Necrològiques

RELIGIÓ

Mor als 90 anys Montserrat Casas, abadessa del monestir de Pedralbes

Va entrar al centre el 1955 i des del 2013 dirigia una comunitat amb només set religioses

L’aba­dessa del mones­tir de Santa Maria de Pedral­bes Mont­ser­rat Casas i Sol­de­vila (1933, Ale­lla) ha mort avui als 90 anys, segons ha infor­mat Cata­lu­nya Cris­ti­ana. Va ingres­sar al mones­tir, que té més de 700 anys d’història, el 1955, quan hi havia 50 ger­ma­nes al cen­tre religiós. Amb el seu traspàs només en que­den sis, totes amb gai­rebé més de 80 anys. Ella mateixa va lamen­tar el 2014, en una entre­vista al mateix mitjà, la reducció de la seva comu­ni­tat.

Després d’ingres­sar al mones­tir, va fer el novi­ciat el 1956; la pro­fessió tem­po­ral el 1957 i la solemne el 1960. El 2013 va ser nome­nada aba­dessa. Un dels seus lle­gats ha estat la pro­tecció del patri­moni cul­tu­ral i artístic del mones­tir. En aquest sen­tit les mon­ges con­ti­nuen sent les guar­di­a­nes del cen­tre i el seu cone­gut museu. El claus­tre gòtic, ins­pi­rat en l’arqui­tec­tura fran­cis­cana, és el més gran d’Europa del seu estil.

El 1983 la comu­ni­tat va cedir el mones­tir a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, que n’ha tin­gut cura i l’ha obert a la ciu­tat. Des de lla­vors, les cla­ris­ses han vis­cut en un espai cons­truït en l’antic hort, on han pros­se­guit amb la seva vida con­tem­pla­tiva de pregària seguit el camí de santa Clara d’Assís. Casas, amb tot, no va veure bé fa uns anys l’ads­cripció del mones­tir al barri de les Corts perquè sem­pre es van con­si­de­rar sar­ri­a­nen­ques de soca-rel.

El mones­tir es va fun­dar el segle XIV. El 26 de març del 1326 es va beneir la pri­mera pedra. Va ser un pro­jecte d’Eli­senda de Mont­cada Pinós, que havia estat la ter­cera dona del rei Jaume II. Ella era l’única que no tenia sang reial. No va tenir fills i això la va con­duir fora de la cort. Quan va esde­ve­nir vídua, amb el suport dels fills del rei, va tirar enda­vant el pro­jecte del mones­tir, situat en aquell moment en una masia lluny del cen­tre de la Bar­ce­lona medi­e­val.

Eli­senda va viure en els seus dar­rers anys en un pala­uet adja­cent al mones­tir, que poste­ri­or­ment va ser ender­ro­cat. Va ser enter­rada en un panteó reial i el seu dar­rer desig es va fer rea­li­tat: les mon­ges sem­pre han resat per la seva ànima.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia