T’estimem, Marcel

Us comu­ni­quem des de la més pro­funda tris­tesa i deso­lació que diven­dres en Mar­cel ens va dei­xar després de mol­tes set­ma­nes llui­tant amb totes les for­ces. Ens inun­den els records i tots els moments vis­cuts durant 30 anys. En Mar­cel hi va ser des del pri­mer dia, quan vam arren­car aquesta aven­tura, i en poc temps es va con­ver­tir en un pilar impres­cin­di­ble del res­tau­rant i també va pas­sar a for­mar part de la família. Tots sou tes­ti­mo­nis de la seva bon­ho­mia, saber fer i sim­pa­tia i molts us el vau començar a esti­mar fa molts anys i ja no ho vau dei­xar de fer mai.

El seu record hi serà sem­pre. La Crosa sense ell no serà el mateix, però el seu lle­gat és tan sòlid que no s’esbor­rarà mai. Pro­fes­si­o­nal com pocs, era un refe­rent de com fer bé les coses i va excel·lir sem­pre en el tracte amb el cli­ent. Afa­ble, galant i bro­mista, sem­pre acon­se­guia conèixer al detall els cli­ents i res­pon­dre amb pre­cisió les exigències que implica tre­ba­llar al ser­vei de la gent. El seu secret era esti­mar l’ofici, i ho feia d’una manera pura i honesta. Quan acon­se­guei­xes tre­ba­llar tres dècades en un res­tau­rant, de la manera que ell ho va fer, tots els elo­gis que­den curts, de la mateixa manera que ens costa tro­bar les parau­les per des­criure el buit que deixa.

Ell repre­sen­tava de manera pre­cisa el que sig­ni­fica ser cam­brer. Era deta­llista i tenia una capa­ci­tat gai­rebé innata per conèixer les par­ti­cu­la­ri­tats de la cli­en­tela. Si molts us sen­tiu La Crosa com casa vos­tra, molta part de culpa la va tenir en Mar­cel. De fet, quan ell no hi era perquè tenia vacan­ces, o per qual­se­vol impre­vist, de seguida ens pre­guntàveu per ell. “Que no hi és, en Mar­cel?”, ens dèieu molts de vosal­tres. A par­tir d’ara no hi serà, però en el fons hi serà sem­pre, perquè el seu record és ines­bor­ra­ble.

Mar­cel, allà on siguis, des­cansa en pau. T’esti­mem i no t’obli­da­rem mai.