Recordant Lluís Girbau Villaret
Amic, client i exbotiguer del Barri Vell de Girona
Dissabte ens deixava el senyor Girbau. Els que tenim uns anyets de sobres recordem la botiga que tenia a la Rambla de Girona, Casa Philips, que va ser un referent d’electrodomèstics quan no existien aquestes grans firmes comercials. Qui no va tenir la seva primera planxa o afaitadora o ràdio, disc, rentadora o casset? El senyor Girbau ens ha deixat als 92 anys. Era germà de l’abadessa de les caputxines de Girona, la germana Carmen, a qui jo estimava i que ens va deixar fa uns anys un convent ara ja tancat.
El senyor Girbau va ser un dels industrials que varen formar part de les obres dels salons de la Granja Mora. Ell fou qui va posar la instal·lació de la música. El dia de la inauguració, junt amb la seva senyora, la Maria Dolors, varen venir d’invitats com la resta d’industrials. Aquesta botiga era un referent de la nostra ciutat, just al pont de les Peixateries. Servia de sopluig a l’estimat Tinet, venedor de l’ONCE, quan encara no disposaven de caseta. També havien tingut els patges dels Reis a recollir cartes al vestíbul, quan la Rambla era formada per un grup de botiguers de casa nostra, i no amb l’aspecte desolador que té ara.
Un any pel Ram jo era a l’entrada de casa i vaig veure a venir un noi per la vorera de davant. Quan va arribar al celler, va travessar cap a casa i em va dir: “M. Carme i Raimon, són aquí? Els porto això.” Jo no tenia paraules. Era una gran caixa amb una llaçada enorme i una targeta que, escrita amb lletra especial, deia: “De la vostra padrina.” Va ser impactant, l’efecte i com la noia ho va preparar. Ni jo ni en Raimon teníem padrina. L’autora era la nostra mare; el regal, el primer tocadiscos Philips de maleta. Sols us diré que vàrem ser el primer bar a tenir música. Vàrem haver de demanar permís i pagar drets d’autor per cada disc que posàvem.
No podia deixar de tenir un record per a una botiga i un botiguer que varen marcar la història de la Rambla de la nostra ciutat. Recordo quan ens encarregaven entrepans de truita per al personal que plegava tard la vigília de Reis; abans que amos i treballadors, una família.
Senyor Girbau, no puc fer res més que donar-li les gràcies per la relació comercial que vàrem tenir durant tants anys i en tants moments, i vostè, sempre amb el seu posat discret i tímid que el caracteritzava, ens va atendre i servir.
Descansi en pau.