“Hem fet que els serveis funcionin”

Ens hem tro­bat amb un període de vaques fla­ques i això limita, però vam obte­nir uns fons euro­peus que han com­pen­sat la reti­rada del Puosc, que eren 400.000 o 500.000 euros cada qua­tre anys. El nos­tre plan­te­ja­ment no ha estat fer grans obres, perquè en el període ante­rior ja s'havia cons­truït bas­tant. Volíem que els ser­veis fun­ci­o­nes­sin i dina­mit­zar el poble i els equi­pa­ments que s'havien fet, com el local Cata­lu­nya, que quasi no es feia ser­vir, o el pavelló. Hem apos­tat per inver­tir en la des­pesa cor­rent, tot i les limi­ta­ci­ons. Hem millo­rat ser­veis. Per exem­ple, hem rees­truc­tu­rat els ser­veis soci­als. No hem pogut fer obres de 800.000 euros com en altres períodes, però sí que hem pogut fer, per exem­ple, el car­rer comer­cial com a pla­ta­forma única.

Amb la crisi han tan­cat fàbri­ques i estem poten­ci­ant altres motors, com ara el turístic. Vam trans­for­mar la fira mul­ti­sec­to­rial, que havia per­dut molt, en la Fira dels Mati­ners, que vam enge­gar el 2012. I no només la fira; també fem un sopar en què impli­quem les dues empre­ses més impor­tants del poble, el celler Aba­dal i l'escor­xa­dor del grup Roma, que fan el porc ral. Així pro­mo­vem aquests pro­duc­tes que tenen molt renom. Arran de la fira, també hem fet un lli­bre de recep­tes de cuina del segle XIX i els res­tau­rants, el dia de la fira, poden ofe­rir men­jar de l'època.

Sí, i per expli­car-ho també tenim l'espai Mati­ners, un cen­tre d'inter­pre­tació petit que anem fent de mica en mica. Va obrir la fira pas­sada. És a la planta baixa del cen­tre cívic, on hem obert un accés nou, més agra­da­ble, perquè ens interessa que es pugui visi­tar i expli­car el com­bat que hi va haver a Avinyó el 1848, arran de la guerra dels Mati­ners, i en què van par­ti­ci­par entre mil i dues mil per­so­nes. Ara, fem una segona part amb una inversió de 5.000 euros. En una segona sala expli­ca­rem què és la tele­gra­fia òptica amb una maqueta de la torre dels Sol­dats. I en un ter­cer espai, s'expli­carà com era la Cata­lu­nya cen­tral en època dels mati­ners. Insis­tim en el nom perquè hi havia car­lins, però també repu­bli­cans.

Sí, un dels símbols del poble és la torre dels Sol­dats, de les poques que que­den sen­ce­res a Cata­lu­nya, de la xarxa de comu­ni­ca­ci­ons mili­tars que es va fer durant la guerra dels Mati­ners. Es col·loca­ven uns telègrafs en punts alts. Aquí es va fer en una torre. L'hem con­so­li­dada perquè no s'ensorrés i volem fer-la visi­ta­ble, amb una escala de car­gol i una pla­ta­forma perquè ser­veixi de mira­dor.

És clar, el motiu de tot ple­gat és el com­bat, però a la fira i al cen­tre ja par­lem molt de com es vivia en aque­lla època a la Cata­lu­nya cen­tral, què va moti­var la segona guerra car­lina, que només va ser a Cata­lu­nya. Va ser una època en què hi havia molta crisi econòmica. Sem­pre dic que aquests eren els indig­nats del segle XIX, perquè l'Estat es moder­nit­zava, es libe­ra­lit­za­ven mol­tes coses, arri­ba­ven les pri­me­res fabri­ques i les pri­me­res vagues, fusi­ons de bancs...

