Un record per Jaume Salvatella, de Vilafreser
Divendres, vaig saber que havia mort en Jaume, una bona persona. Feia temps que no hi havia parlat, però això no fa que no em recordi del seu bon fer i generositat a l’hora de transmetre els seus records. Anys enrere, segurament ja en fa uns 25, vam demanar a Josep Vicens, llavors alcalde de l’extens municipi de Vilademuls, amb qui podíem enraonar per saber quan la gent de Vilafreser anava a l’aplec de Sant Mer. Ens va aconsellar parlar amb en Jaume, una recomanació encertada.
Recordava quan el bisbe Jubany va visitar l’aplec i no va voler anar a dinar a la fonda, sinó seure al costat de la gent. O quan explicava: “El jovent dúiem un tros de pa embolicat amb un mocador dins de la butxaca, i després menjàvem els torrons, un dels elements emblemàtics de l’aplec de Sant Mer.” I hi afegia: “Al matí, no anàvem pas a l’ofici; era la tarda quan entràvem a veure el sant.” Anys després, van arribar altres oportunitats de noves converses. Com, per exemple, quan l’any 2003 un nombrós grup de persones de Banyoles vam tenir l’ocasió de visitar el que havia estat l’antiga capella romànica de Sant Llorenç de Perles, de la seva propietat, adossada a casa seva, Can Pagès. O quan, anys més tard, ens va informar de determinats fets convulsos de la guerra i de l’exili de persones que ell havia conegut. O quan explicava amb satisfacció que els veïns de Vilafreser, sota les indicacions del rector Modest Prats, van dur a terme la neteja i la restauració interior de l’església de Sant Sadurní.
La vida és així; l’edat sempre ens marca de manera inexorable. Però està bé que, quan convé, s’hagi pogut comptar amb persones ben disposades a fer de testimoni d’aspectes del passat. Jaume Salvatella Batllori va formar part d’aquestes persones que ho han volgut compartir i sabut explicar.
Gràcies. En pau reposi.