TOT RECORDANT
Creu Casas i Sicart, la botànica catalana
Es va convertir l’any 1971 en la primera dona catedràtica en botànica de tot l’Estat espanyol
Avui fa 17 anys que ens va deixar Creu Casas i Sicart, la primera dona de l’Estat catedràtica de botànica i la primera dona membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
Nascuda l’any 1913, va estudiar farmàcia a la Universitat de Barcelona (UB), on va ser deixebla de Pius Font Quer, farmacèutic i químic català que va ser el primer botànic membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Tot i que va acabar la carrera el 1936, es va haver de tornar a examinar el 1939, un cop acabada la Guerra Civil, ja que el govern no reconeixia els títols universitaris expedits en temps de la República. Simultàniament, va estudiar infermeria a l’Escola de Santa Madrona i va dirigir el servei farmacèutic de l’hospital La Alianza de Barcelona, feina que va fer compatible amb la seva afició per les plantes. Des del 1942 va començar a estudiar els briòfits, que fins aleshores no havien captat l’interès dels científics. El mestre de Font, que va ser decisiu en la seva dedicació a la botànica, va adreçar Casas al professor Prudenci Seró, que va ser el primer d’estudiar els vegetals sense flor.
El punt de partida de la seva carrera acadèmica va començar quan el catedràtic de botànica de la Universitat de Barcelona, el Dr. Losa, va decidir convidar-la a col·laborar al seu laboratori. A partir d’aquí es va iniciar la seva fructífera relació amb la universitat, primer com a adjunta interina de fanerogàmia l’any 1949 i després com a professora ajudant, fins que el 1967 va guanyar la plaça d’agregada de fitogeografia de la Facultat de Biologia de la UB. Més endavant, el 1971, va passar a ser catedràtica de botànica de la UAB, i va ser la primera dona de l’Estat espanyol d’aconseguir-ho.
A partir del 1952 va col·laborar amb Valentine Sélitzky, especialista en briòfits de la península Ibèrica. Aquesta relació va ser fonamental per al desenvolupament dels estudis de la vegetació briofítica a casa nostra i a la resta de l’Estat. A més, Casas també va descobrir noves espècies (Acaulon dertosense o Goniomitrium seroi), algunes de les quals porten el seu nom: Acaulon casasianum i Orthorichum casasianum.
Al llarg de la seva trajectòria professional, va publicar més dos-cents treballs. La seva obra està present en l’Herbari de Briòfits del Laboratori de Briologia (UAB) i conté unes 55.000 mostres. Les dues obres de síntesi més importants són la Flora dels briòfits dels Països Catalans (vol. I, 2001; vol. II, 2004) i el Handbook of mosses of the Iberian Peninsula and the Balearic Islands (2006). L’any 2017, l’IEC va crear el premi Creu Casas en honor seu.