Una vintena de municipis han rebut ajuts de la llei de barris
Vic, que va rebre finançament per la rehabilitació del centre històric i la zona sud de la ciutat, és el municipi que ha rebut més ajuts de la Generalitat
La crisi ha provocat que no hi hagi hagut cap convocatòria des de l'any 2010
Una vintena de municipis de les comarques centrals s'han beneficiat dels ajuts econòmic de la llei de barris, un dels projectes estel·lars del primer govern tripartit (2003-2006). El decret, aprovat el 2004, estipulava la creació del govern d'un fons financer adreçat a subvencionar el 50% del cost total de projectes de rehabilitació de barris del país. L'altra meitat de la despesa va a càrrec dels ajuntaments.
Dotze anys després de la seva aprovació, les poblacions que han obtingut subvencions per la llei de barris han estat, entre d'altres, Manlleu, Manresa, Berga, Solsona, Vic, Cardona, Igualada, Santa Margarida de Montbui, Súria, Vilanova del Camí, la Pobla de Lillet, Òdena, Calaf, Centelles, Roda de Ter, Piera, Sallent, Sant Hipòlit de Voltregà i Sant Pere de Torelló.
De tots els municipis, el que n'ha sortit més beneficiat és Vic, que té comptabilitzades dues ajudes econòmiques per obres al barris Sud i al centre històric de la població. Respecte al primer projecte, la Generalitat va atorgar 6 milions d'euros. Per la rehabilitació del centre històric de la capital d'Osona, el govern va destinar-hi 561.000 euros.
Pel que fa a la resta de poblacions que s'han vist beneficiades per la llei de barris, les subvencions varien segons cada municipi i projecte. Deixant de banda les dues obres ja esmentades a Vic, entre el 2004 i el 2006 van rebre ajuts econòmics set municipis més de les comarques centrals, entre els quals hi ha Manlleu i Manresa i que van obtenir, en total, poc més de 16 milions d'euros.
Des del 2008 fins ara s'han atorgat subvencions a una dotzena de poblacions de la zona. Les últimes ajudes daten de la convocatòria del 2010. Aquell any la Generalitat va triar els projectes presentats per Piera, Sallent, Sant Hipòlit de Voltregà i Sant Pere de Torelló. La suma econòmica que va concedir la Generalitat als quatre municipis va ser de poc més 1,5 milions.
Cap ajuda des del 2010
Segons va explicar recentment a una pregunta parlamentària la nova consellera de Governació, Meritxell Borràs, fins al 2010 el govern va destinar, entre obligacions i pagaments, més de 443 milions d'euros a la llei de barris. Des de llavors, coincidint amb el canvi de govern a la Generalitat i l'arribada de la crisi, no s'ha convocat cap més ajuda. Malgrat que el decret continua vigent, sembla que les retallades han ferit de mort el projecte que tenia l'objectiu de millorar les condicions de vida dels ciutadans que resideixen en els entorns urbans més fràgils.
Segons va afegir la consellera en la mateixa resposta parlamentària, per pal·liar aquesta situació, la Generalitat ha destinat en els últims quatre anys més de 245 milions d'euros a programes d'emergència social i habitacional.
LES XIFRES
Descens en picat de subvencions
El projecte de la llei de barris, com en el seu dia el de la dependència, és un clar exemple de les dificultats que les administracions tenen per finançar iniciatives que depenen gairebé exclusivament de la bona salut de les arques públiques.
Del 2004 al 2006, la Generalitat va concedir subvencions per a una seixantena de projectes arreu de Catalunya. De totes aquestes iniciatives, només tres van situar-se per sota del milió d'euros. La resta d'ajuts van superar aquesta xifra amb escreix. La ciutat que va rebre més diners va ser l'Hospitalet de Llobregat, per a on es va concedir una ajuda de 9,3 milions d'euros per rehabilitar el barri de Collblanc-La Torrassa.
Des del 2007 fins al 2010, amb la progressiva arribada de la crisi econòmica, el ritme de convocatòries de projectes es va mantenir –entre 20 i 30 per any– però els ajuts de la Generalitat es van anar reduint de manera gradual. Durant aquest període, l'obra més ambiciosa es va fer al barri del Coll de Barcelona (2007), que es van pressupostar per poc menys de 8 milions d'euros. En canvi, les subvencions de menys d'un milió d'euros es van generalitzar fins al punt que entre el 2009 i el 2010 la immensa majoria dels ajuts no sobrepassaven els 600.000 euros.