El preu de l’electricitat a Espanya
Sempre s’ha dit, però durant el mes de gener va ser un clamor: el preu descomunal de l’energia elèctrica que a Espanya han de pagar les empreses i les famílies, i que s’ha hagut de sumar a la davallada mitjana d’ingressos a causa de la pandèmia. Insisteixo: el debat no és nou, sempre hi ha hagut la percepció de l’encariment de l’electricitat a Espanya; ara bé, aquesta percepció es correspon amb la realitat?
Una aproximació del preu que els consumidors espanyols paguen per la llum que consumeixen es pot obtenir comparant el preu que a Espanya es paga i el preu que es paga en altres països en relació amb el PIB per capita segons el poder adquisitiu.
El gràfic adjunt mostra el preu del kWh d’electricitat el 2018 –per als països indicats–, en centaus de dòlar nord-americà, expressat en nombres índexs, i el PIB per capita del 2018 respecte a la mesura de la UE 28. Per analitzar el gràfic, hem pres com a referència la posició relativa d’Espanya, el preu i el seu PIB per capita.
Tal com podeu observar, el gràfic es divideix en quatre quadrants. D’entrada, es percep una evidència: en relació amb el PIB per capita referenciat a Europa, Espanya paga un diferencial excessiu: 91 per 111. És a dir, amb relació a la posició que el PIB per capita d’Espanya ocupa respecte a la UE, Espanya paga el kWh vint punts més car que el preu mitjà que es paga a Europa.
En el quadrant inferior esquerre, hi hauria d’haver tots els països que tenen un PIB per capita inferior respecte a Espanya i que paguen un preu pel kWh menor al que paga Espanya. Com podeu observar, cap altre país es troba en aquesta situació.
En el quadrant superior esquerre, se situen tots aquells països amb un PIB per capita superior respecte a Espanya i amb un preu del kWh inferior; i aquí sí que hi ha diverses economies en aquestes circumstàncies: els Estats Units, Àustria, Suècia, el Regne Unit i el Japó, i la mitjana de la UE 28. La diferència més notòria es fa palesa respecte als Estats Units, i la menor, respecte al Japó.
El quadrant superior dret aplega els països amb un PIB per capita superior a l’espanyol i, també, amb un preu del kWh superior. Els països en qüestió són Alemanya, Bèlgica i Itàlia, però Alemanya té una ràtio de PIB per capita en relació amb el kWh de 0,80, mentre que a Itàlia és de 0,77. Només Bèlgica, amb una ràtio de 0,90, supera la ràtio de 0,81 d’Espanya.
Cap país se situa en el quadrant inferior dret, per tant, amb un PIB per capita inferior al d’Espanya i un preu del kWh superior.
És a dir, Espanya, l’any 2018 i en relació amb Europa –no he trobat preus homologables més recents– va pagar per cada kWh que va consumir un preu bastant per sobre del seu PIB per capita i, a més, va ser, d’entre els països en qüestió, el segon país que va pagar el preu per kWh més car, prenent com a referència el PIB per capita corresponent. Per tant, durant l’any 2018, el kWh consumit a Espanya es va pagar per sobre de la capacitat real de pagament de la ciutadania. Crec, doncs, que no hi ha res que ens faci pensar que aquesta situació es pogués revertir el 2019 o el 2020. Tanmateix, per sobre del que es coneix com la fredor de les xifres, hi ha una altra consideració: el preu del kWh és el preu que es determina, però la capacitat individual real de pagament, la vertadera capacitat de pagament, es troba més enllà del PIB per capita. Vosaltres ja m’enteneu.
