A reveure, Fina
Perruquera gironina, va morir ahir als 94 anys
Ahir era un dia especial, la Verge del Carme, la festa del món mariner, molt celebrada al món del mar. Enguany, degut a la pandèmia, moltes festes passaran de llarg del calendari.
Però el que no canvia es el degoteig de persones estimades. Al capvespre m’arribava el traspàs de la Fina Alonso Roura, de 94 anys, persona amb un gran recorregut comercial a la nostra ciutat. Eren tres germanes solteres. La Maria, la gran, va treballar a les oficines de can Grober fins a jubilar-se a Bescanó; la Pilar, la petita, ens va deixar deu fer dos anys, i treballava amb la Fina a la perruqueria.
La Fina havia treballat de nena, em deia la mare, amb l’Hortènsia perruquera del meu carrer. La Fina, persona d’empenta, va obrir perruqueria a la placeta del Correu Vell de Girona, on hi havia la impremta de Salomó Marquès al primer pis. La cua de la clientela arribava fins a les escales dels Maristes. Jo, essent una nena, hi havia anat a fer cua per una meva tia.
En poc temps va agafar molt de nom i es va expandir al final del carrer Nou, mes o menys allà per can Munteis, però les bones mans de les Fina van fer que fos una de les perruqueries amb mes renom de la nostra ciutat i va arribar a pentinar gent important de Girona i comarques.
No sé si per problemes de espai va venir el tercer canvi de local i últim. Sense deixar el carrer Nou, varen obrir abans de la Caterina, amb sortida a l’avinguda de Sant Francesc. Allà va acabar la seva carrera professional després anys de treballar i poder veure com, des d’un petit pis en males condicions, com tota la gent d’aquell temps, en va esdevenir una gran perruqueria.
La Maria fins no fa molt estava a casa, fins que va necessitar ingrés en una residència. La Fina malauradament patia la malaltia d’Alzheimer. Fa pocs dies s’han retrobat les dues germanes. Va ser un moment més que emotiu, tant, que, en haver pogut abraçar-se i estar juntes, la Fina ha pensat que ja podia anar a fer companyia a la Pilar, pares i germà, que la varen precedir i tant s’estimaven.
Avui li diran adeu a les 11 del matí al Tanatori de Girona.