Un jutge anul·la la restauració d'una pedrera a l'Alt Urgell

Una sentència ha donat la raó al grup de veïns i al col·lectiu ecologista Ipcena que s'oposen al pla de restauració de la pedrera d'extracció d'àrids de l'empresa Comacsa a la vall del Tost.

La denúncia prové de l'any 2009. L'associació veïnal de la vall de Tost i Ipcena van presentar un contenciós administratiu contra la resolució de la conselleria de Medi Ambient que donava l'autorització ambiental a la restauració d'una pedrera que des de feia vint anys explotava Comacsa a prop del poble de Castellar de Tost. Segons els ecologistes, el projecte no restitueix els danys provocats en el medi per l'activitat extractiva. El govern el va aprovar, però ara el jutge del contenciós administratiu els ha donat la raó.

La sentència dóna ara tres mesos a la Generalitat perquè presenti un altre pla de restauració de la muntanya. El líder d'Ipcena, Joan Vázquez, ja ha anunciat que, en cas de presentar un altre projecte de restauració, amb tota probabilitat també l'impugnaran. Segons els ecologistes, amb més del 85% de pendent, la muntanya afectada és de molt difícil restauració. “El mal ja està fet, i per això demanem la clausura immediata de l'activitat i, si com és probable, la restauració no és possible, danys i perjudicis per l'afectació causada”.

D'altra banda, la Guàrdia Civil està investigant la concessió d'un permís d'obres atorgat el mes de març com a obres de millora i que, segons els agents de delictes ambientals Seprona, seria en realitat per a l'extracció d'àrids. L'alcaldessa, Josefina Lladós, ha dit en declaracions recollides per l'agència Efe que el consistori va ordenar l'aturada de les obres just el dia que es van presentar els agents de Seprona recollint informació, l'endemà de la concessió del permís. Lladós s'ha mostrat sorpresa que l'endemà de la concessió es presentés ja la Guàrdia Civil, i assegura que el permís d'obres es va atorgar amb el vistiplau de l'arquitecte i que els dos arquitectes redactors en cap moment van creure que l'obra havia de considerar-se com a extracció d'àrids. Lladós considera que tot és un error que es va admetre i rectificar.