Sí, de cara que la gent vin­gui a veure-ho, ens volem rela­ci­o­nar amb altres muni­ci­pis que tenen cen­tres com el nos­tre, com ara Sant Feliu Sas­serra, on hi ha un cen­tre d'inter­pre­tació de les brui­xes, Olost, amb el dels ban­do­lers, a Alpens en tenen un d'un com­bat de la ter­cera car­lina. Tots som pobles petits, però si ens ajun­tem, els visi­tants poden fer una ruta.

Hi ha una par­cel·la que s'ha venut. S'hi ins­tal·la una empresa impor­tant, Per­nils Bufal­vent, entre les pri­me­res d'asse­cat de per­nils de l'Estat espa­nyol. S'hi faran dos mili­ons de per­nils dels 40 mili­ons que es fan a tot l'Estat. Costa d'acon­se­guir-ho, perquè molts empre­sa­ris cre­uen que queda lluny, però estem molt ben comu­ni­cats amb l'eix trans­ver­sal. No serà com l'escor­xa­dor, que té uns 500 tre­ba­lla­dors, però pot arri­bar al cen­te­nar.

Està sane­jat. Tenim un deute molt baix, d'un 10% de les des­pe­ses cor­rents, quan legal­ment es pot arri­bar al 75%. Tenim la pega que mal­grat que puguem estal­viar, no podem inver­tir tot el superàvit, l'hem de guar­dar. Els ajun­ta­ments tenim un límit, que es va esta­blir fa tres anys. L'Estat ho fa perquè tin­guem liqui­di­tat i paguem els proveïdors a temps. Paguem a vint dies i escaig. Però podria ser una cosa una mica mes fle­xi­ble; ens ani­ria bé una mica de fle­xi­bi­li­tat.

És del pres­su­post de 2015, però és una obra impor­tant. Farem la xarxa de fibra òptica al nucli urbà. Fa uns 25 anys que ja hi ha una xarxa de cable coa­xial de coure a través de què es dóna ser­vei de tele­visió a unes 400 cases. Es va fer perquè no arri­bava prou bé el senyal. Però s'ha de reno­var; ara, amb la TDT, el senyal és més bo, però, a més, hi ha algu­nes man­can­ces i no arriba a tot el poble. Volem ofe­rir una cosa més atrac­tiva i també inter­net. Les empre­ses no tenen interès a donar ser­vei a pobles petits. Per això, vam deci­dir fer el pas i mun­tar la xarxa fibra òptica nosal­tres. Ara, s'està fent l'estesa al nucli urbà. Dona­rem el ser­vei de tele­visió que ja donàvem, però qui es vul­gui donar d'alta a inter­net, tele­fo­nia i tele­visió de paga­ment, ho podrà fer. La xarxa serà muni­ci­pal i la podrà fer ser­vir qual­se­vol ope­ra­dor. Aquest any, estarà en fun­ci­o­na­ment. És impor­tant no només per a les cases, sinó també per als polígons. Ens pot cos­tar uns 180.000 euros.

Donem pri­o­ri­tat que els ser­veis fun­ci­o­nin i, en aquest moment, hem anat reduint la part d'inver­si­ons. Per això no tenim cap gran inversió. Les més grans són: 18.000 euros a l'escola, que la fem cada any; farem una nova pista de pàdel, també d'uns 18.000 euros; les rutes a peu per als esco­lars i un des­fi­bril·lador.

Una pre­o­cu­pació impor­tant és la urba­nit­zació dels car­rers; n'hi ha alguns sense urba­nit­zar, de terra, i d'altres són molt vells. També hi ha un accés al poble des de Bal­sa­reny que és car­rer de terra i s'hau­ria de mirar d'arre­glar. Inten­ta­rem bus­car ajuts per anar en aquest sen­tit. Pel que fa a equi­pa­ments, no tenim cap man­cança grossa.

Han de ser la cor­retja de trans­missió. Donar a conèixer els pas­sos que fa la Gene­ra­li­tat al ciu­tadà i també el suport de la població al govern. La dis­po­ni­bi­li­tat de l'Ajun­ta­ment a favor del procés és total i ja ens hi hem pro­nun­ciat mol­tes vega­des. Farem el que cal­gui.