A reveure, Carme Gironès

A vegades les notícies ens arriben per diferents indrets. En Josep Pujol, amic i net de la carnisseria Sureda, va penjar la notícia que el dia 24 ens havia deixat la Carme Gironès. Ell hi era emparentat per part de l’àvia, l’Enriqueta.

En Lluís Simon, gran periodista d’aquest diari, va escriure una bonica biografia, perfecta, de com era la Carme. Jo voldria dedicar-li unes ratlles a escala molt personal, perquè el seu traspàs va afectar els meus sentiments, ja que l’amistat venia d’abans de néixer jo.

Unes fotos que surten en el meu primer llibre reflecteixen el casament de la filla de la carnisseria Sureda l’any 1946, un fet excepcional. Era una lleteria, es va fer per ser veïns una d’elles. Com diu el peu de foto, s’hi veu el nostre pare, el cuiner del general, la minyona de la núvia i la nostra mare, que van vestides de cambreres, i dos nens, en Raimon, en Carlos, germà de la núvia, i jo, que estic a la panxa de la nostra mare. Ahir en Carlos s’emocionava perquè ell recordava molt en Raimon i els meus pares, perquè el varen portar als Maristes a estudiar i estava molt a casa.

Degut a aquesta amistat, essent una nena, l’Enriqueta se’m va emportar a Blanes, on tenien estanc i fleca, de festa major. Aquests fets quan ets infant, et queden gravats. Malgrat que no ens vèiem massa, et vas voler acomiadar de mi com es veu a la foto amb la filla, el net, el gendre, en Viader, i les nenes, també emparentats i clients de casa.

Carme, vas tenir un entranyable acomiadament a la parròquia de Blanes. Has emprès el teu darrer viatge, on trobaràs la pau i el descans que et mereixes. Et retrobaràs amb els teus progenitors, gràcies als quals nosaltres i molta gent hem pogut gaudir de la teva persona i la manera de ser. Digue-li, a l’àvia Enriqueta, perquè m’estimava com a una neta, que recordo l’olor de la seva pell i la creu que portava quan em tenia asseguda a la seva falda.

Descansa en pau.