TOT RECORDANT
Roger Alier, el gran mestre de l’òpera
Un dels grans crítics, historiadors i musicòlegs de la lírica a Catalunya ens va deixar fa un any
“Passió per l’òpera. Amb aquesta senzilla i curta frase m’agradarà recordar per sempre en Roger Alier.” D’aquesta manera recordava la figura d’aquest divulgador i crític musical l’Oriol Pérez Treviño, en l’emotiu article que li va dedicar en aquest diari just fa un any, quan va morir un dels grans musicòlegs del país. Alier havia nascut el 1941 a Los Teques (Veneçuela), on s’havia exiliat la seva família. El seu pare era el psiquiatre Joaquim Alier i Gómez i la seva mare, l’escriptora Maria Teresa Aixalà i Farreras.
El crític i escriptor va ser una eminència que no deixava de sorprendre en les seves conferències i crítiques, les primeres precisament al diari Avui. Va escriure una obra absolutament rellevant per a la música lírica a Catalunya, de referència arreu del món: Els orígens de l’òpera a Barcelona. Va ser determinant per poder realitzar una composició de lloc d’alguna temàtica amb la qual molts dels seus alumnes es van sentir involudrats.
El mateix Oriol Pérez va descriure el seu darrer projecte, el 2021, amb La bottega d’opera de l’Esmuc al costat de la mezzosoprano Mireia Pintó. Va consistir en la recuperació de l’òpera La principessa filosofa de Carles Balaguer. Es creia que era el manuscrit de l’única òpera de Balaguer, estrenada a Barcelona el 1797. En realitat era un acte d’I due gobbi.de Marcos de Portugal.
Malgrat l’edat, la pandèmia i la seva fràgil salut, Alier no només va voler assistir a la funció que es va fer al Foyer del Liceu, sinó també dos dies després, al Teatre de Sarrià, remarcant la importància i la qualitat de les obres que s’interpretaven al Teatre de la Santa Creu a finals del segle XVIII.
A Catalunya la major part dels crítics i musicòlegs van aprendre l’ofici gràcies a les seves lliçons. Va ser el director i el fundador de la revisa Òpera i va escriure una trentena de volums. Era un gran amant de la música de Domenico Cimarosa, sobretot el rèquiem en sol menor del compositor napolità.
Més enllà de la passió que encomanava als seus alumnes, el seu currículum va ser extraordinari. Va ser el responsable de la secció de música de la Gran Enciclopèdia Catalana, va ser crític de Serra d’Or, La Vanguardia i El País, a banda de professor de música de la Universitat de Barcelona d’història de la música.
El maig de 2023, pocs mesos abans de la seva mort, el Gran Teatre del Liceu li va atorgar la Medalla d’Or per “la seva feina com a divulgador operístic i per la seva vinculació al Teatre”.