Honorable Terricabras!

Joan Oli­ver, el poeta Pere Quart, va dir del també poeta avant­guar­dista Car­les Sin­dreu, que era un d’aquells homes “que hono­ren i deco­ren un país”. Sens dubte no es refe­ria a l’aspecte estètic, mal­grat que Sin­dreu fos un dandi, sinó que són per­so­nes que fan el món més bonic i habi­ta­ble, més aca­bat.

La tris­tor amb què hem hagut d’encai­xar la mort de Josep-Maria Ter­ri­ca­bras em porta a ator­gar-li els matei­xos mèrits, i amb escreix, perquè Ter­ri­ca­bras ha estat un home hono­ra­ble en tot allò que ha fet, que és molt. De con­vic­ci­ons pro­fun­des, generós, de pen­sa­ment àgil i de con­versa sem­pre edi­fi­cant, sabia tenir una mirada sobre les coses fora del comú. I ho expres­sava amb agu­desa i amb aque­lla sim­pa­tia i bon humor que tant el carac­te­rit­zava.

Em con­si­dero molt afor­tu­nada d’haver gau­dit de la seva amis­tat sin­cera i incòlume fins al dar­rer moment. I, sobre­tot, haver pogut tre­ba­llar amb ell a nivell inter­na­ci­o­nal, amb la mirada sem­pre posada al ser­vei dels Països Cata­lans.

Amb ell vam acon­se­guir d’apro­var el Mani­fest de Girona sobre drets lingüístics, traduït a més de 70 llengües, que el PEN Català va pro­po­sar durant la pre­sidència de Ter­ri­ca­bras del comitè inter­na­ci­o­nal a Lon­dres. Es va apro­var a Girona i per això duu el nom de la seva ciu­tat esti­mada. També va acon­se­guir d’apro­var la Decla­ració del Que­bec, per regu­lar i enal­tir l’ofici de la tra­ducció literària.

Podria des­ta­car mol­tes vir­tuts i som mol­tes les per­so­nes que les subs­criuríem. Avui és el cas d’enal­tir sobre­tot la seva dis­po­sició gene­rosa a tre­ba­llar des de la soci­e­tat civil, esmerçant-hi temps, idees, ener­gia, recur­sos pro­pis i tot allò que calgués.

Davant d’audi­to­ris inter­na­ci­o­nals, es va tro­bar sem­pre còmode dis­cu­tint amb figu­res des­ta­ca­des tant de la cul­tura (pre­mis Nobel) com man­da­ta­ris dels països més diver­sos. La seva intel·ligència i sim­pa­tia els cap­ti­vava. També la seva dis­ci­plina en tot el que feia, la capa­ci­tat de con­creció, la pre­pa­ració exhaus­tiva (mai no impro­vi­sava, per res­pecte al seu audi­tori). Tot això el feia un ponent valo­rat o un con­ver­sa­dor admi­rat i esti­mat.

Tre­ba­lla­dor incan­sa­ble, ens ha dei­xat mol­tes con­tri­bu­ci­ons impres­cin­di­bles i algú haurà de repren­dre el pro­jecte que ha dei­xat ina­ca­bat, perquè la mort és sem­pre ino­por­tuna.

Gràcies, Josep M., per ser hono­ra­ble en tot. Per fer aquesta cul­tura nos­tra més llu­mi­nosa. I con­ti­nua fent-nos arri­bar els teus encerts tan neces­sa­ris. Ens dei­xes escapçats, les nos­tres tro­ba­des, dis­cus­si­ons i sobre­tau­les, sem­pre amb la impres­cin­di­ble i esti­mada Mont­ser­rat, acu­sa­ran i molt la teva absència, per bé que con­ti­nuaràs sem­pre amb nosal­tres, amic!