Urbanisme

patrimoni

equipaments

Del tèxtil a la cultura

contundent La fàbrica de Can Costa i Font, aixecada el 1942, va sorprendre la població pel seu disseny diferent de la resta d'indústries que hi havia en aquell moment a Taradell punt neuràlgic Després de la seva restauració, Can Costa i Font s'ha convertit en un centre cultural actiu com ho demostra el fet que és seu de la biblioteca i de la ràdio local

El dipòsit de Can Costa i Fontté una alçària de 30 metres i podia acumular fins a 70.000 litres d'aigua

Si hi ha un edifici del qual els taradellencs treguin un gran profit aquest és el de Can Costa i Font. En aquest punt de la població s'hi fan un bon grapat d'activitats relacionades amb la vida social i cultural del municipi osonenc i també és seu de diversos equipaments municipals. Igual que molts edificis emblemàtics recuperats els últims anys, el passat de Can Costa i Font també té un origen tèxtil que queda ben recollit i explicat en diversos treballs de recerca d'autors locals. Un de molt complet és el que va fer l'alcalde de Taradell, Lluís Verdaguer, el 2001, i que es titula Buenaventura Costa i Font S. A. Recentment, el Grup de Recerca Local també ha elaborat un documental en què es repassa el record d'aquesta fàbrica a través de testimonis que hi van treballar.

Influència germànica

Tal com s'explica en els treballs anteriorment citats, la fàbrica de Can Costa i Font es construeix a Taradell el 1942, i ho fa d'una manera força curiosa: l'empresari barceloní Bonaventura Costa i Font compra l'edifici on del 1928 fins al 1935 hi havia hagut la indústria tèxtil Puigmartí. Costa i Font necessitava un espai més gran que la construcció i, per això, va començar a aixecar un nou emplaçament. Això sí, ho va fer just a sobre de l'antiga construcció, cobrint l'edificació, i durant el període d'obres no es va aturar l'activitat tèxtil a dins en cap moment.

El que més sorprèn de l'estructura exterior de Can Costa i Font són el seus murs i la manca d'obertures i finestres a les parets. Aquest estil, força impactant en el seu moment ja que no s'assemblava a les altres indústries del poble, respon a la influència germànica del seu propietari, Bonaventura Costa i Font, que va demanar que la fàbrica seguís els cànons de les indústries alemanyes de l'època en què es prioritzava el pragmatisme a l'estètica. Sense massa obertures laterals, la llum natural havia d'entrar a l'interior de la fàbrica a través de les diverses claraboies, que finalment van acabar perdent protagonisme en benefici de la llum artificial.

Més enllà de l'edifici de Can Costa i Font, al costat d'aquesta fàbrica s'hi troba un dels elements més característics del municipi com és l'imponent dipòsit d'aigua que abastia la fàbrica. El dipòsit de Can Costa i Font, d'uns 30 metres d'alçària, podia recollir fins a 70.000 litres d'aigua, i segons explica l'historiador local Antoni Pladevall Font en un dels seus molts articles dedicats a Taradell, fins i tot en moments puntuals es va utilitzar per garantir el servei d'aigua a la població taradellenca.

Can Costa i Font es va dedicar a la confecció de diversos materials tèxtils com el raió, el cotó o el vellut. Fins a 120 treballadors van arribar a coincidir en la fàbrica, però igual com la majoria d'industries tèxtils de la comarca d'Osona, va entrar en un període de decadència a partir dels anys vuitanta. De fet, el 1981 la família Costa i Font deixa la propietat i ho agafen treballadors, que creen Teixits Taradell. Deu anys després el tèxtil abandona la fàbrica i es planteja un projecte d'indústria alimentària que no s'arriba a engegar mai. El 1996 l'Ajuntament compra l'equipament, el restaura, en manté l'essència de la construcció i dedica l'emplaçament a diversos serveis per a la ciutadania. Des del 2008 és bé cultural d'interès local.

Així doncs, des de l'any 1999 Can Costa i Font torna a ser un centre neuràlgic per a la població de Taradell ja que a l'edifici hi ha diverses sales d'actes que poden utilitzar les entitats de Taradell, zones destinades a exposicions i també serveis com ara la biblioteca Antoni Pladevall Font així com els estudis de Ràdio Taradell, amb una llarga tradició a Osona.

Any de construcció 1942, a sobre de l'antiga fàbrica Estil Arquitectura basada en l'estil de les indústries alemanyes de l'època Rehabilitació Any 1999 Utilització actual Centre cultural, biblioteca i ràdio municipal Utilització original Fàbrica tèxtil Adreça Carretera de Balenyà, 101, Taradell (Barcelona)


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.