Necrològiques

CULTURA

Ferran Sinatra, ídol a Perú i oblidat a Catalunya

Va fer-se famós amb una imitació de Joe Cocker

El cro­o­ner català per excel·lència, Fer­ran Sina­tra, va morir diu­menge pas­sat als 59 anys, segons va con­fir­mar la seva família en les xar­xes soci­als. L’artista tenia càncer. El cognom de Sina­tra era, òbvi­a­ment, l’artístic. A Lle­rona, les Fran­que­ses del Vallès, on havia vis­cut durant molts anys, era cone­gut com Fer­ran Orduño, però la seva habi­li­tat per imi­tar el lle­gen­dari can­tant de Nova Jer­sey va con­ver­tir-lo automàtica­ment en Fer­ran Sina­tra, un can­tant que va aca­bar tri­om­fant de forma excep­ci­o­nal a Perú i rebent a Nova York un premi de la Fox per la seva con­tri­bució a la música.

El pri­mer moment en què Sina­tra, nas­cut a Vitòria, va tas­tar la fama va ser el 2011 després de gua­nyar el con­curs Tu sí que vales de Tele­cinco. Es va fer pro­fes­si­o­nal gràcies a les imi­ta­ci­ons del mateix Sina­tra, Louis Arms­trong i artis­tes espa­nyols com Miguel Ríos i Joaquín Sabina, però qui li va can­viar la vida va ser Joe Cocker.

Fa deu anys que no tro­bava actu­a­ci­ons ni a Cata­lu­nya, sobre­tot per la crisi a la Costa Brava, ni a Espa­nya i un agent, Lukia, li va reco­ma­nar que anés a Mira­flo­res, prop de Lima, per actuar en un casino. El 2015 va acon­se­guir aparèixer en un con­curs de màxima audiència tele­vi­siva, Yo soy, i gràcies a la imi­tació que va fer de Cocker va fer-se famós de cop. Es va pre­sen­tar al càsting després d’estar sense men­jar gai­rebé vuit dies, però va valer la pena. “És molt diver­tit que la gent em reco­ne­gui pel car­rer, tot i que toco de peus a terra, vaig sovint a les tele­vi­si­ons i, la veri­tat, això em dona molta publi­ci­tat”, expli­cava ell mateix a gar­buix.com.

A par­tir de lla­vors les actu­a­ci­ons van ploure del cel, ani­ver­sa­ris pri­vats, xous per a empre­ses i mul­ti­na­ci­o­nals, con­ven­ci­ons, grans casi­nos i gires inter­na­ci­o­nals, etc. La seva actu­ació a Yo soy li va obrir les por­tes als mer­cats dels EUA, el Japó, Sin­ga­pur i Austràlia. “Vaig estar tres mesos de gira per aquests països, a banda d’actuar també a Panamà, Colòmbia, Xile i Bra­sil i la capi­tal mun­dial per aquests artis­tes, Las Vegas”, expli­cava el músic, que adme­tia que va aca­bar conei­xent el pre­si­dent i gai­rebé tots els minis­tres del govern peruà.

Sina­tra també era molt cone­gut a Corró d’Amunt, on va por­tar un res­tau­rant amb la seva dona, i a Mon­tornès, on era el res­pon­sa­ble del kara­oke de la dis­co­teca Sto­ping. De fet, va fer un temps de DJ per a molts locals noc­turns a la comarca i també va ser cone­gut en aquest àmbit.

En una entre­vista a El Periódico Orduño recor­dava que havia començat a can­tar als qua­tre anys en un con­curs a Lle­rona i que no li va cal­dre anar clas­ses per veure que tenia futur com a voca­lista. Altres de les seves debi­li­tats des de ben jove van ser Tom Jones, Rapa­hel, Fred­die Mer­cury i Engel­bert Hum­per­dinck. Durant uns anys va dei­xar de can­tar per culpa d’un acci­dent de moto als 14 anys que li va dei­xar la cara inflada i plena de cica­trius. La por escènica va durar fins al 1995, quan es va atre­vir a can­tar en un casa­ment.

Sina­tra sem­pre va ser el seu pre­fe­rit, també el del seu pare, que n’era un gran segui­dor. A l’hora d’esco­llir el seu sobre­nom artístic, doncs, va tenir pocs dub­tes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia