El tren de Calders o l'absurd de la tartana

Saben aquells con­tes de Pere Cal­ders que bas­cu­len entre la rea­li­tat exa­ge­rada a l'extrem i el sur­re­a­lisme cínic? Un absurd que fa som­riure a qui lle­geix el relat, però que és d'ima­gi­nar que negui­te­ja­ria els seus pro­ta­go­nis­tes, si fos­sin reals. El marit que pre­para un coet al jardí per anar-se'n a la Lluna, el dimarts que sem­pre es repe­teix, el senyor res­pec­ta­ble que de cop i volta es can­via el nom. Aquesta és la justa mesura per des­criure la situ­ació cataclísmica que els pas­sat­gers d'un com­boi de Renfe –qui sinó?– van viure abans-d'ahir.

C-3, línia de tren que mena a Vic i Ripoll. Des de Mont­cada i Rei­xac, és d'una sola via, cosa que fa que la velo­ci­tat comer­cial de la línia sigui gai­rebé pre­històrica. Volts de les vuit del ves­pre a l'estació d'Arc de Tri­omf. El tren, que havia de pas­sar a les 8.04 h, arriba amb el retard habi­tual –uns deu minuts– i s'està més estona del nor­mal parat: el dar­rere d'un dels vagons fumeja. Final­ment arrenca i arriba a l'estació següent, Sant Andreu Are­nal. Allà segueix fume­jant i l'atu­rada s'allarga uns 25 minuts. Evi­dent­ment, cap infor­mació als pas­sat­gers, que només veuen el tra­fi­queig, amunt i avall, d'ope­ra­ris ves­tits de groc. Com és cos­tum a la xarxa de roda­lies, quan s'informa, s'informa de l'obvi­e­tat: per un pro­blema tècnic el tren està parat més estona del nor­mal, diuen per mega­fo­nia. El tren es torna a posar en marxa, però dues esta­ci­ons més enllà, a Mont­cada-Bifur­cació, torna a atu­rar-se. Apa­reix de cop un ope­rari ves­tit de groc i diu a tot el pas­satge, ben bé més d'un cen­te­nar de per­so­nes, que baixi i que agafi el tren que pas­sarà per l'altra via, en direcció a Ripoll. Efec­ti­va­ment, passa el tren. Passa i no s'atura. Tot i haver-hi una munió de per­so­nes que s'hi acos­ten quan sem­bla que s'atura, després torna a acce­le­rar i se'n va. Una burla de mal gust.

Aquí comença el deliri col·lec­tiu, l'empi­pada des­co­mu­nal i la demanda d'expli­ca­ci­ons a un inter­ven­tor inde­fens, cert, però que només és capaç d'eme­tre expli­ca­ci­ons esqui­fi­des. Per què no han fet parar aquest tren? Ningú li ha pogut donar l'ordre d'atu­rar-se, encara que fos un semi­di­recte? Ni una sim­ple tru­cada de mòbil? Es dóna la para­doxa que aquest tren en direcció a Ripoll pas­sava a les 8.22 h per Arc de Tri­omf, més tard que aquesta tar­tana esga­ve­llada de tren on el pas­satge es troba ara atra­pat. Hi ha renecs i algun conat, sor­to­sa­ment avor­tat, de tallar les vies. Han d'espe­rar encara el següent tren, que en prin­cipi parava a Gra­no­llers-Cano­ve­lles, però que allar­guen fins a la Gar­riga. Deba­tut i comp­tat: gai­rebé dues hores per fer el tra­jecte de Bar­ce­lona a la Gar­riga. El sofert pas­sat­ger que con­fi­ava arri­bar a tres quarts de nou del ves­pre a la Gar­riga, hi arriba una hora més tard, amb la mosca al nas i la sen­sació que li han pres el pèl. Cal­ders és molt millor lle­git que pro­ta­go­nit­zat.