Assumpció Nicolazzi Rovira

Dime­cres ens dei­xava l’Assumpció Nico­lazzi, un refe­rent del món de l’hos­ta­le­ria a la nos­tra ciu­tat, amb 150 anys d’història del reco­ne­gut hotel Penin­su­lar del car­rer Nou de Girona, abans cone­gut com a calle Pro­greso. L’Assumpció era una des­cen­dent d’aquesta llarga nis­saga fami­liar.

Evi­dent­ment, són mol­tes les per­so­nes que poden par­lar de la història d’aquest esta­bli­ment millor que jo, però pre­ci­sa­ment perquè per­tany al món de l’hos­ta­le­ria, el mateix a què ens vàrem dedi­car nosal­tres, vull dedi­car-li aques­tes rat­lles, i perquè aquest esta­bli­ment forma part dels meus records d’infan­tesa i joven­tut.

La nos­tra mare vivia a la lla­vors calle Pro­greso, 7 o sigui després de l’hotel i con­cre­ta­ment a l’escala de la pesca salada de Can Ven­tura a sota teu­lat. Quan va néixer en Rai­mon (al cel sia) els pares no tenien pis i dor­mien a la rebo­tiga. El Dr. Muñoz va dir que no reu­nia con­di­ci­ons, ja que no hi havia ni ven­ti­lació i en Rai­mon va néixer a casa l’àvia, al car­rer Nou.

Són molts els viat­jants que vaig conèixer que dor­mien allà i que venien a casa. Ara tot es fa per inter­net, però el món dels viat­jants era un món màgic, fins i tot havíem arri­bat a dema­nar taxis per a gent que anava a l’hotel Penin­su­lar amb aque­lles grans male­tes.

Lla­vors es va obrir el reco­ne­gut Savoy, que no per­ta­nyia al Penin­su­lar, tot i que més tard sí, i es va obrir una porta i es comu­ni­ca­ren. El Savoy va mar­car una època a unes gene­ra­ci­ons de giro­nins un xic més grans que jo, que és part de la història giro­nina. Jo anava a casa de l’àvia i que­dava emba­da­lida d’aquell luxe: miralls, buta­ques de pell i punt de reunió de giro­nins i gent que hi anava a fer el ver­mut, la gent més benes­tant de Girona, abrics de pell, bar­rets, tot un punt d’admi­ració. Pre­ci­sa­ment davant de la granja, estava a pensió un noi que va ser un cam­brer famós del Savoy, en Just. En ple­gar es va ins­tal·lar a Llançà.

Mirar el Savoy i veure entrar i sor­tir la seva gent era un espec­ta­cle, però cap a l’any 1972 va tan­car les seves por­tes, fet que va entris­tir els giro­nins.

L’Assumpció, filla de Ramon Nico­lazzi i Con­sol Rovira, deia que la seva mare es va res­pon­sa­bi­lit­zar del fun­ci­o­na­ment de la casa dei­xant-hi hores i hores de tre­ball. I hi afe­gia que sim­bo­lit­zava el paper de les dones al món de l’hos­ta­le­ria. una feina no sem­pre valo­rada ni reco­ne­guda.

Fa pocs anys Girona va des­per­tar amb la notícia que el Savoy tor­nava i pen­sant en el nos­tre tan­ca­ment em va omplir d’ale­gria. Tot i que no la conei­xia per­so­nal­ment, li vaig dedi­car un arti­cle al diari, a ella, i, evi­dent­ment, al seu nebot, que és qui porta els nego­cis amb molta estima. La senyora Assumpció em va tru­car per telèfon per donar-me les gràcies i invi­tar-me si el volia anar a veure i visi­tar, fet que vaig agrair però que no va poder ser.

Avui se cele­brarà la cerimònia, a les 4 de la tarda, a la parròquia de Santa Susanna del Mer­ca­dal per dir adeu a l’Assumpció. Ben segur s’hi aple­ga­ran un munt de gent de l’hos­ta­le­ria i pot­ser algun excli­ent una mica gran que recor­darà aquells anys tan feliços.