Un compostatge que té els veïns tips de pudors

“L'aire és net i el dia clar i lluminós, però la pudor de Fumanya torna.” El tuit és de Laura Megias, del 10 de març, l'endemà mateix que Josep Maria Freixanet, alcalde d'Olost, exposés per enèsima vegada –aquest cop al consell d'alcaldes d'Osona i aprofitant la presència de Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat–, que els veïns de Santa Creu de Jutglar (Olost) no poden viure per la mala olor que desprèn la planta de compostatge Fumanya, a Sant Martí d'Albars.

L'activitat d'aquesta empresa va es va iniciar el 2001. Al cap de poc temps de funcionar –“el problema s'arrossega des del 2002-2003”, va recordar Freixanet–, ja van començar els maldecaps per als veïns de Santa Creu. “És el petit Castor que tenim; no tinc res contra les plantes de compostatge, però una altra cosa és quan molesten”, va dir l'alcalde, dirigint-se a Rius, en nom del centenar de veïns de Santa Creu de Jutglar. La directora general va admetre que eren conscients de la situació i va recordar que, quan va ser el moment, s'havien fet actuacions. “L'atmosfera no té fronteres i l'efecte acaba tenint conseqüències al municipi veí”, hi va afegir. I així és.

Sobre el mapa, la planta –camuflada al mig del bosc, difícil de veure i escassament indicada– queda més a prop de Prats de Lluçanès que no pas del poble de Santa Creu de Jutglar. Però l'orografia és capriciosa i les males olors que desprèn aquesta activitat se les empassen, sobretot, els olostencs. Divendres dia 11, a quarts de deu del matí, no es percebia pudor. Una noia que treballa a Santa Creu aclaria que “moltes vegades, se sent cap al vespre i de matinada”. Entre els més afectats, els del carrer Vell. Una veïna que hi viu explica que fa 14 anys que hi batallen, amb manifestacions fins a la planta, queixes al síndic... “Fins i tot, hi havia pujat sense dir res el conseller Salvador Milà, que semblava que ho havia d'arreglar tot.”

“Som de pagès i les pudors de purins i de fems les coneixem bé. Aquesta pudor és diferent, molt desagradable”, puntualitza aquesta veïna. Ella, com la resta d'afectats, la nota sobretot a l'estiu: “Allà a les deu del vespre, ja pots tancar les finestres, perquè no s'aguanta; la majoria hem hagut de posar aire condicionat.” I no només això. “La gent gran amb problemes respiratoris ho passen malament, perquè s'ofeguen”, diu. L'inconvenient més gran, però: “Aquí som poca gent i no fem força.”

Buscant solucions

Al Lluçanès fan pinya. Tant l'Ajuntament de Lluçà com el de Prats de Lluçanès –que va aprovar una moció per unanimitat el desembre del 2011– han reclamat el tancament de la planta de Fumanya. L'alcalde de Prats i president del Consorci del Lluçanès, Isaac Peraire, defensa que no és un tema local, sinó un problema de territori, de comarca: “La solidaritat entre els pobles és gran i estem al costat dels veïns de Santa Creu.” “El Departament de Territori i Sostenibilitat hauria de prendre determinacions clares. Exigim solucions i no bones paraules, perquè és un problema que dura massa”, hi afegeix Peraire. L'octubre passat, el Departament va contestar una carta de l'alcalde, on detallava que, a 31 de desembre del 2012, es van donar per tancades les actuacions fetes per Fumanya (major confinament de la zona de procés, canvi d'horari d'algunes tasques, millores en la gestió de la instal·lació...), que, segons l'empresa, havien comportat “una important reducció de les emissions de males olors”, tot i admetre que poden continuar havent-hi episodis puntuals de pudors.

Xavier Fumanya, gerent de la planta de compostatge, per on passen diàriament entre 100 i 150 tones de matèria orgànica diversa, aclareix que “no es tracta res que no estigui autoritzat pel Departament”. “Prenem totes les mesures adients per minimitzar la pudor”, explica, citant com a exemple un canvi de teles de Gore-Tex fet fa uns dies, i assegura, referint-se a l'autorització ambiental, que “tot està conforme”.