Recordant una mestra, la Sra. Maria

Fa un parell de dies a les xar­xes varen posar la foto­gra­fia d’un gran mes­tre que va tenir Girona, el senyor Joa­quim Estrach, i la gent comen­tava el temps que feia que ens havia dei­xat. Doncs com és la vida que ahir ens va dei­xar la Maria Pane­lla Sarrà, la seva esposa, que de fet també havia exer­cit de mes­tra a l’acadèmia Coquard i a la Mer­curi. Jo la vaig tenir un temps a l’ingrés i guardo una foto amb tot el curs al pati que hi havia a can Coquard.

Amb la Sra. Maria, a més, érem veïns del Barri Vell, a la plaça del Oli. A prop també hi vivia la seva cunyada, la Nuri, casada amb un altre mes­tre, el senyor Sánchez. La senyora Maria va tenir dues nenes: la M. Teresa, catedràtica en der­ma­to­lo­gia, és una gran met­gessa, tres anys més jove que jo; la mit­jana, crec que es mes­tra, i un noi, el petit, que viu a Girona. Quan els pares varen emma­lal­tir, les filles els varen por­tar a la ciu­tat de Bar­ce­lona per poder-los tenir a prop, però tots volem tor­nar als nos­tres orígens quan arriba aquest moment tan espe­cial de dir adeu a tot.

Amb la senyora Maria hi tenia força con­tacte. En tenir les filles fora, venia amb les ami­gues, i el que he dit sem­pre, abans els veïns érem una família. Jo no visc al Barri Vell, però quan sento quel­com que hi té relació sento que alguna cosa dins meu em sac­seja.

Avui li diran adeu, a dos quarts de deu del matí, al Tana­tori de Girona, on de ben segur molts giro­nins s’aple­ga­ran per estar al cos­tat dels seus fills en aquest moment tan espe­cial de dir adeu a una mare.

Des­cansi en pau.