Lady Di de França?

Les escas­ses 36 hores que el matri­moni Sarkozy ha estat al Regne Unit no han pas­sat gens des­a­per­ce­bu­des, i no pre­ci­sa­ment per les parau­les del pre­si­dent francès. El que tot­hom ha mirat, i tafa­ne­jat, és l’esti­lisme de la nova pri­mera dama gal·la, que s’enfron­tava al seu pri­mer viatge d’Estat havent de com­pe­tir ni més ni menys que amb Eli­sa­bet II.

I a més par­tia de la posició més difícil. La de tre­pit­jar terra britànica amb la seva foto nua a punt de sub­has­tar-se a la por­tada dels tabloi­des. Els acu­dits seguien ahir: “Ho fem tot per fer-la sen­tir còmoda”, deien els royals tots des­pu­llats per rebre-la, en una cari­ca­tura al Times.

Pot­ser per com­pen­sar la foto, o la imatge que fins ara ha donat –la d’una exmo­del que votava Ségolène Royal, gau­dia del seu èxit amb els homes i la tira­ven més els bars que els palaus–, o qui sap si per ade­quar-se al temps ennu­vo­lat, la bella Bruni ha triat un guarda-roba hiper­dis­cret. Una sèrie de con­junts sas­tre de tall diplomàtic impe­ca­ble en gris i malva, i dos ves­tits llargs i vapo­ro­sos –en gra­nat i negre– per a la nit, tot bàsica­ment de Dior. Els bol­sos, simi­lars als de la reina –foto gran–, falla­ven.

L’elecció ha sigut aplau­dida per la majo­ria de mit­jans –“seduits per l’elegància de Bruni”, deia el Daily Tele­graph– que des­ta­ca­ven el detall d’esco­llir un dis­se­nya­dor britànic que tre­ba­lla des de fa 10 anys per a una casa fran­cesa: John Galli­ano. L’enfant ter­ri­ble de la moda, que, de fet, ja ha dei­xat rele­ga­des les excen­tri­ci­tats per pas­sar a ins­pi­rar-se en línies retro, com ho prova la maleta de Buni.

La seva pri­mera apa­rició, amb abric gris i bar­ret pill box, va recor­dar a tot­hom la imatge de Jackie Ken­nedy, una icona per a Sarkozy. Això sí, amb tocs de monja, d’infer­mera o d’esco­lar fran­cesa, segons a qui lle­gim. Tots l’apro­ven. Però, li feia falta imi­tar? No li ani­ria millor arris­car-se a crear estil propi?

També hi ha qui la com­para amb Lady Di, perquè “se la veu prin­ci­pi­ant” i pot con­ver­tir-se en la futura reina de cors de França. En esti­lisme no s’hi assem­bla gaire, tret de les saba­tes pla­nes que es posa amb la mateixa intenció que la difunta prin­cesa de Gal·les: per no fer més petit del que ja és el seu marit. The Guar­dian con­clou que Bruni anava molt a la moda però no gua­nyava en estil a la reina(!?). Però els xovi­nis­tes no eren els fran­ce­sos?