Medi ambient

Medi ambient

El senyor de les roques

La concentració de corbs marins emplomallats ha crescut espectacularment a l'Alt Maresme

Ocell protegit, va estar a punt d'extingir-se als anys vuitanta

Els ocells s'han convertit en un atractiu turístic més de la zona

Són uns esti­ue­jants fidels que sem­pre pas­sen les vacan­ces al mateix lloc, o com a mínim, se'n té constància ofi­cial des del 1997, data en què l'ornitòleg are­nyenc Enric Badosa va començar un pro­grama d'ane­llatge i segui­ment dels corbs marins emplo­ma­llats (Pha­la­cro­co­rax aris­to­te­lis), que s 'han con­ver­tit en un atrac­tiu afe­git de les cales de l'Alt Maresme. Cap al cap­ves­pre, dese­nes d'aquests ocells marins bus­quen un lloc a redós per dor­mir a les parets roco­ses del lito­ral, en espe­cial a la Roca Grossa de Cale­lla, però també se'ls ha vist ocu­par les Roques Blan­ques a Canet, les Roques de la Mur­tra a Sant Pol, la Pilona de Mal­grat i, més al nord, la punta de Santa Anna de Bla­nes. Es con­si­dera que aquest emplaçament és el més impor­tant de la Medi­terrània.

El segui­ment el diri­gei­xen tant Badosa, de l'Ins­ti­tut Català d'Orni­to­lo­gia, com Car­les Tobe­lla, de la Uni­ver­si­tat de Girona. En les dar­re­res set­ma­nes s'han loca­lit­zat 168 indi­vi­dus, però l'any 2104 es va arri­bar als 220. “Els corbs marins emplo­ma­llats pas­sen l'hivern a les Bale­ars, sobre­tot a Menorca, on crien, i cap a l'abril vénen cap al Maresme per ali­men­tar-se durant l'estiu i seguir el cicle”, explica Badosa, que des­taca que aquest ocell va estar a punt d'extin­gir-se als anys vui­tanta, quan hi havia un cert comerç amb els ous i fins i tot s'extreia oli de l'ani­mal. “Ara està inclosa en el nivell 1 de pro­tecció en l'àmbit euro­peu, fet que no només el pre­serva a ell, sinó també l'entorn on troba aixo­pluc”, pre­cisa.

Els corbs marins emplo­ma­llats tenen una mida mit­jana d'uns 75 cm d'alçada i un metre d'enver­ga­dura. Tenen un bonic color negre amb tona­li­tats ver­do­ses, un coll llarg i prim i el bec fi. Mas­cles i feme­lles no es dife­ren­cien i les seves ales cur­tes i la cua en forma de falca els con­ver­tei­xen en ani­mals amb una gran adap­tació al medi marí i a la natació. Amb el temps, i el con­tacte, han arri­bat a una mena d'entente cor­di­ale amb els banyis­tes amb els quals com­par­tei­xen l'espai. L'ornitòleg asse­nyala que la gent és prou curosa i res­pecta els ocells, que s'han con­ver­tit en un atrac­tiu turístic més i ja sur­ten habi­tu­al­ment a les foto­gra­fies de les vacan­ces.

Aquests ocells, excel·lents neda­dors, pas­sen la major part del dia vol­tant sobre les aigües a la recerca de men­jar. Poden anar fins a 66 metres de pro­fun­di­tat, on remo­uen la sorra per loca­lit­zar els pei­xos. S'ali­men­ten prin­ci­pal­ment de peix petit, com ara el sonso, però també s'atre­vei­xen amb àpats més com­ple­xos com poden ser els tacons i fins i tot les ara­nyes. “L'estudi que hem fet de les res­tes del men­jar així ho con­fir­men”, diu Enric Badosa, que hi afe­geix que “vénen a caçar i a engrei­xar-se per estar a punt per quan hagin de criar”. De fet, segons els càlculs dels experts, arri­ben amb un pes mitjà d'1,4 qui­los i mar­xen amb uns 200 grams més.

Ani­mals de cos­tums

Són ani­mals que cacen en grup i tan metòdics que fins i tot ocu­pen el mateix lloc a la roca durant tota la tem­po­rada. Mal­grat la con­vivència amb els humans, els corbs marins emplo­ma­llats afron­ten sovint acci­dents amb els estris de pesca. “Un 14% dels exem­plars que ane­llem tenen hams o res­tes de fil de niló enre­dats a la boca”, asse­nyala. L'ornitòleg, tot i con­fir­mar aquesta impor­tant recu­pe­ració de l'espècie, es mos­tra caut sobre el seu futur. “Con­ti­nua sent una au pro­te­gida i s'hau­rien de pre­ser­var els seus espais natu­rals a través d'un pla de gestió que, malau­ra­da­ment, encara no tenim”, comenta, i des­taca la importància que pot tenir aquest ocell marí amb una gestió eficaç i sos­te­ni­ble de la població de sonso al lito­ral mares­menc. Actu­al­ment la població ibèrica de corb marí emplo­ma­llat oscil·la al vol­tant d'unes 2.000 pare­lles.

Conèixer-los

Per Enric Badosa, resulta impres­cin­di­ble que la població tin­gui el màxim de conei­xe­ment sobre el corb marí emplo­ma­llat “perquè només s'acaba esti­mant allò que es coneix”. Per aquest motiu, de forma periòdica, tant ell com altres col·labo­ra­dors orga­nit­zen xer­ra­des al vol­tant d'aquest ocell als ajun­ta­ments més sen­si­bi­lit­zats, com per exem­ple al de Cale­lla l'octu­bre pas­sat, on el mateix Badosa va fer una expli­cació exhaus­tiva sobre aquests ocells amb visita inclosa a la zona de les roques per veure'ls en directe.

Pre­ci­sa­ment, la impli­cació d'aquest muni­cipi amb el corb marí emplo­ma­llat va fer un pas més fa uns anys, quan va dis­se­nyar una ruta a peu d'uns tres quilòmetres res­se­guint la platja i pujant fins al far i les Tor­re­tes, que va ser impul­sada pel lla­vors alcalde, Josep Maria Juhé.

200
grams
augmenta de mitjana cada ocell durant els mesos que passa aquí caçant i alimentant-se.
220
individus
és el nombre màxim de corbs marins emplomallats que s'han trobat al litoral maresmenc.

Problemes amb les platges on hi ha gossos

Malgrat que la convivència entre corbs marins emplomallats i els usuaris de les cales rocoses del nord del Maresme és força bona, darrerament els responsables de l'estudi d'aquests ocells han detectat un element nou que comença a generar problemes importants. La presència de gossos a les platges, com és el cas de les Banyeretes de Sant Pol, que aquest any ha posat en marxa una prova pilot, afecta directament la colònia d'ocells que hi van a dormir perquè els gossos els persegueixen i espanten. La situació, quan hi ha una concentració d'animals més gran, pot arribar a ser insostenible, tal com alerten els responsables.

En aquest sentit, s'ha informat tant la Generalitat com l'Ajuntament de Sant Pol de la situació amb l'objectiu que s'estudiï un trasllat de la platja on es pot anar amb gossos. El consistori ha recollit la demanda i està esperant rebre la comunicació directa de la Generalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.