S’ha mort en Ramon Ramis i Avellí

S’ha mort en Ramon Ramis i Avellí. ACS. Mataroní, advocat, empresari, home de cultura, cinèfil, “cineclubista”, dirigent durant anys del Patronat de Cultura de Mataró, va ser l’ànima durant molt de temps de la magnífica Mostra de Cinema de Mataró. En paraules del seu enyorat amic Manuel Cuyàs, al diari El Punt Avui: “Les pel·lícules de la Mostra de Cinema de Mataró agradaven a tothom perquè eren triades a tret segur. [...] Per afany de justícia haig de dir que l’ànima de la Mostra, l’home que anava amb un fanal al nas perseguint les pel·lícules més presentables i que després elaborava uns programes de mà exhaustius perquè el públic estigués informat del que veuria o acabava de veure, era en Ramon Ramis i Avellí. [...] En Ramon Ramis té a casa seva tantes revistes de cine perfectament classificades, que un dia que els responsables de la Filmoteca les vegin quedaran petits i disminuïts, perquè la seva hemeroteca no és res al costat de la d’en Ramis.”

S’ha de dir que al costat del gran home que era en Ramis hi havia la seva gran dona, l’estimada Maria Rosa Solé. Jo els vaig conèixer arran de la fundació legal de la Federació Catalana de Cineclubs i conformar-ne, sota la presidència de l’Arnau Olivar, la primera junta directiva. Aviat ens ho vam haver de deixar córrer perquè l’Arnau, en Ramon i jo no encaixàvem amb el tarannà (diguem-ho així) del professional que portava el dia a dia de l’entitat (era ell o nosaltres i ell en vivia); però d’aquella experiència en va quedar una llarga i sincera amistat, renovada cada any amb uns sopars entranyables amb l’Arnau i la seva dona, la M. Rosa Seix, en Ramon i la seva dona, Maria Rosa Solé, i jo i la meva dona, Assumpció Ribot: àpats que fèiem quan tornava del Festival de Venècia, l’Arnau, i quan jo tornava del Festival de Canes.

En Ramon Ramis em va convidar a col·laborar amb la Mostra de Cinema de Mataró, no en recordo l’any, encarregant-me un estudi sobre el cinema anglès de l’època de Margaret Thatcher, del qual ell va preparar tot un cicle. I recordo haver-hi estat molt en contacte també arran d’un cicle sobre el cinema italià del moment (en què vam poder veure, entre d’altres, tot el primer Nanni Moretti).

Després de les sentides morts de la Maria Rosa Solé i de l’Arnau Olivar, poques vegades ens havíem vist i el contacte freqüent que havíem mantingut s’havia anat dilatant en el temps, especialment d’ençà de la pandèmia de la covid-19. En Ramon Ramis s’ha mort i el trobaré molt a faltar, se n’ha anat sense que hàgim parlat de tantes coses (cinema, cultura, país…) que teníem pendent tractar. El meu condol als familiars i amics.