada pels regants.
A més de la barrera per frenar la falca salina, Masià reclama la construcció d'un dic per a la franja costanera, així com la construcció de més embassaments. Tot i que els científics sostenen que la retenció dels sediments als pantans agreuja la subsidència del Delta, Masià va dir: “No sé com poden afavorir els sediments; cal que baixe aigua tot l'any, no només quatre mesos.”En aquest sentit, els regants de la dreta asseguren que el pantà de Mequinensa és “la peça clau” que manté el Delta.
